Volum 4 de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Estudis"

La pesta humana i la identitat de les pestilències en l’Europa prebacteriana

Els èxits del segle XX de la biomedicina han facilitat la naturalització de les seves representacions de les malalties i llurs causes no només al món occidental, sinó també a la resta del planeta sota la seva hegemonia. De fet, es tendeix a assumir que les tals representacions naturalitzades constitueixen la culminació d’un llarg procés històric a través del qual la moderna investigació biomèdica ha assolit la millor comprensió de la malaltia i la naturalesa humanes, si no l’única acceptable.

Aquesta percepció, derivada de les noves pràctiques mèdiques establertes al llarg del segle XIX, va tenir un enorme impacte en la reconceptualització de les malalties humanes. També va conduir a la posterior reconstrucció de la història de la medicina com un procés d’adquisició de coneixements i pràctiques que condueixen al present de manera lineal, progressiva i inexorable. Malgrat el seu gradual reemplaçament a partir de la dècada de 1920 de resultes de diferents corrents renovadors de les ciències humanes i socials, la perspectiva positivista de la història ha perdurat fins molt recentment i inclús guanyat en les últimes dècades nova empenta en determinades àrees de recerca històrico-mèdica, com en el cas de les malalties infeccioses. En aquesta àrea, en efecte, el pes dels estudis paleogenòmics no ha deixat de créixer des de la dècada del 1980, impulsats per innovadores tecnologies de seqüenciació paral·lela massiva d’ADN antic: des de la PCR (polymerase chain reaction), inventada el 1983, fins les més recents de NGS (next-generation sequencing), comercialitzades des del 2005. D’ací que la identitat d’aquest grup d’afeccions del passat continuï sent una qüestió historiogràfica i epistèmica sotmesa a interminables controvèrsies.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/historia-de-les-malalties-i-paleogenomica/