“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Volum 2. Temes

La llarga història de la producció de biogàs a partir de residus proporciona informació tant de les seves potencialitats com de les seves ambigüitats.

Produir energia a partir de residus sembla una tècnica lloable en un moment en què les societats humanes s’ensorren sota el pes de les seves deixalles, alhora que aguaiten els perills de l’escassetat d’energia i l’escalfament global es converteix en una realitat cada cop més tangible. El “biogàs”, produït per la fermentació de la biomassa, és un recurs renovable i pot substituir el gas d’origen fòssil. És similar en la seva composició química perquè conté una proporció important de metà i diòxid de carboni. El procés sembla senzill i natural: la metanització, o “digestió anaeròbia”, es produeix espontàniament quan la matèria es manté sense oxigen a certa temperatura durant setmanes. És teòricament aplicable a qualsevol tipus de matèria orgànica i obre la possibilitat d’una producció substancial d’energia “verda” a partir de la gestió racional de les restes orgàniques procedents de diversos sectors: ramaderia, agricultura, masses forestals, indústria agroalimentària, aigües residuals i residus domèstics. Des de la dècada del 2010, el nombre de plantes de metanització s’ha disparat a les zones rurals, sobre tot a Europa, on les cúpules d’aquestes indústries creixen com si fossin bolets i ja formen part del paisatge del camp.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/biogas/