“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Volum 2. Temes
L’impacte de la tècnica i la cultura material de les ciències fisicoquímiques en la producció del coneixement científic.
Sentia respecte pel carbó, pel ferro perfilat, per les matèries primeres adormides i per tots els productes semi-facturats; però el que realment estimava i sentia eren els productes manufacturats, transformats ja pel treball de l’home i preparats per viure la seva pròpia vida. […] Les màquines eren per a ell éssers humans, que li despertaven constantment sensacions, pensaments i desitjos. La rampa del davant de la locomotora, anomenada topall, el va obligar a interessar-se per la infinitud de l’espai. Sortia exprés per la nit, per observar les estrelles i assegurar-se que el món era tan vast com perquè les rodes poguessin viure i rodar eternament.
Andréi Platonov, Chevengur (1927)
A mitjan dècada del 1970, l’historiador diplomàtic Vincent Ilardi va descobrir que, a la correspondència entre el Ducat de Milà i el seu ambaixador a la República de Florència, s’insistia en l’encàrrec d’un número ingent de lents o ulleres (fins a dos centenars d’elles). El volum i les especificacions mostraven que va existir un comerç ampli i comú d’aquest tipus d’objecte, que el seu epicentre a Europa va ser a Florència i que cap a mitjan segle XV ja es fabricaven lents còncaves per corregir la miopia.
Ja era conegut que des de finals del segle XIII es preparaven lents convexes per corregir la presbícia. Però el descobriment d’Ilardi —posteriorment aprofundit en un estudi sobre la producció no només d’ulleres sinó també del primers telescopis i microscopis simples— va invalidar el que fins llavors havien afirmat els historiadors en base a l’estudi de tractats renaixentistes (impresos o manuscrits) d’òptica. Gràcies al treball en equip sobre una multitud d’arxius, es va aconseguir documentar una cinquantena de tallers de fabricants d’ulleres i un comerç amb nombrosos clients al continent europeu i encàrrecs que podien arribar fins a desenes de milers de peces. La producció de lents en aquest context ofereix característiques preindustrials, atès que va suposar importants inversions de capital i de treball, alguna divisió de tasques entre artesans de diferents gremis, un producte amb segell d’origen encara que no estandarditzat i una economia mercantilista.
Per a continuar llegint:
