"La lepra és més que una malaltia, per tant, mereix el seu record i ser preservada", va ser un dels missatges que va brindar el professor de la Universitat d'Alacant i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero Antonio García Belmar, en el recent seminari "Fontilles i el patrimoni històric de la lepra", realitzat el passat 13 de febrer de la Universitat de València.

El prof. Belmar (Universitat d'Alacant - King's College London), va abordar en profunditat el projecte que lidera des del 2016, "Fontilles i la lepra a Espanya", que tracta sobre la preservació, estudi i difusió de la memòria visual, documental, material i oral d'una malaltia que és el resultat d'una col·laboració entre la Universitat d'Alacant amb el suport de la Sasakawa Memorial Health Foundation (Japó). També, participen d'aquest projecte Eduardo de Miguel i Inés Antón Dayas.

El seu objectiu és recuperar, preservar i difondre el patrimoni històric d'una institució nosocomial com el sanatori de Fontilles i de la memòria d'una malaltia com la lepra. En la seua presentació, el prof. Belmar va reflexionar sobre el context local i internacional en el qual naix aquest projecte, destacant, d'una banda, el rol actual de les institucions que van ser creades per a lluitar contra la lepra, actualment queda per definir quin és el llegat d'aquelles institucions, com és el cas de Fontilles. En el pla internacional, va fer esment a programes com l'Aliança Global per a la Lepra Zero (GPZL), una coalició compromesa amb acabar amb la lepra, també coneguda com la malaltia d'Hansen i l'estratègia Towards zero leprosy de la World Health Organization (WHO).

Però què significa preservar la memòria de la lepra?, és una de les qüestions que fonamenta el projecte liderat per l'investigador de la Universitat d'Alacant, qui va explicar la important de preguntar-se quin relat de la malaltia se va a construir a través de la preservació i difusió del patrimoni històric i amb quines veus. La iniciativa, de fet, rescata relats de vides de persones afectades per la lepra, com una manera de preservar la memòria, "el projecte incorpora les veus de pacients que van estar en aquests sanatoris", va afegir Belmar.

L'investigador, a més, va mostrar experiències similars en països com Filipines, el Japó, l'Índia, USA, Noruega, Portugal. "Aquestes institucions ja s'han fet aquesta pregunta, i també ja ha existit una resposta: entendre la preservació de la memòria com una commemoració. Es commemora el triomf de la medicina perquè era una malaltia incurable, es commemora la labor humanitària per governs, institucions, organitzacions humanitàries, etc. També commemora la història dels sanatoris", va explicar. Enfront d'aquesta postura, la investigació de Belmar, de Miguel i Antón proposa una aproximació menys còmoda i complaent i més crítica. En ella ha resultat fonamental l'esforç per donar veu als mateixos pacients sobre les seues percepcions, sentiments i vivències en Fontilles. Per això, el projecte ha comptat amb un enorme treball documental que no s'ha limitat a l'estudi, digitalització i anàlisi de la biblioteca i l'arxiu sinó que ha creat noves fonts documentals de la memòria oral d'aquesta institució i la lepra gràcies a les nombroses entrevistes realitzades als pacients. El projecte té, entre altres resultats, la pròxima edició d'un llibre que recopilarà diferents relats de persones que van viure i es van relacionar amb la lepra.

Per Victoria Martínez, Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el IILP-UV