“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Relats i fonts"

Entre l’esperança i la desil·lusió, l’edició digital no ha pogut substituir la qualitat del treball històric de recerca realitzada en arxius, biblioteques i museus.

El ràpid desenvolupament d’Internet i de les tecnologies digitals a principis de la dècada del 1990 va provocar un entusiasme generalitzat en la comunitat d’història de la ciència. Va haver-hi moltes raons per a aquest acolliment positiu. Els arxius de la ciència, encara en gran part desconeguts i dispersos, van poder per fi ser accessibles a estudiosos de tot el món. De la mateixa manera, els museus que conservaven col·leccions d’història natural, d’instruments i de màquines van tenir l’oportunitat de donar a conèixer a un amplíssim ventall de nous visitants que van poder apreciar així la riquesa d’un patrimoni encara molt descurat. Finalment, les noves tecnologies prometien possibilitats sense precedents per a la gestió, la catalogació i la publicació de textos i dades, obrint així nous escenaris a l’edició d’epistolaris i col·leccions d’obres impreses i manuscrites en uns moments en els quals, pel que fa a les fonts de la història de la ciència si més no, hi havia una certa desacceleració.

Com és ben sabut, la història de la ciència és una disciplina que, institucionalment, és encara molt jove. El potencial que augurava Internet semblava garantir un ràpid accés a eines capaces de governar l’enorme extensió qualitativa i quantitativa de les seves fonts. En aquest procés de rapidíssima transformació tecnològica no es va tenir en compte, almenys fins als anys inicials del segle XXI, tres factors que, amb el temps, han condicionat decisivament el desenvolupament de les humanitats digitals: la propietat del programari, la inestabilitat de les tecnologies i la propietat de les dades.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/la-terra-promesa-del-mon-digital/