El projecte UPRISE estudiarà els mecanismes pels quals la contaminació de l'aire, particularment les partícules ultrafines (UFP) i els micro i nanocontaminants plàstics (MNP), alteren el desenvolupament normal del fetus en dones embarassades i incrementen el risc de complicacions en l'embaràs. La iniciativa, coordinada per l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe de València, compta amb la implicació de 14 institucions sanitàries i mediambientals de 8 països, entre les quals la Universitat de València es troba proporcionant suport en matèria de privacitat de dades.
UPRISE desplegarà bases de dades d'exposició i models d'avaluació dels contaminants esmentats en diferents escenaris d'exposició per a millorar la comprensió dels seus orígens, concentracions i patrons de dispersió. Així mateix, inclourà un estudi clínic amb participants embarassades exposades a diferents nivells de contaminació per UFP i MNP per a analitzar els possibles modes d'acció que desemboquen en malalties no transmissibles en l'edat adulta i identificar possibles escenaris clau.
Gràcies a la presa de mostres biològiques de sang materna, sang del cordó umbilical i teixit placentari, es buscaran biomarcadors d'exposició i efectes fisiopatològics per a estudiar els efectes adversos en el desenrotllament fetal i en el naixement. Així, es desenvoluparan models causals secundats per anàlisis de ponderació de proves per a demostrar el vincle entre l'absorció de contaminants i els esdeveniments que desencadenen la malaltia no transmissible d'interés.
A través de la línia d'investigació de Seguretat informàtica, protecció de dades i privacitat de l'IRTIC, creada i dirigida pel professor Ricard Martínez, es faran les tasques que garantisquen l'adequat compliment normatiu del projecte. Martínez ha assistit a la reunió inicial de consorci del projecte celebrada el dilluns 10 de febrer a l'hospital La Fe de València.
L'estudi pretén contribuir a una millor comprensió de les conseqüències que la contaminació de l'aire pot tindre sobre l'embaràs i el part prematur. A llarg termini, busca aconseguir el suport polític a noves regulacions que contribuïsquen a la protecció i millora de la salut, augmentant l'esperança de vida de la població.
La iniciativa implementarà ferramentes fàcils d'usar per a informar i compartir dades amb l'objectiu de facilitar la integració de l'evidència científica en l'actualització de les normes europees i nacionals de qualitat de l'aire. En avançar en la quantificació de l'impacte de l'exposició a la contaminació de l'aire prenatal en la salut pública i en brindar directrius i ferramentes de suport a la presa de decisions per als responsables de les polítiques, l'estudi contribuirà a reduir la càrrega de les malalties no transmissibles associades amb el part prematur i altres formes d'efectes adversos en el naixement.
Un total de 14 institucions sanitàries i mediambientals de 8 països estan involucrades en el projecte, que compta amb un milió d'euros de finançament del programa HORIZON-2024. El consorci està compost per la Universitat de València, l'Institut Tecnològic de l'Embalatge, Transport i Logística de València, la Facultat de Medicina i Tecnologia de la Salut de la Universitat de Tampere (Finlàndia), Laboratori QSAR de Gdansk (Polònia), la consultora ambiental AXON d'Atenes (Grècia), la Universitat Hasselt de Bèlgica, la Fundació Europea per al Nounat de Munic (Alemanya), l'Organització Nacional de Salut Pública ETHNIKOS d'Atenes i el Departament de Física Aplicada i Ambiental de la Facultat de Física de Tessalònica (Grècia), el Laboratori Ibèric Internacional de Nanotecnologia de Braga (Portugal), l'Institut Finlandés de Salut i Benestar de Hèlsinki (Finlàndia) i el Laboratori Federal Suís de Ciència i Tecnologia de Materials de Dübendorf (Suïssa).
