La ciència té una relació molt tempestuosa amb el seu espai de producció. Aspira a subministrar veritats universals que, no obstant això, han de ser obtingudes en algun lloc i moment concret. Aquest desig d’universalitat es reflecteix en els articles científics, en els quals a penes s’informa de les característiques espacials i geogràfiques dels laboratoris. Tot indica que els espais de la ciència no importen. De la mateixa manera que ocorre amb l’ús dels verbs impersonals, que sembla desdibuixar l’existència de persones concretes darrere de les investigacions, les convencions pròpies del llenguatge científic fan desaparèixer les peculiaritats geogràfiques i espacials. Si per a transformar les investigacions en objectives s’elimina el subjecte, per a convertir-les en universals resulta necessari fer invisible el context espacial.

I, tanmateix, els estudis sobre la ciència de les últimes dècades han assenyalat la gran importància de l’entorn espacial, el context geogràfic i la circulació dels sabers. Amb la mirada dirigida cap a aquests aspectes, es poden trencar molts mites cientistes que fonamenten la retòrica abans esmentada. Malgrat les aspiracions d’universalitat i objectivitat, la ciència no està més enllà del bé i del mal, forma part de societats i cultures determinades, a les quals modifica al seu torn, sense que resulte possible entendre l’activitat científica fora d’aquestes circumstàncies. Estudiar els espais permet profunditzar en característiques que no apareixen en les obres de divulgació, però que permeten reviure situacions sorprenents que alhora fomenten les reflexions crítiques i diverses respecte a la ciència al nostre entorn més immediat.

Aquest serà l’objectiu de la secció que iniciem ara al diari "La Veu del País Valencià", on farem recorreguts pels Espais de Ciència. Es tracta d'una continuació de la secció anterior dedicada a les biografies científiques: <http://opinions.laveupv.com/cientifics-valencians-en-la-historia>. Aquest any els protagonistes seran observatoris, hospitals, universitats, manicomis, ateneus, jardins, tribunals, museus, aules, presons, leproseries, fàbriques, salons, sanatoris, acadèmies i laboratoris de tot tipus, així com altres espais relacionats amb la ciència, la tecnologia i la medicina. Comptarem amb la col·laboració dels membres de l'IHMC i un ventall d'especialistes d'altres universitats que ja col·laboren amb els programes interuniveritaris (UMH-UA-UV) del màster i doctorat d'història de la ciència i comunicació científica. Esperem comptar també amb vosaltres per fer aquest recorreguts que apareixeran cada mes a La Veu del País Valencià.

http://opinions.laveupv.com/cientifics-valencians-en-la-historia/blog/8448/personatges