14 de de juliol de 2016

Els avanços tecnològics i de telecomunicacions permeten la difusió de la informació en temps real, així com el disseny i utilització d’instruments financers cada vegada més complexos. Tal com expliquen els catedràtics, Eylin Bello Caballero i Yaicel Rancel Díaz, al seu estudi: “Els instruments derivats per a la cobertura del risc”; aquesta nova situació afecta a l’empresa, ja que influeix en els seus resultats futurs. La majoria dels riscos són inherents a la seua activitat empresarial, i són denominats riscos de negoci, econòmics o empresarials.

Així mateix, a part d’aquests riscos de negoci, també existeixen altres d’origen financer, que cada vegada exerceixen major influencia sobre les empreses, ja que escapen al seu control. Entre els principals riscs financers als quals està sotmesa una empresa, els acadèmics destaquen:

• Moviments dels preus de les matèries primeres.
• Variacions en els tipus de canvi de les divises
• Oscil·lacions en el preu de l’energia.
• Modificacions en el tipus de canvi de la seua pròpia moneda (si augmenta, reduirà la seua competitivitat exterior, i vicerversa).
• Canvis en les taxes d’interés del seu país, que afectaran el cost d'endeutament i, possiblement, als seus ingressos per vendes.
• Alteracions en els tipus d’interés d’altres països, que afectaran els seus competidors, i per tant, al comportament de les vendes de l’empresa, etc.

Amb el temps i l’augment de la incertesa en l’entorn financer, els efectes d’aquest tipus de riscos han crescut a la vegada. Al mateix temps que els directius de les empreses han començat a plantejar-se la gestió d’aquests, amb l’objectiu de limitar les pèrdues potencials i estabilitzar els fluxos empresarials.

Amb el temps i l’augment de la incertesa en l’entorn financer, els efectes d’aquest tipus de riscos han crescut a la vegada

Les primeres practiques que començaren a utilitzar-se es basen en mecanismes de balanç que afecten els resultats d’explotació, així les empreses controlaven els seus riscos de tipus d’interés alienant els actius i passius de venciment similar. Altre mètode era l’acumulació d’existències excedentàries. No obstant això, aquestes tècniques plantejaven certes dificultats.

D’aquesta forma, amb el pas del temps s’han desenvolupat noves tècniques que han portat amb si l’aparició dels instruments financers derivats. Aquests, si s’utilitzen correctament, permeten transferir els riscos als quals es veuen sotmesos els agents sense crear riscos addicionals permetent anticipar-se a les conseqüències favorables o desfavorables dels canvis. “Aquest fet permet limitar les pèrdues potencials i estabilitzar els fluxos de Caixa, aportant, a més, flexibilitat, rapidesa, precisió i baixos costos de transacció”, destaquen els autors. L’ús d’aquest recurs s’ha incrementat a causa de la volatilitat dels preus i actius financers.

S’han desenvolupat noves tècniques que han portat amb si l’aparició dels instruments financers derivats

Canvi normatiu

La normativa comptable actualment vigent que regula la comptabilitat dels instruments financers és la NIC 39 (Instruments Financers: Reconeixements i Mesurament). No obstant això, en juliol del 2014 finalitzà el projecte de modificació d’aquesta norma amb la publicació de la NIIF 9, que serà efectiva en la UE per a exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2018 substituint a l’anterior. S’aplicarà aquesta NIIF a tots els actius financers dins de l’abast de la NIC 39. La NIIF 9 completa la principal resposta a la crisi financera mundial i reuneix tots els aspectes de la comptabilització dels instruments financers: classificació i mesurament, deteriorament i comptabilitat de cobertures.

La NIIF 9 completa la principal resposta a la crisi financera mundial i reuneix tots els aspectes de la comptabilització dels instruments financers

A diferència de la NIC 39 la futura norma estableix criteris basats en principis i no en regles. Altres canvis a destacar en la nova normativa es refereix a la comptabilització de les pèrdues creditícies, establint un model de pèrdues esperades. El nou model té com a objectiu abordar la crítica realitzada en la recent crisi financera d’una comptabilització del deteriorament creditici “massa poc, massa tard”, especialment plantejada en el sector financer.

Per últim, un tercer aspecte revisat és la comptabilitat de cobertures, amb un model reformat que millora la informació a l’usuari extern sobre l’activitat de gestió de riscos de l'entitat.

Si voleu ampliar la informació, podeu clicar ací.