University of Valencia logo Logo Master's Degree in Dental Sciences Logo del portal

  • Classe

Llepolies per a combatre les càries

Les càries són una de les causes més freqüents per a visitar als dentistes, sobretot quan som xiquets, quan el desig de consumir sucre és encara més imperant. Ara, un equip de recerca ha aconseguit una manera de combatre aquest problema amb la creació d'una llepolia capaç de combatre els bacteris.

22 april 2016

Les càries són una de les patologies més comuns que es troben en els consultoris dels dentistes de tot el món. És també un problema que es dóna amb molta freqüència en pacients molt joves, la qual cosa pot portar a futurs problemes com el moviment dentari, la dificultat per a mastegar o les alteracions en la simetria del rostre.

L'aparició de càries és una malaltia multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits de la dent com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana. Els bacteris fabriquen aqueix àcid a partir de les restes d'aliments de la dieta que se'ls queden exposats. La destrucció química dental s'associa a la ingesta de sucres i àcids continguts en begudes i aliments.

La dicotomia existent entre els xiquets que adoren consumir sucre i els pares que no volen que els isquen càries és un conflicte universal que es repeteix generació després de generació. Per açò, investigadors científics de la Universitat Autònoma de Coahuila, a Mèxic, han dissenyat un nou full de ruta, amb la creació d'unes ‘llepolies’ que ajuden a prevenir les càries.

“Vaig iniciar aquest projecte perquè la majoria de les persones que arriben al consultori dental és per càries. Hi ha casos que des de molt xicotets els hem de fer endodòncia o extracció, als set anys d'edat” - Alejandra Isabel Vargas Segura, capdavantera de la recerca.

L'equip ha sigut capaç de desenvolupar un aliment amb l'aspecte i la consistència d'una llepolia, i amb sabor a maduixa, llima i raïm. Aquestes llaminadures estan fabricades amb extractes d'una planta autòctona mexicana coneguda com ‘Rosa de Castella’. Els estudis duts a terme per l'equip investigador van descobrir que els bacteris no creixen en presència d'aquesta planta, la qual cosa la va convertir en la candidata perfecta per a aquest experiment. Les proves de toxicitat es van fer amb Artemia franciscana com a organisme model.

Per a poder fabricar les llaminadures, primer es va infusionar la planta en qüestió; després es va sotmetre a una liofilització i una rotaevaporació per a deixar solament l'actiu de la planta en forma de pols. Finalment, aquesta pols es va afegir al procés de fabricació de les llepolies.

Altres plantes es van tenir en compte abans de decantar-se per la rosa de Castella, com la sang de drago, la tepezcohuite, l'herba mora i l’alzina; però cap d'elles va donar resultats tan prometedors com la rosa.

És una recepta a força de grenetina i pectina, que ajuda a formar una pel·lícula en la dent per a evitar que s'adherisquen més microorganismes. Està pensada perquè la llepolia la puguen tenir una estona en la boca i es vaja desfent a poc a poc per a poder alliberar els compostos”, va explicar Vargas Segura.

 

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy