25 de de maig de 2016

La majoria de les persones participants en l’estudi també coincideixen a destacar alguns llegats negatius derivats de l’esdeveniment, com l’encariment dels preus dels béns i serveis a la ciutat o l’empitjorament de la imatge i la reputació de la ciutat com a conseqüència del desús posterior d’algunes infraestructures de l’esdeveniment. Sí que hi ha més acord en la promoció de la ciutat com a destinació turística, l’increment en el reconeixement internacional i la capacitat de la societat valenciana per a acollir i organitzar grans esdeveniments esportius.

Són algunes de les conclusions de “Percepción de los residentes sobre el legado de la America’s Cup”, un article publicat pel Grup de Recerca en Gestió i Organització de l’Esport per a analitzar l’impacte de la Copa de l’Amèrica o America’s Cup (AC) i que s’ha basat en 785 qüestionaris, dels quals 735 van ser vàlids, entre persones residents a València, amb una mitjana de 34,6 anys d’edat i de les quals un 48% tenia estudis universitaris.

Així, els resultats han identificat tres tipus de grups de veïns i veïnes respecte a la seua actitud envers el llegat de l’esdeveniment: optimistes, indiferents i pessimistes. David Parra, investigador de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i primer autor de l’article publicat en la revista Cuadernos de Psicología del Deporte, explica que el grup amb una major proporció en l’anàlisi és el de residents pessimistes (46,9%) que no consideren que aquest esdeveniment haja generat llegats positius per a la ciutat i sí negatius. “En canvi, el grup de residents optimistes, la proporció dels quals és la més reduïda (14,7%), percep que l’esdeveniment ha generat llegats positius en les diverses àrees analitzades i no considera que haja generat llegats negatius”, explica. 

Finalment, es troba el grup de residents indiferents davant el llegat de l’AC, que se situaria en un 38,4%, i entén que l’esdeveniment ha suposat un llegat positiu en imatge i en l’aspecte polític i de coneixement, però no en altres àrees com en desenvolupament urbà i infraestructures, en esport o en l’àmbit sociocultural.

Els quatre investigadors autors del treball, David Parra, Vicente Añó, Ferran Calabuig i Daniel Ayora, els tres últims integrants del Màster en Direcció i Gestió de la Activitat Física i l'Esport, destaquen que l’anàlisi de les percepcions dels residents sobre els impactes a llarg termini o llegats dels esdeveniments esportius permeten conèixer la repercussió social d’aquest tipus d’esdeveniments en les comunitats d’acolliment. “D’altra banda, aquest tipus d’estudis proporcionen informació que ha de ser considerada per a millorar la gestió i la planificació dels esdeveniments des dels comitès organitzadors i les administracions”, segons David Parra. 

Els investigadors adverteixen que la major part de recerques que s’han realitzat sobre l’AC a València s’han dut a terme abans, durant o en els dos anys immediatament posteriors a la celebració de la primera edició de l’esdeveniment i s’han centrat en l’aspecte econòmic, no tant en la percepció. “Atès que les percepcions canvien amb el temps, és convenient consultar-les periòdicament per observar els canvis en la seua evolució”, diuen en l’article. 

Altres treballs esmentats en l’article quantifiquen econòmicament els beneficis de la Copa de l’Amèrica. Així, un de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques en 2007 afirma que l’esdeveniment va suposar un impacte de 5.748 milions d’euros en termes de producció i 73.859 ocupacions en el període 2004-2007. També es destaca la recerca realitzada per la Universitat de València l’any 2009, en què la majoria consultada considerava la realització de l’America’s Cup com un fet beneficiós per a la ciutat (83,8%) i un 81,6% es mostrava d’acord amb la possibilitat que s’impulsara la realització d’aquest tipus de megaesdeveniments esportius. 

Mètode 

L’enquesta utilitzada pel grup de recerca de la Universitat de València ha consistit en una escala de 41 ítems amb diversos llegats positius i negatius agrupats en sis dimensions: socioeconòmic; desenvolupament urbà i infraestructures; imatge, política i coneixement; llegat esportiu; sociocultural; i llegat negatiu. Els resultats van permetre identificar tres grups amb percepcions diferents envers el llegat de la Copa de l’Amèrica: pessimistes (46,9%), indiferents (38,4%) i optimistes (14,7%). Entre les persones que van respondre al qüestionari, un 58,6% són homes i un 41,4% dones. 

En la mostra seleccionada, vora una tercera part eren estudiantes i estudiants (34,6%), i un 31,3% tenien una ocupació a temps complet. El treball de camp es va realitzar durant l’últim trimestre de 2013 amb un grup de persones entrevistadores formades específicament per al treball, que van ser informades de les característiques de l’estudi. 

Impacte d’esdeveniments esportius

El treball forma part d’una línia de recerca centrada en l’anàlisi de l’impacte social dels esdeveniments esportius que es desenvolupa des de 2011 en el Grup de Recerca en Gestió i Organització de l’Esport de la Universitat de València. Aquest estudi complementa treballs realitzats pel grup, entre els quals s’ha analitzat l’impacte social d’esdeveniments esportius com el Gran Premi d’Europa de Fórmula 1, l’Open 500 de tenis de València, el València Boat Show, la Marató o el València Triatló.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen la necessitat de “planificar el llegat d’un esdeveniment esportiu en totes les seues dimensions, des de les primeres fases de la candidatura de la ciutat fins a l’organització de l’esdeveniment”, fet que en un cas com el de l’America’s Cup implica “tenir en compte la sostenibilitat social de l’esdeveniment, que dependrà dels beneficis i costos derivats del seu acolliment”. 

Article: 

David Parra Camacho, Vicente Añó Sanz, Ferran Calabuig Moreno i Daniel Ayora Pérez: “Percepción de los residentes sobre el legado de la America’s Cup”. Cuadernos de Psicología del Deporte, vol. 16, 1, 325-338. ISSN edició impresa: 1578-8423. ISSN edició web (http://revistas.um.es/cpd): 1989-5879

Peu de fotografia:

(D’esquerra a dreta): Vicente Añó Sanz, David Parra Camacho, Daniel Ayora Pérez i Ferran Calabuig Moreno