El procés de Bolonya destaca, entre els seus compromisos de major transcendència, l'establiment, en tots els països europeus, d'un nivell d'estudis de Postgrau en el qual s'integren, coordinadament, els ensenyaments conduents a l'obtenció del Títol de Màster i del Títol de Doctor. Estos ensenyaments estan orientats a possibilitar a l'alumne una formació avançada, de caràcter especialitzat, en un determinat àmbit científic, tècnic o artístic, o bé a promoure la seua formació en tasques investigadores. S'afavorix, a més, la col·laboració entre departaments d'una mateixa universitat i entre universitats, espanyoles i estrangeres, perquè puguen organitzar conjuntament programes de postgrau conduents a l'obtenció d'un mateix títol o d'una doble titulació oficial de Màster i Doctor.

A Espanya, així com a Europa, el camp de les aplicacions de la física a les ciències de la salut ja siga en l'aspecte del funcionament bàsic d'organismes vius com en el desenvolupament de tècniques de diagnòstic i teràpia, està adquirint una forta rellevància. De fet, els físics són requerits cada vegada més en tots els àmbits relacionats amb la sanitat: la indústria relacionada, els servicis d'electromedicina, radiodiagnòstic i radioteràpia dels hospitals i la pròpia administració sanitària.

La Física Mèdica s'ocupa de proporcionar la base científica per a la utilització de les noves tecnologies de diagnòstic i teràpia (radiologia convencional, informatitzada i digital, ressonància magnètica, tomografia, acceleradors de partícules, etc.), d'establir criteris per a la utilització correcta dels agents físics que empra la medicina (radiacions ionitzants, microones, làser, etc.), de marcar criteris per a la protecció radiològica dels treballadors i els pacients, de participar en el disseny d'instrumentació auxiliar i d'establir normes per a la mesura de moltes variables biològiques.
Afortunadament, l'ús de les més modernes tècniques de diagnòstic i teràpia en medicina està estés en el sistema sanitari. Quasi invariablement el desenvolupament d'estes tècniques està lligat a la física. Així, en tots els hospitals espanyols treballen radiofísicos, que manegen l'equipament més modern i vetlen pel seu estat i funcionalitat. Però també el concurs de físics experts en física mèdica és necessari en empreses de comercialització i en tots els àmbits que, de l'una o l'altra forma, tenen relació amb l'ús de la física en medicina.

Respecte a les iniciatives a la Unió Europea relacionades amb el Màster de Física Mèdica, podem dir que el procés de convergència dels estudis s'està realitzant en major o menor grau en tots els països, sobretot els escandinaus, el Regne Unit, França i els Països Baixos. 
Espanya és un dels pocs països europeus que no compta amb un ensenyament reglat per a esta disciplina. Actualment, esta es realitza en la pròpia indústria, en els mateixos hospitals o en departaments universitaris. Tot això de forma molt aïllada ja que en la universitat hi ha molt pocs grups que realitzen investigació en esta matèria.

Els físics realitzen als hospitals tasques concretes de tipus assistencial com són la planificació de tractaments amb radiacions, el control dels equips de radiologia, el disseny i control de les instal·lacions radiològiques, el control del personal i de les zones exposades a radiacions, etc. Estes tasques estan legislades pel Reial decret 220/1997, de 14 de febrer, que crea i regula l'obtenció del títol oficial d'Especialista en Radiofísica Hospitalària. Este títol, que faculta per a l'assistència en hospitals, s'obté, exclusivament, després de superar una prova de caràcter nacional dependent del Ministeri de Sanitat i Consum que selecciona als aspirants (llicenciats en Física o un altre títol superior en disciplines científiques i tecnològiques) per a un període formatiu de tres anys consecutius en les unitats docents acreditades per a la formació d'Especialistes en Radiofísica Hospitalària.

El Màster en Física no faculta per a l'obtenció del títol d'Especialista en Radiofísica Hospitalària, que només pot obtindre's mitjançant l'indicat anteriorment, però pretén formar als seus alumnes en els aspectes físics i tecnològics que es necessiten com a base per a aprofundir en el camp de Física Mèdica. La formació dels nostres alumnes està orientada a aprofundir en la física de les radiacions (ionitzants i no ionitzants) en la seua aplicació a la medicina que permeta, a llicenciats amb formacions diferents, a estar en bones condicions per a superar la prova nacional d'accés a la formació d'especialistes o a integrar-se en camps d'investigació o de la indústria associats a la Física Mèdica.