Interès acadèmic, científic o professional: Les creixents demandes socials cap a la logopèdia no solament es reflecteixen en l’increment de llocs de treball, sinó a través d’altres indicadors. Entre aquests, cal destacar les llistes d’espera dels serveis hospitalaris de logopèdia, que avalen la insuficiència d’aquests tant en referència amb la seua distribució geogràfica com a l’alta taxa de demandants de serveis no atesos; les demandes en l’àmbit educatiu sobre la necessitat d’una major presència de personal de suport, entre els quals hi ha els logopedes; i les demandes de serveis nous d’altres col·lectius. A més, l’envelliment de la població comporta una major demanda de professionals de la logopèdia per treballar en l’àmbit de les malalties degeneratives, als centres geriàtrics i en altres institucions per rehabilitar el llenguatge de persones grans. Els professionals de la logopèdia també s’estan incorporant en altres àmbits professionals com a resultat de la demanda social: des dels professionals de la veu (cantants, periodistes, professors), fins als serveis de rehabilitació com a conseqüència d’accidents, més enllà d’àmbits tradicionals com els trastorns del desenvolupament o l’aprenentatge del llenguatge en la infància. Finalment, és creixent l’exercici de la logopèdia en grups de població amb necessitats especials molt variades: persones amb síndrome de Down, paràlisi cerebral, trastorns d’espectre autista, esclerosi múltiple, esclerosi lateral amiotròfica, etc.