El present Màster compta amb un interès acadèmic i professional que permet una formació científica d'acord amb l'Entorn Europeu d'Educació Superior (EEES).

L'interès acadèmic del Màster ve marcat per l'entorn EEES i per la demanda professional i social del nostre entorn més proper.

En l'àmbit europeu d'Educació Superior, a Bèlgica, Dinamarca, Gran Bretanya, Finlàndia, Portugal, Suècia i Suïssa, igual que en el nostre país, ja s'ofereix als Graduats en Logopèdia la possibilitat de rebre formació de Postgrau i/o Doctorat (estudi de 31 de Desembre de 2007 del Comitè *Permanent de Liaison dónes Orthophonistes‐Logopèdes de l’Union Européenne ‐CPLOL‐), d'acord amb els estàndards per a la formació de Màster establits per la QAA‐Academic Assurance Agency for Higher Education. Aquest mateix organisme, en la reunió celebrada a Londres el 17 de Febrer de 2006, emfatitza la formació de Postgrau en determinades titulacions amb una marcada vocació professional pràctica. Així, el títol de Màster respon als estàndards desenvolupats en la resta d'Europa per a aquest nivell de formació, tant pel que fa a competències com a l'estructura i importància de la formació pràctica especialitzada. Per tant, el present Màster cobreix un espai de postgrau necessari per als logopedes, professió sanitària en la qual la formació especialitzada és especialment aconsellable. Quant als continguts que s'aborden en els diferents màsters en l'àmbit internacional, existeix una àmplia variabilitat. Aquests continguts, en la majoria dels casos, es troben condicionats per la formació prèvia de cadascun dels països i, en els casos en els quals s'aposta per l'especialització, aquesta se centra en poblacions o aspectes específics i en recerca. Així, per exemple, el Màster de Audiologopaedia de la University of Southern (Denmark) emfatitza aspectes d'audició, mentre que el de la University of Gent (Belgium) emfatitza aspectes de veu, adaptació a implants coclears, desenvolupament, plasticitat funcional, neurociències i recerca.

Per açò, en el present Màster s'ha partit de la formació de Grau de la Universitat de València per a elaborar una proposta nova que s’adequarà a les demandes de l'entorn i que suposarà un avanç en el coneixement. Un aspecte especialment rellevant en el Màster és que permetria que el logopeda accedirà a una formació contínua en les competències pròpies de la seua professió. Amb l'oferta formativa que la Universitat de València ofereix en l'actualitat, els futurs Graduats en Logopèdia podran rebre formació de Postgrau i Doctorat en àmbits afins als de la seua professió, però tutelats per especialistes en altres camps que mostren interessos en els problemes de llenguatge, parla, veu o audició, mai per logopedes. El propi cos de docents implicats en la seua formació està compost, majoritàriament, per personal de Departaments de matèries bàsiques amb continguts teòrics afins a la Logopèdia. Els/les logopedes en exercici contribueixen a la formació dels Diplomats/Graduats mitjançant la tutela en pràctiques externes o mitjançant la figura del professor associat. Així, la formació en el Màster permetria als estudiants que ho desitjaren realitzar un futur Doctorat específic del seu camp, o d'altres afins, obrint la porta a l'accés als cossos docents i investigadors de plantilla. Aquesta possibilitat de formació plantejaria, almenys, dos avantatges fonamentals: d'una banda, permetria millorar la qualitat de la docència dels futurs logopedes, tant per l'enriquiment de la pràctica professional com per l'estabilitat dels interessos a l'hora d'impartir assignatures en la Universitat; i d'altra banda, permetria desenvolupar línies de recerca que suposen un avanç en el coneixement de la pràctica logopèdica.

El nivell d'especialització de competències adquirides en el Pla d'Estudis d'aquest Màster està dotat d'interès científic, en la mesura en què aportaria al/l'estudiant la possibilitat de complementar la seua formació amb aspectes metodològics i científics avançats, la possibilitat d'accedir a un Doctorat i d'afavorir la productivitat científica en aquest camp d'estudi, tal com és reconegut en la resta d'Europa.

A Europa, la formació universitària per a l'activitat investigadora dels especialistes del parla, llenguatge, veu i audició s'imparteix en 3 programes a Bèlgica, 2 a Alemanya, 5 a Holanda, 3 a Suïssa i tots els de Gran Bretanya, Irlanda, Finlàndia i Suècia (informe del Comitè Europeu de Logopedes ‐CPLOL‐, 31 de Desembre de 2007). Existeix una àmplia activitat investigadora en equips de recerca, alguns dels quals es troben registrats en la Standing Liaison Commitee of I.O. Speech and Language Therapists and Logopedists (http://membres.lycos.fr/cplol/en/recherche.html). El suport organitzatiu s'articula en organismes internacionals tals com: AAA (American Academy of Audiology), ASALFA (Associació Argentina de Logopèdia, Foniatria i Audiología), ASHA (American Speech‐Language‐Hearing Association), Associació Iberoamericana de la Quequesa, BIAP (Bureau International d'AudioPhonologie), CPLOL (Comitè Permanent de Liaison dónes Orthophonistes / Logopèdes de l'Union Européenne). Mentre que activitat científica es difon, primordialment, en revistes especialitzades (Journal of Speech and Hearing Disorders, Journal of Speech and Hearing Research, fusionades actualment en Journal of Speech, Language, and Hearing Research, American Journal of Speech‐Language Pathology, Journal of Speech and Language Pathology and Applied Behavior Analysis, Speech pathology and therapy, etc.), entre altres revistes d'interessos afins tals com Brain and language, Journal of Memory and Language, Language and speech, etc.

En el nostre país, aquesta demanda no es troba satisfeta en aquests moments. L'escassa productivitat científica en aquest camp (només apareixen 140 registres en la base TESEU aglutinant els termes “Patologia del Llenguatge” i “Patologia i correcció del llenguatge”, no es contempla veu, audició o parla) procedeix d'altres trajectòries formatives amb interessos en aspectes afins a la Logopèdia.

La professió de Logopeda es troba reconeguda per la Llei 44/2003 d'Ordenació de les Professions Sanitàries, com a professió sanitària. En els últims anys s'ha apreciat una progressiva institucionalització de la Logopèdia en els serveis hospitalaris i serveis socials municipals, paral•lelament a la multiplicació de serveis privats, en alguns casos, amb importants convenis de col•laboració amb el sistema de salut i el sistema educatiu. L'única llacuna respecte de la inserció laboral dels logopedes es refereix a la impossibilitat d'accedir a la funció pública per al seu exercici professional dins del sistema educatiu reglat.
Malgrat açò, una part molt important dels logopedes en exercici desenvolupen les seues funcions sobre població en edat escolar a través de diferents modalitats de prestació de serveis. En l'actualitat, pot parlar-se d'un col•lectiu de logopedes en exercici organitzats en Col•legis Professionals en tot el territori nacional, representats unitàriament a través del Consell General de Col•legis de Logopedes, i associacions com AELFA (Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiología), ALE (Associació de Logopedes d'Espanya) i ADUL (Associació de Diplomats Universitaris en Logopèdia). Aquestes i altres associacions, juntament amb els col•legis professionals, són una expressió de la força i dinamisme de la professió.

Entre aquest col•lectiu de professionals en exercici, existeix una intensa demanda formativa que repare per a abordar la variada casuística amb la qual es troba el logopeda en el desenvolupament del seu exercici professional. Ja en el Llibre Blanco de la Titulació de Logopèdia, proposat per la ANECA, es concep un únic perfil professional però es reconeix l'àmplia diversificació dels àmbits d'actuació i l'àmplia especialització de les seues competències, d'acord amb el sentir d'organismes internacionals amb àmplia tradició acadèmica en la Logopèdia.

En l'àmbit europeu, el reconeixement de la diversificació de funcions i la necessitat d'una especialització és una realitat. En aquest sentit, la QAA‐Academic Assurance Agency for Higher Education reconeix que el/la logopeda aborda tots els aspectes terapèutics de les alteracions de la comunicació en persones de tot l'espectre d'edat, pròpies del desenvolupament o adquirides, d'etiologia física, cognitiva, lingüística, psicològica, social o causades per la combinació d'aquests factors. La majoria dels/les logopedes desenvolupen el seu treball en un ampli rang d'àmbits i amb rols variats: com a consultor, educador, facilitador i investigador. La teràpia pot ser directa, cara a cara amb el pacient, o indirecta, treballant amb la família, professors, com a suport a treballadors i carreres. A més, entre les seues competències s'especifica la necessitat de poder investigar sobre la temàtica i amb els instruments propis de la seua professió. Aquest plantejament coincideix amb l'exposat per altres organismes internacionals de rellevància en el camp de la Logopèdia (Comitè Permanent de Liaison dónes Orthophonistes‐Logopèdes de l’Union Européenne (CPLOL) i document Scope of Practice in Speech‐Language Pathology de la American Speech‐Language‐Hearing Asociation (ASHA).

En el nostre país, aquest sentir s'arreplega en la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries, aprovada a la fi de l'any 2003, que en el seu article 7f especifica: “Els Diplomats Universitaris en Logopèdia desenvolupen les activitats de prevenció, avaluació i recuperació dels trastorns de l'audició, la fonació i del llenguatge, mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seua disciplina” o el Reial decret 1277/2003, de 10 d'octubre, el qual exposa “U.61”: “… un logopeda es responsable de realizar la prevención, el estudio y la corrección de los trastornos del lenguaje”. Per la seua banda, el Col∙legi de Logopedes de Catalunya defineix al logopeda com: “terapeuta que assumeix la responsabilitat de la prevenció, de l'avaluació, del tractament i de l'estudi científic dels trastorns de la comunicació humana i dels seus trastorns associats. En aquest context, la comunicació engloba totes les funcions associades a la comprensió i a l'expressió del llenguatge oral i escrit, així com a totes les formes apropiades de la comunicació no‐verbal”. A partir d'aquesta delimitació del perfil professional, es dedueix la seua aplicabilitat, competències i tasques en les diferents alteracions de la comunicació, el llenguatge, la parla i la veu. Així, pot concloure's que el perfil professional aglutina un ampli ventall de funcions aplicables a una gran varietat de patologies, fent imprescindible una oferta acadèmica especialitzada.

Per tot açò, creiem que està plenament justificada l'engegada del Màster Universitari d'Especialització en Intervenció Logopédica per la Universitat de València:

• En l'actualitat, s'ha apreciat una progressiva institucionalització de la Logopèdia, la demanda social de la qual no deixa de créixer
• En l'exercici professional s'ha ampliat de manera destacada l'actuació tradicional, parant esment a una creixent gamma de demandes i problemàtiques sobre diferents col•lectius a través de diferents modalitats de serveis
• Aquesta diversificació de les actuacions s'ha propiciat per la incorporació de persones d'altres països amb dificultats del llenguatge, dels problemes d'aprenentatge del llenguatge i la parla en el sistema educatiu, l'envelliment poblacional, etc.
• Entre aquest col•lectiu de professionals en exercici, existeix una forta demanda formativa que prepare per a abordar la variada casuística amb la qual es troba en el desenvolupament del seu exercici professional
• Aquesta necessitat ha sigut ja reconeguda en l'àmbit de l'EEES, tant a nivell acadèmic com a professional per organismes internacionals i universitats.
• A nivell acadèmic, la formació de Postgrau afavoriria que el Graduat en Logopèdia afavoriria la participació en la formació de futurs logopedes formant part dels cossos docents universitaris
• Aquesta participació redundaria en una millora de l'ensenyament tant a nivell teòric com a pràctic
• La formació proposada en aquest títol de Màster fomentaria la recerca i l'avanç en el coneixement propi de la professió, d'acord amb les competències reconegudes als logopedes i els recursos que en aquest sentit existeixen ja en la resta d'Europa.

2.1.2 NORMES REGULADORES DE L'EXERCICI PROFESSIONAL

La professió de Logopeda es troba reconeguda com a professió sanitària per la Llei 44/2003 d'Ordenació de les Professions Sanitàries.

L'activitat professional dels Logopedes es troba regulada pel Reial decret
1277/2003, que ordena l'autorització dels Centres Sanitaris.B.O.I. Dijous 26 de març de 2009 Ordre CIN/726/2009, de 18 de març, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió de Logopeda.
B.O.I. Dimarts 17 de febrer de 2009 Resolució de 5 de febrer de 2009, de la Secretaria d'Estat d'Universitats, per la qual es publica l'Acord de Consell de Ministres, pel qual s'estableixen les condicions a les quals hauran d'adequar-se els plans d'estudis conduents a l'obtenció de títols que habiliten per a l'exercici de la professió regulada de Logopeda.