Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Universitat de València

Antecedents

La protecció de la salut de les persones és un dret fonamental reconegut en l'article 43 de la Constitució Espanyola de 1978, on també s'al·ludeix a la responsabilitat que els poders públics tenen a “organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris”. La salut, entesa com un estat de benestar físic, psíquic i social, segons la coneguda definició de l'Organització Mundial de la Salut, en la seua dimensió tant individual com a col·lectiva, està determinada per factors tant de naturalesa biològica com a ambiental i social. Els llocs i condicions en els quals s'exerceix el treball són determinants principals de la salut i el benestar de les persones, i per tant requereixen de les adequades accions d'avaluació i control que garantisquen la protecció de la salut dels treballadors. En l'article 40 de la Constitució s'estableix també la responsabilitat dels poders públics a “vetlar per la seguretat i higiene en el treball”.

En el desenvolupament d'aquesta responsabilitat, en 1995 s'aprova a Espanya la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995), marc normatiu a partir del com s'estableixen i desenvolupen tot un seguit de principis i disposicions organitzatius i tècnics per a garantir la protecció de la salut dels treballadors en l'exercici del seu treball. Així, les empreses són responsables que les condicions i organització del treball siguen segures i saludables, implicant en açò tant a directius i decisoris en els centres de treball, com als propis treballadors, amb drets i obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, i a l'administració, garant del compliment de les disposicions normatives i objectius sobre aquest tema. Així mateix, en la Llei 31/1995, i molt especialment en el subsegüent Reglament dels Serveis de Prevenció (Reial decret 39/1997 i successives modificacions), es fixen les diferents modalitats amb les quals, obligatòriament, han d'organitzar-se totes les empreses per a garantir el compliment de les seues obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Els denominats Serveis de Prevenció de Riscos Laborals es converteixen en un dels principals recursos amb els quals expliquen les empreses per a l'assessorament i suport tècnic que requereix la intervenció en matèria de salut i seguretat en el treball. Al seu torn, tant en la modalitat de serveis de prevenció propis com a aliens, aquestes entitats hauran de comptar amb les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris per a la realització de les activitats preventives que vagen a desenvolupar en l'empresa. En particular, la normativa estableix que entre el personal qualificat en aquests serveis es troben tècnics amb la formació necessària per a l'acompliment de funcions de nivell superior, definides al seu torn en l'Annex VI del citat Reglament dels Serveis de Prevenció, en les diferents especialitats o disciplines preventives que també fixa la normativa, en concret la medicina del treball, la seguretat en el treball, la higiene industrial, i l'ergonomia i psicosociologia aplicada.

En un primer període la titulació de tècnic superior en prevenció de riscos laborals en les seues diferents especialitats s'obtenia des d'una varietat d'organismes i centres de tot tipus, en la seua majoria sense vinculació universitària. En l'actualitat, afortunadament, aquesta qualificació requereix la seua adequació a l'oferta acadèmica de títols universitaris. Avui dia les principals universitats espanyoles inclouen en la seua oferta formativa, com a títols propis o oficials, estudis de postgrau per a tècnics superiors en les especialitats preventives fixades per la normativa, és a dir, seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia aplicada. Aquesta formació ha de seguir el programa arreplegat en l'Annex VI del Reglament dels Serveis de Prevenció (RD 39/1997), sent l'únic que té validesa per a acreditar a nivell estatal la professió de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals. El RD 337/2010, introdueix, entre unes altres una modificació sobre aquest Reglament, relativa a l'obligatorietat que per a l'exercici de la prevenció de riscos laborals en el seu nivell superior es compte amb una titulació universitària oficial en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (en el denominat Procés de Bolonya).

Amb tots aquests antecedents, la Universitat de València – Estudi General ve impartint el títol de Màster en Prevenció de Riscos Laborals sense interrupció des del curs acadèmic 2006-2007, sent el centre responsable d'aquesta titulació la Facultat de Ciències Socials i havent-se adequat en posteriors reformes al Suplement Europeu del Títol i a la normativa de la Universitat de València (Acorde Consell de Govern 119/2006 de 6 de juny de 2006, modificat per ACGUV 208/2008 de 28 d'octubre de 2008, pel qual es regulen els Estudis Oficials de Postgrau). El 24 de juliol de 2009 el títol de Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de València va obtenir la seua verificació positiva per part de la Comissió de Verificació de Planes d'Estudis de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA). En aquesta ocasió es va presentar la sol·licitud corresponent seguint el procediment abreujat establit pel Consell d'Universitats en Resolució de 28 d'octubre de 2008. Al juliol de 2012, es va obtenir per part de la ANECA el corresponent informe favorable per al procediment complet (no abreujat) de verificació del màster.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies