Autoria:
Dr. Enric Guinot Rodríguez
Catedràtic d’Història Medieval
Universitat de València
enric.guinot@uv.es

    Un recurs fonamental dels estudis històrics és el de la documentació escrita generada per la societat del moment que pretenem investigar. No sempre és possible, bé perquè són societats més antigues que deixaren un rastre escriturari més reduït, bé perquè la destrucció sistemàtica d’arxius del passat per múltiples causes ha estat una constant de la Història, o les dues coses simultàniament.
    En el cas valencià, aquesta desaparició del testimoni escrit ha estat molt considerable per a les èpoques romanes i andalusines, però les coses canviaren i han canviat a partir del segle XIII, quan la conquesta de la Balansiyya andalusí dirigida pel rei Jaume I va comportar la instauració de la societat feudal.
    En aquest sentit, el Dos-cents fou decisiu per vàries raons. Una, la difusió del paper com suport principal del document de l’època, el paper de Xàtiva molt més barat que no el pergamí. Una segona, per la difusió d’una “cultura” escrita procedent del món italià lligada al model jurídic de la garantia de drets i possessions, el que s’anomena la recepció del Dret Romà, que a més la vessant jurídica tingué la conseqüència utilitària de deixar testimoni escrit de les accions públiques i privades anant al notari. I una tercera, per la creació de noves institucions laiques de govern: l’administració de l’Estat, de la monarquia, executiva, judicial i fiscal, la dels municipis locals i la delegada de les Corts: la Generalitat.
    Actualment, encara resta per catalogar i encara més transcriure i publicar la immensa majoria de la documentació valenciana de l’època baixmedieval, dels segles XIII al XV. Són centenars de milers de documents, això tot i la pèrdua d’una part majoritària de la documentació que generà aquella societat. Tanmateix, som una de les societats europees amb millors arxius, més en el context de la Península Ibèrica.
    Per tot això la utilitat de crear bases de dades que faciliten la informació, tant en form de resums-regests com, si és possible, amb el document complet, i que aquestes bases de dade siguen accessibles en format obert i on-line, especialment perquè molt del treball que hem fet, fem i farem editant documents històrics s’ha fet amb el finançament de recursos públics.
    En aquest cas, aquesta base de dades pretén posar a l’abast de les persones investigadores i interessades per la Història els documents més antics conservats de la València medieval a partir de la conquesta de Jaume I al segle XIII. Atenent el volum que reuneix actualment, de milers de documents, finalment hem decidit acotar-la al primer segle de dita història medieval valenciana, 1233 i 1350 com dates simbòliques i referents dels més antics orígens de la nostra societat actual.