Pigargo europeo (Haliaeetus albicilla). MUVHNZJ0610. Col·lecció Padre Ignacio Sala S.J. Depositat al M[UV]HN.

El pigargo europeo, Haliaeetus albicilla, és una espècie que, en l'actualitat, només es reprodueix al nord d'Europa i d'Àsia. Habita zones de marenys, rius, llacs i aiguamolls. En l'antiguitat va estar més repartit per tota Europa, però va patir un declivi important en els últims segles. Les poblacions adultes europees solen ser sedentàries, però els juvenils són dispersius i, de manera ocasional, s'observen en zones del sud com França, Espanya i Itàlia. A Espanya han sigut escassos i comptats els albiraments d'aquesta espècie, encara que en l'últims anys han anat en augment degut, probablement, a la recuperació de les poblacions del nord.

Encara que sovint s'ha escrit sobre la possible reproducció d'aquesta espècie al nostre país, els últims treballs de documentació confirmen la idea que el pigargo europeu no ha niat mai a Espanya i que els seus registres són marcadament excepcionals en el segle passat i, molt menys, els exemplars conservats o naturalitzats. Per exemple, el Museu de Ciències Naturals de Madrid, col·lecció de referència quant a quantitat i diversitat d'animals taxidermizados, no disposa de cap exemplar de procedència ibèrica del segle XX.

En la dècada dels quaranta del passat segle van tindre lloc dues observacions d'aquesta espècie en territori valencià. En 1942 es va abatre un exemplar a Xilxes (Castelló), el 6 de desembre de 1942, que va ser naturalitzat i del qual no es té notícia del seu parador actual. El segon, el que ens ocupa, a l'Albufera de València al1945.

A la imatge reproduïm, precisament, el segon exemplar indicat. Es tracta, doncs, del pigargo més antic procedent d'una localitat espanyola que es conserva i del qual tenim notícia. Va ser colectado en l'Albufera de València el 15 de novembre de 1945 i dissecat pel taxidermista valencià Rafael Curats. L'exemplar pertany a la col·lecció Padre Ignacio Sala S.J., de l'antic col·legi de San José de València, col·lecció que ha sigut cedida a la Universitat de València per a la seua conservació i en la qual es troba depositat.