Lingulodinium polyedra (F.Stein) J.D.Dodge (= Gonyaulax polyedra ). Imatges realitzades amb microscòpia electrònica d'escombratge d'emissió de camp. Col·lecció de fotografies de microalgues fitoplanctòniques marines de Juan Antonio Alcober Bosch. M[UV]HN
Foto: Juan Antonio Alcober
Lingulodinium polyedra és una microalga unicel·lular fotosintètica, proveïda de cloroplasts marró-vermellosos, flagel·lada i bioluminiscent, de 40-54 μm de longitud per 35-53 μm de diàmetre, pertanyent a l'antic i exitos grup dels dinoflagelats. Aquests últims, constitueixen al costat d'altres grups de microalgas un component fonamental del fitoplàncton en els ecosistemes marins, sent la sustentació de nombrosos organismes filtradors com els bivalves. L. polyedra és una espècie pròpia d'aigües càlides, caracteritzada per presentar una forma polièdrica, aproximadament pentagonal, amb una coberta cel·lular constituïda per gruixudes plaques tecales perforades de cel·lulosa, separades en les sutures entre plaques per crestes ben visibles al microscòpi electrònic d' escombratge. A nivell equatorial s'observa un clivella que circumval·la la cèl·lula (o cíngol), que allotja un flagel helicoidal i delimita una porció superior (o epiteca) de la inferior (hipoteca).
Com uns altres dinoflagelats, presenta un complex cicle de vida que inclou reproducció sexual i asexual. El mecanisme habitual de creixement de la població és mitjançant divisió cel·lular, però baix determinades condicions s'activa la reproducció sexual, i com a resultat, es formen quistos que es depositen en el sediment. Aquests són estadis cel·lulars de resistència que poden romandre latents per dècades. Els quistos mineralizados de L. polyedra presenten una àmplia distribució geogràfica i són ben coneguts en el registre fòssil des de l'Eocé, sent coneguts pels paleontòlegs en la seua forma més comuna com Lingulodinium machaerophorum (Deflandre & Cookson) Wall.
A la fi d'estiu en badies, ries o ancorades i baix condicions ambientals favorables de nutrients i temperatura, els quistos germinen actuant d'inòcul de les marees roges o “blooms” en anglés, floracions explosives de microalgas que atorguen a l'aigua una notable tonalitat marró vermellosa.
Molts dinoflagelados presenten nombroses toxines que poden provocar la mort d'altres organismes aquàtics, i en el cas dels humans, provocar diversos quadres clínics amb diferents graus d'intoxicació, des de desarreglos intestinals a greus desordres neurològics (Paralithic Shellfish Poisoning, PSP) o fins i tot, la mort. Cada espècie produeix les seues pròpies toxines, que en el cas de L. polyedra inclouen, entre altres, al grup de les saxitoxines, potents neurotoxines implicades en quadres d'intoxicació paralítica per marisc (PSP). Les toxines passen a l'home a través dels invertebrats filtradors com les cloïsses o les clòtxines.
Al costat d'altres espècies com Noctiluca scintillans, L. polyedra és també coneguda per presentar una notable bioluminescència, que aconsegueix la seua màxima intensitat durant les hores nocturnes. És un dels organismes causants de les sorprenents espurnes i deixants de llum blavosa que, a vegades, es veuen en nadar o navegar en una nit fosca d'estiu quan es concentren grans quantitats d'aquests.
