Dents de catxalot (Physeter macrocephalus). Col·lecció en depòsit del MUVHN.

Les balenes actuals poden dividir-se en dos grups. El primer d'ells es caracteritza per haver perdut les dents en la seua història evolutiva. Han desenvolupat un sistema alternatiu d'alimentació, basat en el desenvolupament d'unes barbes o estructures específiques d'alfa-queratina que els permet filtrar grans quantitats d'aigua i retindre els organismes que hi ha en elles. L'altre grup, més primitiu, encara conserven les dents i la seua forma d'alimentació es basa a atrapar les preses amb ells per a ingerir-les després. En aquest últim grup de cetacis destaquen els catxalots (Physeter macrocephalus), un dels mamífers més grans, els mascles dels quals poden aconseguir els 20 metres de llarg.

El catxalot és l'animal amb dents més gran que existeix hui dia. Els seus ullals poden arribar a mesurar fins a 30 centímetres i pesar més d'un quilogram. Es disposen en número de 20 a 26 en la mandíbula inferior. Els de la mandíbula superior són molt rudimentaris i generalment mai emergeixen a la cavitat oral. Però aquestes mateixes dents poden representar un problema per a l'espècie, perquè són d'ivori.

L'ivori és un material que ha format part dels abillaments i ornaments més valorats en moltes cultures humanes al llarg de tota la història. Es tracta de la dentina que forma part de les dents dels vertebrats, cobert per l'esmalt i el ciment en l'organisme viu. Tradicionalment, l'ivori s'ha obtingut a partir d'ullals d'elefant africà i asiàtic, pel gran desenvolupament en volum que aquestes estructures adquireixen en aquests animals. Però existeixen espècies que disposen d'una dentició de considerable grandària per a garantir una font important d'ivori i que també han sigut objecte de caça abusiva per a la seua obtenció. Entre elles, s'inclouen morses, hipopòtams i catxalots. Per a evitar l'extinció d'aquestes espècies com a conseqüència del tràfic d'ivori, el comerç d'aquest material s'ha regulat a tot el món a través d'institucions i tractats internacionals. Lamentablement, no tot el comerç ha pogut controlar-se i s'ha generat un tràfic il·legal d'ivori que està sent molt perseguit per les autoritats.

Els catxalots es troben protegits per lleis internacionals i la seua caça està prohibida. Antany se'ls perseguia pel seu greix i l’espermaceti, un líquid o oli que emmagatzemen en la seua cavitat cranial i que s'utilitzava en la indústria cosmètica. Però hui dia els ullals de catxalot que s'introdueixen en el mercat il·legal d'ivori solen provindre d'individus encallats en les costes i el seu origen local pot ser molt variat. Per a evitar captures d'aquests animals que tinguen com a objectiu l'adquisició d'ivori, les diferents autoritats de cada país porten un control actiu del comerç d'aquests objectes en les diferents plataformes d'adquisició i venda.

L'any 2013, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil va detectar una oferta de venda de 80 Quilos d'ivori per a confeccionar peces d'escacs, a la comarca de la Ribera Alta, província de València. Els agents van actuar i van donar amb un total de 250 ullals que van resultar ser de catxalot. El material va ser requisat i es van obrir les corresponents diligències judicials. Els ullals es van entregar, per a la seua anàlisi i custòdia, al Departament de Zoologia de la Universitat de València i, en 2018, després de la creació del Museu de la Universitat de València d'Història Natural (MUVHN), el material va passar a formar part de les seues col·leccions, on es troba depositat en l'actualitat. Totes les dents han sigut catalogats i fotografiats, i part d'ells es troben en exposició. En un futur s'espera realitzar anàlisi que puguen aclarir la seua procedència, especialment origen local i de quants individus formen part. En la imatge, a l'esquerra, podem observar tres d'aquestes dents en vista lateral. L'escala correspon a aquests elements. A la dreta, augmentat, una imatge basal on s'aprecia la cavitat interior de la dent i les seues estructures.