El nostre exemplar del mes de febrer és el mandril (Mandrillus sphinx). Aquest animal pertany a l'ordre Primat, el tret característic del qual és la possessió d'un dit oposable o polze.

A primera vista, la qual cosa més crida l'atenció dels mandrils és la coloració blavosa i vermellosa de la seua cara i natges, més intensa en els mascles que en les femelles. El color en la cara dels mascles informa sobre la seua edat, rang i nivells d'hormones. Per exemple, si el nivell de testosterona augmenta el roig es fa més intens. La funció de les natges acolorides és indicar la localització dels individus quan es desplacen per la selva i així mantindre el grup unit.

Els mandrils presenten dimorfisme sexual: les femelles són més xicotetes que els mascles, aquests poden arribar a pesar 30 kg i les femelles només la meitat. Són animals omnívors i posseeixen bosses en les galtes on poden emmagatzemar menjar que després trauen i ingereixen.

Aquests primats viuen en societats jeràrquiques de tipus harem i es comuniquen entre ells mitjançant llenguatge corporal i una àmplia gamma de vocalitzacions. Es troben principalment en zones geogràficament restringides en les selves tropicals d'Àfrica central occidental i un dels seus principals depredadors és el lleopard.

Segons la classificació de la IUCN de 2016 el mandril es troba en estat vulnerable a causa de la destrucció de la selva per a l'agricultura o la indústria fustera i per la caça furtiva per a consum humà.

Aquest exemplar (MUVHNZJ0363) pertany a la Col·lecció Pare Ignacio Sala S.J. Procedeix de l'antic Zoo de València, on va morir en la dècada de 1980. Va ser taxidermitzat per José Manuel Ros Galindo i adquirit pel Museu San José en 1993. Posteriorment va ser donat al Museu de la Universitat de València d'Història Natural, on es troba actualment depositat.