200 aniversari de Megalosaurus bucklandii, (William Mantell, 1827)
Enguany es compleixen 200 anys de la publicació del primer gènere de dinosaure descrit. Un moment crucial en la paleontologia protagonitzat per William Buckland, geòleg britànic que va estudiar uns fòssils trobats en 1815 a 20 Km d'Oxford en una pedrera de la localitat de Stonesfield. El 20 de febrer de 1824, en una reunió organitzada en la Geological Society of London, Buckland va exposar la seua teoria sobre l'origen d'unes restes fossilitzades, assignant-los a un gran fardatxo, principalment per la semblança de les dents amb els de rèptils actuals, d'ací el nom proposat de Megalosaurus. Els fòssils consistien en una mandíbula inferior, algunes vèrtebres, sacre, illion, isqui, pubis, costelles, escàpula, tíbia i un fèmur de fins a 83,82 centímetres de llarg i quasi 25,4 centímetres de circumferència.
En 1827, el geòleg i paleontòleg Gideon Mantell va definir l'espècie en honor a Buckland com Megalosaurus bucklandii Mantell, 1827.
En 1842, el prestigiós paleontòleg Richard Owen encunyaria la paraula “dinosaurs” o fardatxos terribles. A partir de llavors un nou grup de grans vertebrats extints pugnaven juntament amb dracs i titanes per l'autoria dels grans ossos trobats per tota la terra.
Foto B: Reconstrucción de 1824 y reconstrucción actual de 2024 de Megalosaurus (Imagen superior, autora Iris Aisea Asensi). Reconstrucción impresa en 3d de la escultura de Megalosaurus (imagen centro). Fotografía de la escultura de 12 metros colocada en los jardines del Crystal Palace de Londres (imagen inferior)
Prompte els dinosaures es van fer molt populars fins al punt que un famós escultor, Benjamin Waterhause Hawkings, es va encarregar de la reconstrucció d'unes estàtues a grandària real tant del Megalosaurus com d'altres dinosaures i mamífers prehistòrics als jardins del Crystal Palace Park (seu de l'exposició Universal de 1851), i sota l'assessorament d'Owen. Els dinosaures van ser un gran atractiu en l'època, fins i tot va tindre lloc en 1854 un exclusiu sopar de gala d'inici d'any amb els millors especialistes en geologia i paleontologia sopant dins de la pròpia escultura.
Megalosaurus va viure fa uns 166 milions d'anys durant el batonenc en el Juràsic mitjà. Ara sabem que era bípede amb unes dimensions de 10´35 metres de longitud i 2´95 metres d'altura.
El Museu de la Universitat de València d’Història Natural commemora aquest important esdeveniment amb un homenatge a Buckland i el seu Megalosaurus dissenyant una vitrina amb una impressió 3D de la famosa mandíbula impresa en 3D obtinguda a partir de l'escaneig d'una rèplica. A més, s'ha imprés una reconstrucció de Megalosaurus similar a l'escultura exposada en el Crystal Palace Park. La vitrina es complementa amb gravats i dibuixos de l'època juntament amb uns dibuixos inèdits sobre Megalosaurus realitzats per Iris Aisea Asensi, alumna en pràctiques del museu.
Després de 200 anys des de la publicació de Megalosaurus, hui coneixem unes 2000 espècies de dinosaures no avianos, el que es calcula representa aproximadament un 30% de les diferents espècies que degueren existir.
