Rehmania és un gènere de ammonites caracteritzat per posseir una petxina planispiral amb costelles bifurcades i trifurcadas que parteixen de tubercles.

Aquest ammonite està preservat en calcita i presenta una superfície d'oxidació de minerals de ferro que és molt característica de la capa on es troben. A vegades, altres exemplars de ammonoideos del mateix jaciment conserven la capa original de la petxina amb irisacions nacrades característiques del mineral original que les va formar, el aragonito. Aquest Ammonoidea té una edat geològica d'entre 165 a 160 milions d'anys el que correspon a l'interval denominat Calloviense-Oxfordiense i que constitueix el límit entre el Juràsic mitjà i Juràsic Superior. Rehmania s’ha localitzat en la denominada "Capa de Oolitos ferruginosos de Rierol fred", la qual, presenta unes característiques i formació molt peculiars. En principi aquesta capa presenta tan sols uns 50 centímetres en la localitat valenciana on apareix i es caracteritza per estar formada per una condensació de múltiples petxines molt ben preservades de ammonites, belemnites, braquiópodos i esponges que es troben inclosos en una matriu carbonáticos amb gran quantitat de oolitosferruginosos. Totes aquestes petxines van ser reelaborades, és a dir, arrossegades del seu lloc de depòsit i transportades fins a ser depositades i acumulades en una conca poc profunda amb una certa energia al costat dels famosos oolitos ferruginosos.

Els oolitos, de morfologies ooides i ovoides, poden apreciar-se en la matriu de l'exemplar de la fotografia, amb unes grandàries d'uns 2 mil·límetres i disposats de manera aleatòria. Estan formats principalment per goethita, un òxid de ferro que necessita una exposició aèria per a formar-se i que, en el cas de la capa de oolitos ferruginosos, van ser transportats al costat dels ammonoideospara formar aquesta prima capa que a més marca un límit entre dues edats geològiques. Exemplar donat per Vicente Javier G.G.