L'Espill, 43

AA. DD.

Dossier sobre "Crisi i futur de la televisió", amb articles d'especialistes en comunicació com Josep-Lluís Gómez Mompart, Rafael Xambó, Enric Marín, Enrique Bustamante, Lola Bañón i Emili Prado, que analitzen els canvis globals del "mitjà rei" del mass media i concretament les incògnites i l'evolució recent a Canal 9, la TV3 i RTVE. A més, articles sobre la crisi d'Europa (Claus Offe), austeritat i decreixement (Ernest Garcia), carisma i democràcia (Raimon Ribera), El País Valencià medieval (Miquel Barceló), filosofia materialista (Mercè Rius), la llei Wert (Francesc J. Hernàndez i Alícia Villar), l'evolució literària (Franco Moretti) i el debat sobre el fracking (Joaquim Elcacho). Una nova...

Dossier sobre "Crisi i futur de la televisió", amb articles d'especialistes en comunicació com Josep-Lluís Gómez Mompart, Rafael Xambó, Enric Marín, Enrique Bustamante, Lola Bañón i Emili Prado, que analitzen els canvis globals del "mitjà rei" del mass media i concretament les incògnites i l'evolució recent a Canal 9, la TV3 i RTVE. A més, articles sobre la crisi d'Europa (Claus Offe), austeritat i decreixement (Ernest Garcia), carisma i democràcia (Raimon Ribera), El País Valencià medieval (Miquel Barceló), filosofia materialista (Mercè Rius), la llei Wert (Francesc J. Hernàndez i Alícia Villar), l'evolució literària (Franco Moretti) i el debat sobre el fracking (Joaquim Elcacho). Una nova secció: "Fulls de dietari", a càrrec aquesta vegada de l'escriptora Maria Josep Escrivà.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 192 pp.

Enllaç a PUV

L'Espill, 42

AA. DD.

Un dossier sobre "Pensadors estimulants" tracta l'obra i la significació de referents intel·lectuals contemporanis com Zeev Sternhell, Slajov Zizek, Richard Dawkins, Nancy Fraser, Timothy Garton Ash i Tony Judt, sobre els quals escriuen Enzo Traverso, Simona Skrabec, Enrique Font, M. J. Guerra, Adolf Beltran i Justo Serna, respectivament. L'editorial, amb el títol 'Una crisi de règim?', aborda la crítica situació actual en els terrenys econòmic, social, polític, institucional i ètic. A més, articles sobre filosofia i crisi (Antoni Defez), política valenciana a partir de 'Nosaltres els valencians'(Manuel Alcaraz), la conseqüències socials de la crisi a Grècia (Tomàs Escuder), Galícia en...

Un dossier sobre "Pensadors estimulants" tracta l'obra i la significació de referents intel·lectuals contemporanis com Zeev Sternhell, Slajov Zizek, Richard Dawkins, Nancy Fraser, Timothy Garton Ash i Tony Judt, sobre els quals escriuen Enzo Traverso, Simona Skrabec, Enrique Font, M. J. Guerra, Adolf Beltran i Justo Serna, respectivament. L'editorial, amb el títol 'Una crisi de règim?', aborda la crítica situació actual en els terrenys econòmic, social, polític, institucional i ètic. A més, articles sobre filosofia i crisi (Antoni Defez), política valenciana a partir de 'Nosaltres els valencians'(Manuel Alcaraz), la conseqüències socials de la crisi a Grècia (Tomàs Escuder), Galícia en l'obra de Paz-Andrade (Ramón Villares), Azorín i València (Salvador Company), futbol i identitat valenciana (Vicent Flor), i l'Any Eiximenis (J.E.Rubio). Ressenyes de llibres a càrrec de F. Fuster, Ximo Espinós i Juli Capilla.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 187 pp.

Enllaç a PUV

Cómo y por qué se multiplican las especies

Peter R. Grant, B. Rosemary Grant

El matrimoni Grant explica en aquest assaig com els pinsans estudiats pel propi Darwin han seguit proporcionant valuosa informació científica sobre l'origen i l'evolució de noves espècies. Els Grant tracen la història evolutiva de catorze espècies diferents a partir d'un ancestre comú que va viure fa tres milions d'anys. En un llenguatge accessible, analitzen els múltiples factors que influeixen en l'evolució dels pinsans: la forma i la grandària del bec, l'aïllament geogràfic i el canvi climàtic, mostrant, al mateix temps, com les eines de laboratori de la genètica molecular i de la biologia del desenvolupament poden combinar-se amb observacions i experiments sobre les aus en el camp per a...

El matrimoni Grant explica en aquest assaig com els pinsans estudiats pel propi Darwin han seguit proporcionant valuosa informació científica sobre l'origen i l'evolució de noves espècies. Els Grant tracen la història evolutiva de catorze espècies diferents a partir d'un ancestre comú que va viure fa tres milions d'anys. En un llenguatge accessible, analitzen els múltiples factors que influeixen en l'evolució dels pinsans: la forma i la grandària del bec, l'aïllament geogràfic i el canvi climàtic, mostrant, al mateix temps, com les eines de laboratori de la genètica molecular i de la biologia del desenvolupament poden combinar-se amb observacions i experiments sobre les aus en el camp per a proporcionar una comprensió més profunda sobre les causes que fan que el nostre planeta posseixa una riquesa i una diversitat biològica tan gran.

Jugar a ser dèus

Salvador Macip, Chris Willmott

La clonació d'humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals... Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d'aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran. Més que donar respostes, els autors plantegen preguntes i proporcionen la informació que el lector necessita per...

La clonació d'humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals... Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d'aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran. Més que donar respostes, els autors plantegen preguntes i proporcionen la informació que el lector necessita per respondre-les. I és que només aquells que entenguin la rellevància moral i social dels nous avenços científics podran participar en el debat sobre quin és el futur que volem per a la humanitat.

Gens i genealogies. Sobre la nostra herència cultural i biològica

Manrubia,Susanna; Zanette, Damián H.

Els nostres pares ens han donat nom i ens han llegat els cognoms que diuen qui som. Una multitud d'avantpassats han encreuat els seus gens per a produir els que cada un de nosaltres tenim. Però si comparem els arbres genealògics de dos individus coetanis, descobrim que, en remuntar-nos a un temps no gens llunyà, resulten idèntics. Com és d'important el nostre llegat genètic? Fins a quin punt ens condiciona? "Gens i genealogies. Sobre la nostra herència cultural i biològica" relaciona els nostres trets culturals i biològics amb la intenció de fer-nos comprendre com apareixen algunes regularitats i, alhora, desfer alguns mites sobre la rellevància de l'herència. De ben segur que, partint dels...

Els nostres pares ens han donat nom i ens han llegat els cognoms que diuen qui som. Una multitud d'avantpassats han encreuat els seus gens per a produir els que cada un de nosaltres tenim. Però si comparem els arbres genealògics de dos individus coetanis, descobrim que, en remuntar-nos a un temps no gens llunyà, resulten idèntics. Com és d'important el nostre llegat genètic? Fins a quin punt ens condiciona? "Gens i genealogies. Sobre la nostra herència cultural i biològica" relaciona els nostres trets culturals i biològics amb la intenció de fer-nos comprendre com apareixen algunes regularitats i, alhora, desfer alguns mites sobre la rellevància de l'herència. De ben segur que, partint dels arguments que s'hi exposen, el lector es replantejarà el valor de l'herència genètica i la importància de certs trets culturals que aparentment ens defineixen.

Enquadernació: rústica
Format: 15 x 23 cm.
Pàgines: 200 pp.
Matèria: Ciències
Idioma: català

Enllaç a PUV
Índex de continguts

Biotecnología en el menú Manual de supervivencia en el debate transgénico

Seguí Simarro, José María

Amb aquest treball, l'autor ha volgut mostrar la important distorsió que hi ha sobre els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la societat en general, on s'ha imposat una imatge completament contrària. L'objectiu de l'obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar arguments amb rigor científic. La cultura científica de la societat, la implicació dels científics en la divulgació, el paper dels mitjans de comunicació i les empreses són altres dels actors que l'autor tracta en aquest llibre. Es tracta d'un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i...

Amb aquest treball, l'autor ha volgut mostrar la important distorsió que hi ha sobre els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la societat en general, on s'ha imposat una imatge completament contrària. L'objectiu de l'obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar arguments amb rigor científic. La cultura científica de la societat, la implicació dels científics en la divulgació, el paper dels mitjans de comunicació i les empreses són altres dels actors que l'autor tracta en aquest llibre. Es tracta d'un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l'autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

L'Espill, 41

AA. DD.

Sota el nom «Capitalisme sense alternatives?», el dossier d'aquest número explora la diversitat dels capitalismes, el seu futur i les possibles alternatives, amb textos de Josep Fontana, Salvador Giner, Monica Frassoni, Miren Etxezarreta i Federico Mayor Zaragoza. A més, s'hi inclouen articles d'Eric Hobsbawm sobre Tony Judt, de Brian McGuinness sobre Wittgenstein i Bloomsbury, d'Antoni Espasa sobre perspectives de la crisi econòmica, de Josep Sanmartin sobre la reelecció d'Obama, de Maria Àngels Viladot sobre el mal intencionat, d'Ales Debeljak sobre vivència de la literatura, de Xisca Homar sobre Foucault i de Vicent Minguet sobre T.W. Adorno com a crític de la música serial. Notes de...

Sota el nom «Capitalisme sense alternatives?», el dossier d'aquest número explora la diversitat dels capitalismes, el seu futur i les possibles alternatives, amb textos de Josep Fontana, Salvador Giner, Monica Frassoni, Miren Etxezarreta i Federico Mayor Zaragoza. A més, s'hi inclouen articles d'Eric Hobsbawm sobre Tony Judt, de Brian McGuinness sobre Wittgenstein i Bloomsbury, d'Antoni Espasa sobre perspectives de la crisi econòmica, de Josep Sanmartin sobre la reelecció d'Obama, de Maria Àngels Viladot sobre el mal intencionat, d'Ales Debeljak sobre vivència de la literatura, de Xisca Homar sobre Foucault i de Vicent Minguet sobre T.W. Adorno com a crític de la música serial. Notes de Vicent Torrent (música tradicional valenciana) i Faust Ripoll (tecnocràcia enfront de democràcia). Ressenyes de Sandra Obiol, Xavier Ferré, Albert Mestres, Francesc Pérez Moragón i Carles Cabrera. L'editorial es dedica a "La independència de Catalunya".

Matèria: Filologia.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 156 pp.
Enllaç a PUV

L'Espill, 40

AA. DD.

Especial dedicat a «Nosaltres els valencians» de Joan Fuster, mig segle després de la seua publicació. Conté articles d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Miquel Barceló, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarrià, Ferran Garcia-Oliver, Guillem Calaforra, Maria Josep Picó, Enric Bou, Jospe Guia, Simona Skrabec, Antoni Martí Monterde, Francesc Pérez Moragón, Lluïsa Julià, Carme Gregori, Neus Penalba, Ferran Requejo, Miroslav Hroch i Dan Diner. A més, una guia bibliogràfica de les publicacions de i sobre Joan Fuster entre 2002 i 2012. Un conjunt d'aportacions sobre "Nosaltres, els valencians", el debat sobre aquesta obra cabdal de Joan Fuster, les valoracions, les transformacions del País...

Especial dedicat a «Nosaltres els valencians» de Joan Fuster, mig segle després de la seua publicació. Conté articles d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Miquel Barceló, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarrià, Ferran Garcia-Oliver, Guillem Calaforra, Maria Josep Picó, Enric Bou, Jospe Guia, Simona Skrabec, Antoni Martí Monterde, Francesc Pérez Moragón, Lluïsa Julià, Carme Gregori, Neus Penalba, Ferran Requejo, Miroslav Hroch i Dan Diner. A més, una guia bibliogràfica de les publicacions de i sobre Joan Fuster entre 2002 i 2012. Un conjunt d'aportacions sobre "Nosaltres, els valencians", el debat sobre aquesta obra cabdal de Joan Fuster, les valoracions, les transformacions del País d'ençà de 1962, i la problemàtica actual en el terreny cultural, polític i nacional.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 232 pp.

Enllaç a PUV

L'Espill, 39

AA. DD.

Amb el títol «Cap a on va la societat valenciana?» es presenta el dossier d'aquest número en el que s'analitza la crisi actual del País Valencià en totes les seues dimensions (econòmica, política, ètica) i les possibilitats de redreçament. Articles de Jordi Muñoz, Ernest Reig, Rafael Castelló, Adolf Beltran, Violeta Tena, Francesc Viadel i Toni Mollà. A més, s'hi inclouen articles sobre periodisme desestabilitzador (l'estil de M. C. Reyna), el futur d'Europa, la filosofia de la llengua de Josep Pla, la literatura de Flandes, Mishima i el relat d'iniciació, el diagnòstic del genocida Anders Breivik, un text de George Orwell, i un inèdit de Josep Iborra.

Matèria: Filologia.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 192 pp.
Enllaç a PUV