L'Espill, 34

AA. DD.

Dossier sobre "Literatura perseguida" que recorda la realitat de censura, persecució, exili i desarrelament de molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món d'avui. Una realitat que sovint no es té present. Hi participen John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham. També, altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review, d'Eva...

Dossier sobre "Literatura perseguida" que recorda la realitat de censura, persecució, exili i desarrelament de molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món d'avui. Una realitat que sovint no es té present. Hi participen John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham. També, altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review, d'Eva Cserhati sobre literatura hongaresa, de Toni Mollà sobre Nova York, d'Antoni Rico sobre Vicens Vives i Joan Fuster, i d'Emília Bea sobre Adrià Chavarria. Com a document es publica la traducció de la Declaració d'Independència dels Estats Units. I en l'apartat de ressenyes, Jacobo Muñoz escriu sobre la "Història social de la filosofia catalana" (de Xavier Serra), Ferran Garcia-Oliver sobre "El nostre heroi Josep Pla" (d'Enric Vila) i Andreu Ginés sobre "Una burgesia sense ànima" (de Francesc Vilanova).

Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 160 pp.
Enllaç a PUV

L'Espill, 33

AA. DD.

L'Espill 33 ofereix un dossier sobre "Laïcitat i religió a Europa" amb articles d'intel.lectuals, estudiosos i clergues de diferents perspectives i orientacions que, en conjunt, presenten una panoràmica penetrant i reveladora al voltant d'un dels temes candents del nostre temps: com es pot articular la diversitat i el pluralisme en matèria religiosa amb el pòsit cultural i històric de la fe cristiana a Europa, el laïcisme indefugible a l'esfera pública amb el respecte per les creences, la secularització de la societat amb la persistència (o el retorn) de la religió? Hi escriuen, amb una diversitat considerable d'accents, Josep Ramoneda, Armand Puig, Luisa Accati, Josep M. Soler (Abat de...

L'Espill 33 ofereix un dossier sobre "Laïcitat i religió a Europa" amb articles d'intel.lectuals, estudiosos i clergues de diferents perspectives i orientacions que, en conjunt, presenten una panoràmica penetrant i reveladora al voltant d'un dels temes candents del nostre temps: com es pot articular la diversitat i el pluralisme en matèria religiosa amb el pòsit cultural i històric de la fe cristiana a Europa, el laïcisme indefugible a l'esfera pública amb el respecte per les creences, la secularització de la societat amb la persistència (o el retorn) de la religió? Hi escriuen, amb una diversitat considerable d'accents, Josep Ramoneda, Armand Puig, Luisa Accati, Josep M. Soler (Abat de Montserrat), Elías Díaz, Élie Barnavi i Salvador Giner. D'altra banda, hi trobem articles d'Axel Honneth en polèmica amb Peter Sloterdijk, de Ferran Garcia-Oliver sobre les causes i efectes identitaris i polítics de l'expulsió dels moriscos fa 400 anys, d'Àlex Matas sobre la gènesi de la modernitat i la formació de la consciència europea en la trobada amb els altres extraeuropeus, d'Antoni Seva sobre la trajectòria humana i intel.lectual d'Erasme de Rotterdam, de Vicent Alonso sobre l'assaig (de Montaigne a Fuster), de Gonçal Mayos sobre Ernest Gellner i la història filosòfica, de Lluís Calvo sobre lectures poc recomanables de l'obra de Miquel Bauçà i de Stefano Cingolani sobre els treballs d'edició de les fonts històriques de la Corona d'Aragó. En conjunt, una invitació a repensar aspectes centrals de la nostra cultura i, molt particularment, de la gènesi i les contradiccions de la modernitat europea. A més, Simona Skrabec escriu sobre l'obra de Josep-Anton Fernàndez El malestar en la cultura catalana, David Murillo sobre La cultura de la cobdícia de Francesc Cabana i Vicent Olmos sobre l'Epistolari Mercè Rodoreda-Joan Sales. Els "documents" són en aquesta ocasió un article de Paul Baran sobre "El compromís de l'intel.lectual" (1961), i un text poc conegut d'un erudit del segle XVIII, Vicent Ignasi Franco, sobre "El caràcter del geni valencià" (1798), en el qual es pot comprovar fins a quin punt alguns tòpics i idees preconcebudes tenen arrels pregones. L'editorial ("De l'economia a la política") està dedicat a les implicacions polítiques de la crisi econòmica actual.

Materia: Filologia.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 196 pp.
Enllaç a PUV

Pluja a la mar: El somni impossible d'Alessandro Malaspina

Torró Soriano, Joan

Alessandro Malaspina, mariner italià al servei de la corona espanyola de Carles III, va protagonitzar l'expedició científica i política més ambiciosa de la seua època. Durant més de cinc anys, les corbetes Descubierta i Atrevida van solcar tots els territoris d'ultramar. El recull de dades va ser impressionant però, malauradament, els esdeveniments polítics de la fi del s. XVIII van obrar en contra del mariner que, quan tornà de més de cinc anys de periple, es va trobar una Espanya i una Europa totalment distintes de com se les havia deixades. Aquesta obra és un sentit tribut al personatge a qui la història ha negat un lloc en el record.

De la Terra a l'espai. Com funciona la tecnologia que ens ajuda des de l'exterior

Iranzo Greus,David

En l'actualitat, l'espai és molt més que un símbol, s'ha convertit en una part de la nostra vida, encara que no sempre en som conscients. Des de l'agricultura fins als orígens de l'univers, passant per la comunicació o la navegació, la informació que recollim de l'espai exterior ens és d'una gran utilitat en el dia a dia. Amb un llenguatge accessible, «De la Terra a l'espai» ens explica com ens ho maneguem els humans per a anar a l'espai i com funcionen i per a què serveixen els satèl·lits i les llançadores que enviem allà dalt. Partint de la narració dels descobriments científics que han protagonitzat la carrera espacial del segle passat, el llibre llança també una ullada cap al futur, cap...

En l'actualitat, l'espai és molt més que un símbol, s'ha convertit en una part de la nostra vida, encara que no sempre en som conscients. Des de l'agricultura fins als orígens de l'univers, passant per la comunicació o la navegació, la informació que recollim de l'espai exterior ens és d'una gran utilitat en el dia a dia. Amb un llenguatge accessible, «De la Terra a l'espai» ens explica com ens ho maneguem els humans per a anar a l'espai i com funcionen i per a què serveixen els satèl·lits i les llançadores que enviem allà dalt. Partint de la narració dels descobriments científics que han protagonitzat la carrera espacial del segle passat, el llibre llança també una ullada cap al futur, cap a unes tecnologies que semblen ser ciència-ficció, que ens ajuden, entre altres coses, a predir els canvis climàtics o a detectar l'arribada d'asteroides que podrien ser catastròfics.

La ciència dels Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada

Malaspina,Marco

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l'inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d'autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de...

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l'inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d'autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d'Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d'una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.

Una revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat

Menéndez Velázquez,Amador

En les albors del nou mil·lenni, estem assistint a l'impuls de la més revolucionària de les tecnologies, la nanotecnologia, que basa el seu potencial en la manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. Els reptes científics són tan immensos com les oportunitats tecnològiques. Des de la nanoescala ens arriben solucions a alguns dels problemes més grans de la humanitat, com els relatius a la salut humana i el desenvolupament sostenible del planeta. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació també s'han vist beneficiades i són, potser, l'exemple més evident d'aquesta cursa cap a les coses més menudes. En un viatge apassionant pel nanocosmos, Una revolució en miniatura XV...

En les albors del nou mil·lenni, estem assistint a l'impuls de la més revolucionària de les tecnologies, la nanotecnologia, que basa el seu potencial en la manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. Els reptes científics són tan immensos com les oportunitats tecnològiques. Des de la nanoescala ens arriben solucions a alguns dels problemes més grans de la humanitat, com els relatius a la salut humana i el desenvolupament sostenible del planeta. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació també s'han vist beneficiades i són, potser, l'exemple més evident d'aquesta cursa cap a les coses més menudes. En un viatge apassionant pel nanocosmos, Una revolució en miniatura XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, examina el paper determinant de la nanotecnologia en el progrés cientificotecnològic i la seua convergència amb altres disciplines emergents.

Matèria: Ciències
Idioma: català
Coeditor: Càtedra de Divulgació de la Ciència, Edicions Bromera
Format: 15 x 23 cm.
Pàgines: 184 pp.
Enllaç a PUV
Índex de continguts

L'Espill, 32

AA. DD.

L'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea...

L'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea de civilització i les tendències imperialistes; de l'economista-urbanista Richard Florida sobre Estats Units després de la crisi econòmica actual (un plantejament clarament extrapolable); de la filòsofa Rosa Canal sobre les patents farmacèutiques com a problema moral i la proposta de Thomas Pogge; de l'historiador Vicent Josep Escartí sobre Jaume I i la historiografia valenciana; i de l'escriptor Richard Holmes sobre la gran Madame de Stael. Els "documents" són especialment oportuns: "País Valencià, per què?" de Joan Fuster, i "Explicació de Catalunya" de Baltasar Porcel. L'editorial es dedica a "La corrupció contra la democràcia".

Matèria: Filologia.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 200 pp.
Enllaç a PUV

L'Espill, 31

AA. DD.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 192 pp.

Enllaç a PUV

L'Espill, 30

AA. DD.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 196 pp.

Enllaç a PUV