Contra Natura

Navarro i Cuartiellas,Arcadi

És la natura la nostra mare? Procura la mare natura un entorn estable, pacífic i lliure de contaminació perquè els seus fills puguem prosperar en llibertat? Ens proporciona una extensa farmaciola d'herbes guaridores que poden retornar-nos la salut sense els fatals efectes secundaris de la medicina occidental? És l'ésser humà el fill més pervers de la mare natura, l'únic que arriba a matar per plaer? Afavoreix la natura el reciclatge i la sostenibilitat? És la vida moderna una vida antinatural? Contra Natura examina, des del prisma de la biologia evolutiva, aquestes i moltes altres qüestions que configuren el nostre ideari bàsic sobre la natura i sobre la posició que els humans ocupem en el...

És la natura la nostra mare? Procura la mare natura un entorn estable, pacífic i lliure de contaminació perquè els seus fills puguem prosperar en llibertat? Ens proporciona una extensa farmaciola d'herbes guaridores que poden retornar-nos la salut sense els fatals efectes secundaris de la medicina occidental? És l'ésser humà el fill més pervers de la mare natura, l'únic que arriba a matar per plaer? Afavoreix la natura el reciclatge i la sostenibilitat? És la vida moderna una vida antinatural? Contra Natura examina, des del prisma de la biologia evolutiva, aquestes i moltes altres qüestions que configuren el nostre ideari bàsic sobre la natura i sobre la posició que els humans ocupem en el món viu. Les respostes són sorprenents i ens obliguen a replantejar-nos alguns dels nostres prejudicis més arrelats.

Matèria: Ciències
Idioma: català
Coeditor: Càtedra de Divulgació de la Ciència, Edicions Bromera
Format: 15 x 23 cm
Pàgines: 200 pp.
Enllaç a PUV

L'artista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència

Duran,Xavier

Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s'han proporcionat mútuament eines de treball, nous materials o motius d'inspiració. En aquesta obra, s'expliquen de manera amena i assequible temes com el descobriment de nous pigments gràcies a l'evolució de la química o les tècniques modernes que permeten conéixer molts detalls sobre obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades. A més a més, s'explora la visió del món que es desprén de diverses obres a partir de la influència mútua entre l'art, d'una banda, i l'astronomia, la biologia, les...

Art i ciència, que per a molta gent poden semblar dues activitats ben separades, han tingut i tenen molts punts en comú. Al llarg de la història, artistes i científics s'han proporcionat mútuament eines de treball, nous materials o motius d'inspiració. En aquesta obra, s'expliquen de manera amena i assequible temes com el descobriment de nous pigments gràcies a l'evolució de la química o les tècniques modernes que permeten conéixer molts detalls sobre obres pictòriques, estudiar estils i detectar fraus o datacions equivocades. A més a més, s'explora la visió del món que es desprén de diverses obres a partir de la influència mútua entre l'art, d'una banda, i l'astronomia, la biologia, les matemàtiques o la física, de l'altra

Gramàtiques extraterrestres. La comunicació amb civilitzacions interestel·lars a la llum de la ciència

Ballesteros,Fernando J.

És possible la comunicació amb altres formes de vida fora del nostre planeta? Amb qui, amb què i com podríem establir aquesta comunicació, si és que hi ha algú a l'altra banda? Aquesta obra aborda la recerca científica d'intel·ligència extraterrestre, allò que avui coneixem amb el nom de SETI (Search of Extra Terrestrial Intelligence), una recerca que, si acabara amb èxit, provocaria un xoc que commouria la nostra societat. Res no tornaria a ser igual. Arran d'aquesta inquietud, Gramàtiques extraterrestres, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, ens parla d'allò que sap la ciència actual sobre l'origen de la vida i la seua possible presència a la resta de l'univers, alhora...

És possible la comunicació amb altres formes de vida fora del nostre planeta? Amb qui, amb què i com podríem establir aquesta comunicació, si és que hi ha algú a l'altra banda? Aquesta obra aborda la recerca científica d'intel·ligència extraterrestre, allò que avui coneixem amb el nom de SETI (Search of Extra Terrestrial Intelligence), una recerca que, si acabara amb èxit, provocaria un xoc que commouria la nostra societat. Res no tornaria a ser igual. Arran d'aquesta inquietud, Gramàtiques extraterrestres, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, ens parla d'allò que sap la ciència actual sobre l'origen de la vida i la seua possible presència a la resta de l'univers, alhora que aprofundeix en els programes i els mètodes de recerca. L'autor tracta també el problema del llenguatge de la comunicació i comenta, a través de l'estudi de la vida animal al nostre planeta, si és possible descobrir i entendre un llenguatge extraterrestre.

Els inicis de la vida. Evolució a la Terra Precambriana (2a ed.)

Margulis,Lynn; Dolan,Michael F.

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de...

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

L'Espill, 24

AA. DD.

L'any 2007 no serà, de ben segur, un any més. Són moltes les circumstàncies i cites de relleu especial que s'hi acumulen, i que exigiran esforç i decisió, una veritable mobilització cívica més enllà de la passivitat, una onada impetuosa d'intervenció i participació ciutadana, com en els grans moments històrics. Aquest any, en què es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que sentencià la pèrdua de les institucions pròpies, serà un any de decisions.

Resum i index de continguts

L'Espill, 23

AA. DD.

No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el...

No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el desplegament de la creativitat del present i dels projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relació amb el passat sempre serà una qüestió conflictiva.

Resum i index de continguts

L'Espill, 22

AA. DD.

La projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps,...

La projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps, les grans cultures que hi ha al món, que han fet rutllar durant dècades instituts de projecció exterior dedicats a promoure la llengua i la cultura dels respectius països, fent així una contribució positiva al coneixement mutu i, al capdavall, a l'intercanvi enriquidor i al dibuix d'un mapa cultural més plural i divers.

Resum i index de continguts

¿Quieres clonarte? Ciencia y ética de la clonación humana

Klotzko, Arlene Judith

L'agost del 2004, un equip d'investigació obtingué permís per a començar un estudi sobre la clonació terapèutica al Regne Unit. Es tracta del primer esforç conegut per a clonar embrions humans a Occident. Algun dia, si és que no ha passat ja, podrem clonar humans i ens embarcarem en un viatge científic i moral el destí del qual és encara un misteri. Amb les mateixes tècniques amb què es va clonar l'ovella Dolly, hi ha investigadors que han tractat de cultivar embrions humans clonats a partir d'una cèl·lula adulta. El seu objectiu no és fer còpies de persones, sinó generar cèl·lules embrionàries, el material imprescindible per a tractar algunes malalties terribles. A partir dels darrers...

L'agost del 2004, un equip d'investigació obtingué permís per a començar un estudi sobre la clonació terapèutica al Regne Unit. Es tracta del primer esforç conegut per a clonar embrions humans a Occident. Algun dia, si és que no ha passat ja, podrem clonar humans i ens embarcarem en un viatge científic i moral el destí del qual és encara un misteri. Amb les mateixes tècniques amb què es va clonar l'ovella Dolly, hi ha investigadors que han tractat de cultivar embrions humans clonats a partir d'una cèl·lula adulta. El seu objectiu no és fer còpies de persones, sinó generar cèl·lules embrionàries, el material imprescindible per a tractar algunes malalties terribles. A partir dels darrers descobriments científics en l'àrea de la clonació i amb una prosa àgil, plena d'al·lusions a la literatura, la psicologia, l'art, la música i el cinema, Vols clonar-te? Descriu el nou món de possibilitats que s'obri davant nostre. Perquè la perspectiva de la clonació humana desperta les nostres esperances més ocultes, però també els nostres temors més foscos, que ens fan pensar en un canvi radical de la condició humana.

¿Un futuro sostenible? El cambio global visto por un científico preocupado

Sapiña Navarro, Fernando

En les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. S'estan produint canvis medi i l'origen d'aquestes alteracions inusuals és l'activitat dels éssers humans. La pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d'ozó o el canvi climàtic són símptomes d'una malaltia, són la conseqüència de l'apropiació de la biosfera per la nostra espècie. El canvi global és inevitable, però el que sí que és evitable és la contínua degradació dels ecosistemes i de la seua capacitat per a proporcionar-nos serveis necessaris per a la nostra supervivència. Aquest és, sens dubte, el gran repte de la humanitat per al segle...

En les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. S'estan produint canvis medi i l'origen d'aquestes alteracions inusuals és l'activitat dels éssers humans. La pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d'ozó o el canvi climàtic són símptomes d'una malaltia, són la conseqüència de l'apropiació de la biosfera per la nostra espècie. El canvi global és inevitable, però el que sí que és evitable és la contínua degradació dels ecosistemes i de la seua capacitat per a proporcionar-nos serveis necessaris per a la nostra supervivència. Aquest és, sens dubte, el gran repte de la humanitat per al segle XXI: avançar cap a un món sostenible, en què es vagen produint millores en l'economia, el medi ambient i la societat per al benefici de les generacions presents i futures. L'ecosistema Terra sobreviurà a aquesta crisi però no està clar si els sistemes socials podran sobreviure sense patir un desastre d'enormes proporcions. No està en joc la supervivència de l'espècie humana, però sí la de milers de milions de persones en un futur relativament immediat. Serem capaços d'adaptar les nostres estructures socials a les limitacions del planeta Terra?