Els inicis de la vida. Evolució a la Terra Precambriana (2a ed.)

Margulis,Lynn; Dolan,Michael F.

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de...

Durant la major part de la història de la Terra, la vida ha estat invisible. Les comunitats bacterianes han modelat la superfície i l'atmosfera del planeta al llarg de milers de milions d'anys. Tot i la insignificança d'aquests microorganismes, representen formes de vida molt diverses i originals, adaptades als ambients més insòlits que puguem imaginar. Moltes de les activitats que associem amb els organismes pluricel·lulars, com ara fongs, plantes o animals -la reproducció, la predació, el moviment, el sexe i més- són realment invencions bacterianes antigues. Molt abans de l'aparició evolutiva dels animals i de les plantes més simples, els bacteris ja havien escrit els primers capítols de la història de la vida. Desxifrar aquesta història ancestral és una tasca científica apassionant, i aquesta obra de Lynn Margulis i Michael F. Dolan ens hi aproxima sense que necessitem una formació científica prèvia.

L'Espill, 24

AA. DD.

L'any 2007 no serà, de ben segur, un any més. Són moltes les circumstàncies i cites de relleu especial que s'hi acumulen, i que exigiran esforç i decisió, una veritable mobilització cívica més enllà de la passivitat, una onada impetuosa d'intervenció i participació ciutadana, com en els grans moments històrics. Aquest any, en què es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que sentencià la pèrdua de les institucions pròpies, serà un any de decisions.

Resum i index de continguts

L'Espill, 23

AA. DD.

No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el...

No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el desplegament de la creativitat del present i dels projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relació amb el passat sempre serà una qüestió conflictiva.

Resum i index de continguts

L'Espill, 22

AA. DD.

La projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps,...

La projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps, les grans cultures que hi ha al món, que han fet rutllar durant dècades instituts de projecció exterior dedicats a promoure la llengua i la cultura dels respectius països, fent així una contribució positiva al coneixement mutu i, al capdavall, a l'intercanvi enriquidor i al dibuix d'un mapa cultural més plural i divers.

Resum i index de continguts

¿Quieres clonarte? Ciencia y ética de la clonación humana

Klotzko, Arlene Judith

L'agost del 2004, un equip d'investigació obtingué permís per a començar un estudi sobre la clonació terapèutica al Regne Unit. Es tracta del primer esforç conegut per a clonar embrions humans a Occident. Algun dia, si és que no ha passat ja, podrem clonar humans i ens embarcarem en un viatge científic i moral el destí del qual és encara un misteri. Amb les mateixes tècniques amb què es va clonar l'ovella Dolly, hi ha investigadors que han tractat de cultivar embrions humans clonats a partir d'una cèl·lula adulta. El seu objectiu no és fer còpies de persones, sinó generar cèl·lules embrionàries, el material imprescindible per a tractar algunes malalties terribles. A partir dels darrers...

L'agost del 2004, un equip d'investigació obtingué permís per a començar un estudi sobre la clonació terapèutica al Regne Unit. Es tracta del primer esforç conegut per a clonar embrions humans a Occident. Algun dia, si és que no ha passat ja, podrem clonar humans i ens embarcarem en un viatge científic i moral el destí del qual és encara un misteri. Amb les mateixes tècniques amb què es va clonar l'ovella Dolly, hi ha investigadors que han tractat de cultivar embrions humans clonats a partir d'una cèl·lula adulta. El seu objectiu no és fer còpies de persones, sinó generar cèl·lules embrionàries, el material imprescindible per a tractar algunes malalties terribles. A partir dels darrers descobriments científics en l'àrea de la clonació i amb una prosa àgil, plena d'al·lusions a la literatura, la psicologia, l'art, la música i el cinema, Vols clonar-te? Descriu el nou món de possibilitats que s'obri davant nostre. Perquè la perspectiva de la clonació humana desperta les nostres esperances més ocultes, però també els nostres temors més foscos, que ens fan pensar en un canvi radical de la condició humana.

¿Un futuro sostenible? El cambio global visto por un científico preocupado

Sapiña Navarro, Fernando

En les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. S'estan produint canvis medi i l'origen d'aquestes alteracions inusuals és l'activitat dels éssers humans. La pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d'ozó o el canvi climàtic són símptomes d'una malaltia, són la conseqüència de l'apropiació de la biosfera per la nostra espècie. El canvi global és inevitable, però el que sí que és evitable és la contínua degradació dels ecosistemes i de la seua capacitat per a proporcionar-nos serveis necessaris per a la nostra supervivència. Aquest és, sens dubte, el gran repte de la humanitat per al segle...

En les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. S'estan produint canvis medi i l'origen d'aquestes alteracions inusuals és l'activitat dels éssers humans. La pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d'ozó o el canvi climàtic són símptomes d'una malaltia, són la conseqüència de l'apropiació de la biosfera per la nostra espècie. El canvi global és inevitable, però el que sí que és evitable és la contínua degradació dels ecosistemes i de la seua capacitat per a proporcionar-nos serveis necessaris per a la nostra supervivència. Aquest és, sens dubte, el gran repte de la humanitat per al segle XXI: avançar cap a un món sostenible, en què es vagen produint millores en l'economia, el medi ambient i la societat per al benefici de les generacions presents i futures. L'ecosistema Terra sobreviurà a aquesta crisi però no està clar si els sistemes socials podran sobreviure sense patir un desastre d'enormes proporcions. No està en joc la supervivència de l'espècie humana, però sí la de milers de milions de persones en un futur relativament immediat. Serem capaços d'adaptar les nostres estructures socials a les limitacions del planeta Terra?

Mi vida en la ciencia Las aportaciones de un biólogo excepcional

Brenner,Sydney.

Sydney Brenner, guanyador del Premi Nobel de Medicina 2002, ens explica en aquest llibre una apassionant vida dedicada a la ciència. Des dels seus modestos inicis, Brenner ha arribat a ser un dels biòlegs més distingits del segle XX. Les investigacions originals que ha portat a terme comprenen molts camps de la biologia: des del desxiframent del codi genètic fins a l'establiment d'un cuc insignificant com un organisme model per a la biologia del desenvolupament. Amb un to molt personal, Brenner narra la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s'inicia amb els durs anys d'educació a Sud-àfrica i els experiments que feia a la sabateria del seu pare, i arriba fins a la direcció d'un dels...

Sydney Brenner, guanyador del Premi Nobel de Medicina 2002, ens explica en aquest llibre una apassionant vida dedicada a la ciència. Des dels seus modestos inicis, Brenner ha arribat a ser un dels biòlegs més distingits del segle XX. Les investigacions originals que ha portat a terme comprenen molts camps de la biologia: des del desxiframent del codi genètic fins a l'establiment d'un cuc insignificant com un organisme model per a la biologia del desenvolupament. Amb un to molt personal, Brenner narra la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s'inicia amb els durs anys d'educació a Sud-àfrica i els experiments que feia a la sabateria del seu pare, i arriba fins a la direcció d'un dels centres de recerca més prestigiosos del món, el Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, passant pels moments més destacables i emocionants d'una llarga i productiva carrera científica. El text també ens descobreix magistralment la part més humana: un científic rebel amb un gran enginy i sentit de l'humor, irreverent i amb una profunda apreciació de la biologia en els seus més diversos aspectes. Un autoretrat fascinant i íntim d'un dels gegants de la biologia moderna. Resenya " Mi vida en la ciencia"

Mariners que solquen el cel. L'aventura de descobrir l'univers

Martínez,Vicent J.

La visió que la cosmologia moderna presenta de l'univers ha estat conseqüència d'una aventura humana en la qual els protagonistes han aportat idees noves, hores de treball, llargues nits d'observació, hipòtesis arriscades, disputes apassionades o aferrissaments a idees preconcebudes. Tot plegat, una història, ben interessant, amb què els astrònoms han construït la cosmologia actual. Mariners que solquen el cel, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, explica com les observacions astronòmiques, des de l'antiga Grècia fins als nostres dies, ja siga a ull nu, amb els primers telescopis o amb instruments cada vegada més sofisticats, han anat donant forma a la imatge de l'univers...

La visió que la cosmologia moderna presenta de l'univers ha estat conseqüència d'una aventura humana en la qual els protagonistes han aportat idees noves, hores de treball, llargues nits d'observació, hipòtesis arriscades, disputes apassionades o aferrissaments a idees preconcebudes. Tot plegat, una història, ben interessant, amb què els astrònoms han construït la cosmologia actual. Mariners que solquen el cel, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, explica com les observacions astronòmiques, des de l'antiga Grècia fins als nostres dies, ja siga a ull nu, amb els primers telescopis o amb instruments cada vegada més sofisticats, han anat donant forma a la imatge de l'univers que els especialistes tenen avui. Alhora, l'obra també repassa les teories que els científics més aguts i lúcids han aportat al llarg del temps a aquesta ciència que sempre ha intrigat la humanitat.

El reto energético Gestionando el legado de Prometeo

Sapiña Navarro, Fernando

L'actual sistema energètic està basat en uns recursos no renovables, els combustibles fòssils, i el seu ús porta aparellada una sèrie de problemas, com l'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera. En aquest llibre s'analitza i s'explica quina serà la naturalesa d'un nou sistema energètic sostenible basat en fonts renovables. L'element central d'aquesta font d'energia del futur és l'hidrogen, que substituirà els combustibles derivats del petroli, enmmagatzemarà l'energia obtinguda de les fonts renovables intermitents i podrà convertir-se en electricitat en una pila de combustible. La transició dels actuals recursos no renovables a l'hidrogen no pot ser inmediata, i tant...

L'actual sistema energètic està basat en uns recursos no renovables, els combustibles fòssils, i el seu ús porta aparellada una sèrie de problemas, com l'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera. En aquest llibre s'analitza i s'explica quina serà la naturalesa d'un nou sistema energètic sostenible basat en fonts renovables. L'element central d'aquesta font d'energia del futur és l'hidrogen, que substituirà els combustibles derivats del petroli, enmmagatzemarà l'energia obtinguda de les fonts renovables intermitents i podrà convertir-se en electricitat en una pila de combustible. La transició dels actuals recursos no renovables a l'hidrogen no pot ser inmediata, i tant la Comissió Europea com els Estats Units estan planificant la millor forma de dur-la a terme. Mentrestant, a Islàndia han pres la iniciativa i, per a l'any 2030, seran la primera economia de l'hidrogen del món.