De la Terra a l'espai. Com funciona la tecnologia que ens ajuda des de l'exterior

Iranzo Greus,David

En l'actualitat, l'espai és molt més que un símbol, s'ha convertit en una part de la nostra vida, encara que no sempre en som conscients. Des de l'agricultura fins als orígens de l'univers, passant per la comunicació o la navegació, la informació que recollim de l'espai exterior ens és d'una gran utilitat en el dia a dia. Amb un llenguatge accessible, «De la Terra a l'espai» ens explica com ens ho maneguem els humans per a anar a l'espai i com funcionen i per a què serveixen els satèl·lits i les llançadores que enviem allà dalt. Partint de la narració dels descobriments científics que han protagonitzat la carrera espacial del segle passat, el llibre llança també una ullada cap al futur, cap...

En l'actualitat, l'espai és molt més que un símbol, s'ha convertit en una part de la nostra vida, encara que no sempre en som conscients. Des de l'agricultura fins als orígens de l'univers, passant per la comunicació o la navegació, la informació que recollim de l'espai exterior ens és d'una gran utilitat en el dia a dia. Amb un llenguatge accessible, «De la Terra a l'espai» ens explica com ens ho maneguem els humans per a anar a l'espai i com funcionen i per a què serveixen els satèl·lits i les llançadores que enviem allà dalt. Partint de la narració dels descobriments científics que han protagonitzat la carrera espacial del segle passat, el llibre llança també una ullada cap al futur, cap a unes tecnologies que semblen ser ciència-ficció, que ens ajuden, entre altres coses, a predir els canvis climàtics o a detectar l'arribada d'asteroides que podrien ser catastròfics.

La ciència dels Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzada

Malaspina,Marco

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l'inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d'autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de...

Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l'inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d'autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d'Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d'una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.

Una revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat

Menéndez Velázquez,Amador

En les albors del nou mil·lenni, estem assistint a l'impuls de la més revolucionària de les tecnologies, la nanotecnologia, que basa el seu potencial en la manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. Els reptes científics són tan immensos com les oportunitats tecnològiques. Des de la nanoescala ens arriben solucions a alguns dels problemes més grans de la humanitat, com els relatius a la salut humana i el desenvolupament sostenible del planeta. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació també s'han vist beneficiades i són, potser, l'exemple més evident d'aquesta cursa cap a les coses més menudes. En un viatge apassionant pel nanocosmos, Una revolució en miniatura XV...

En les albors del nou mil·lenni, estem assistint a l'impuls de la més revolucionària de les tecnologies, la nanotecnologia, que basa el seu potencial en la manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. Els reptes científics són tan immensos com les oportunitats tecnològiques. Des de la nanoescala ens arriben solucions a alguns dels problemes més grans de la humanitat, com els relatius a la salut humana i el desenvolupament sostenible del planeta. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació també s'han vist beneficiades i són, potser, l'exemple més evident d'aquesta cursa cap a les coses més menudes. En un viatge apassionant pel nanocosmos, Una revolució en miniatura XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, examina el paper determinant de la nanotecnologia en el progrés cientificotecnològic i la seua convergència amb altres disciplines emergents.

Matèria: Ciències
Idioma: català
Coeditor: Càtedra de Divulgació de la Ciència, Edicions Bromera
Format: 15 x 23 cm.
Pàgines: 184 pp.
Enllaç a PUV
Índex de continguts

L'Espill, 32

AA. DD.

L'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea...

L'Espill 32 ofereix un dossier sobre Assaig i Pensament, presentat per Manuel Guerrero, amb aportacions substancials, entre altres qüestions, al debat a l'entorn de la implicació del filòsof alemany Martin Heidegger amb el nacionalsocialisme, molt més profunda i substancial d'allò que s'ha volgut fer veure. Un debat apassionant, amb textos d'Emmanuel Faye, que aporta noves investigacions i evidències, Arnau Pons, Manuel Carbonell i Joan Ramon Resina. A més hi ha articles sobre l'assaig com a gènere i els viaranys del pensament a càrrec d'Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou i Cristina Masanés. A més el número 32 inclou textos de l'historiador Mark Mazower sobre la idea de civilització i les tendències imperialistes; de l'economista-urbanista Richard Florida sobre Estats Units després de la crisi econòmica actual (un plantejament clarament extrapolable); de la filòsofa Rosa Canal sobre les patents farmacèutiques com a problema moral i la proposta de Thomas Pogge; de l'historiador Vicent Josep Escartí sobre Jaume I i la historiografia valenciana; i de l'escriptor Richard Holmes sobre la gran Madame de Stael. Els "documents" són especialment oportuns: "País Valencià, per què?" de Joan Fuster, i "Explicació de Catalunya" de Baltasar Porcel. L'editorial es dedica a "La corrupció contra la democràcia".

Matèria: Filologia.
Idioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 200 pp.
Enllaç a PUV

L'Espill, 31

AA. DD.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 192 pp.

Enllaç a PUV

L'Espill, 30

AA. DD.

Idioma: Català.

Format: 17 x 24 cm.

Pàgines: 196 pp.

Enllaç a PUV

Erosión y degradación del suelo agrícola en España

Cerdá, Artemi (ed.)

En la cruïlla de la recerca d'un sistema de producció d'aliments sostenible, es presenta aquest treball, que pretén oferir un compendi entre treball teòric i pràctic desenvolupat per prestigiosos investigadors d'arreu d'Espanya.

Un planeta blau: Sucessos geològics i problemes ambientals de la Terra

Armesto Ramón, Constantino

Al segle XX han abundat les tragèdies: dos guerres mundials, l'holocaust, l'era nuclear, els genocidis, etc. Només recentment hem percebut que els impactes d'estels o asteroides contra els planetes succeeixen freqüentment; que l'erosió ha convertit grans àrees de la Terra en deserts; i que la humanitat s'enfronta al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Sequeres i inundacions, huracans, volcans i terratrèmols ocorren sense interrupció: el nostre estatge és un planeta dinàmic. Constantino Armesto, guanyador del Premi Vicent Andrés Estellés de narrativa científica 2008 per aquesta obra, s'endinsa en els darrers coneixements adquirits per les ciències de la Terra i de l'espai, que...

Al segle XX han abundat les tragèdies: dos guerres mundials, l'holocaust, l'era nuclear, els genocidis, etc. Només recentment hem percebut que els impactes d'estels o asteroides contra els planetes succeeixen freqüentment; que l'erosió ha convertit grans àrees de la Terra en deserts; i que la humanitat s'enfronta al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Sequeres i inundacions, huracans, volcans i terratrèmols ocorren sense interrupció: el nostre estatge és un planeta dinàmic. Constantino Armesto, guanyador del Premi Vicent Andrés Estellés de narrativa científica 2008 per aquesta obra, s'endinsa en els darrers coneixements adquirits per les ciències de la Terra i de l'espai, que permeten comprendre els fenòmens geològics, així com les catàstrofes naturals que afecten a la humanitat.

Contra Natura. La esencia conflictiva del mundo vivo

Navarro i Cuartiellas,Arcadi

És la natura la nostra mare? Procura la mare natura un entorn estable, pacífic i lliure de contaminació perquè els seus fills puguem prosperar en llibertat? Ens proporciona una extensa farmaciola d'herbes guaridores que poden retornar-nos la salut sense els fatals efectes secundaris de la medicina occidental? És l'ésser humà el fill més pervers de la mare natura, l'únic que arriba a matar per plaer? Afavoreix la natura el reciclatge i la sostenibilitat? És la vida moderna una vida antinatural? Contra Natura examina, des del prisma de la biologia evolutiva, aquestes i moltes altres qüestions que configuren el nostre ideari bàsic sobre la natura i sobre la posició que els humans ocupem en el...

És la natura la nostra mare? Procura la mare natura un entorn estable, pacífic i lliure de contaminació perquè els seus fills puguem prosperar en llibertat? Ens proporciona una extensa farmaciola d'herbes guaridores que poden retornar-nos la salut sense els fatals efectes secundaris de la medicina occidental? És l'ésser humà el fill més pervers de la mare natura, l'únic que arriba a matar per plaer? Afavoreix la natura el reciclatge i la sostenibilitat? És la vida moderna una vida antinatural? Contra Natura examina, des del prisma de la biologia evolutiva, aquestes i moltes altres qüestions que configuren el nostre ideari bàsic sobre la natura i sobre la posició que els humans ocupem en el món viu. Les respostes són sorprenents i ens obliguen a replantejar-nos alguns dels nostres prejudicis més arrelats.