L'Espill, 13

AA. DD.

El manteniment a l'arxiu de Salamanca de la documentació incautada arran de la guerra civil, la negativa a retornar aquests papers als seus legítims titulars i, en definitiva, el tancament de qualsevol via racional de resolució d'aquest contenciós, basada en el diàleg i la negociació, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà de l'anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evidentment, no té res a veure amb una lògica arxivística de caràcter purament tècnic, com s'explica detalladament en aquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les formes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, consitueixen una veritable metàfora d'una manera d'entendre la relació amb el passat,...

El manteniment a l'arxiu de Salamanca de la documentació incautada arran de la guerra civil, la negativa a retornar aquests papers als seus legítims titulars i, en definitiva, el tancament de qualsevol via racional de resolució d'aquest contenciós, basada en el diàleg i la negociació, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà de l'anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evidentment, no té res a veure amb una lògica arxivística de caràcter purament tècnic, com s'explica detalladament en aquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les formes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, consitueixen una veritable metàfora d'una manera d'entendre la relació amb el passat, d'una manera d'encarar la superació definitiva de les seqüeles de l'enfrontament civil i la dictadura, d'una manera d'encaixar el llegat del franquisme en el present democràtic.

Resum i index de continguts

Revolucions en les ciències naturals. La nova visió de la Terra i de la vida

Pascual,José Antonio

"Revolucions en les ciències naturals" repassa la història de la construcció del coneixement científic del nostre planeta i de la vida que el fa diferent de qualsevol altre lloc conegut de l'Univers. L'autor ens facilita la visió d¡alguns moments estel.lars i alhora humans en la lluita de la ciència per desvelar els misteris de la naturalesa. Una lluita que és també la peripècia inacabada protagonitzada per persones que mostraren les virtuts més fosques de la nostra espècie i els sentiment. Des dels temps de la il.lustració, quan els primers pensadors científics maldaven per atraure les ments de les persones cap als corrents revolucionaris i lliurepensadors, les ciències de la naturalesa...

"Revolucions en les ciències naturals" repassa la història de la construcció del coneixement científic del nostre planeta i de la vida que el fa diferent de qualsevol altre lloc conegut de l'Univers. L'autor ens facilita la visió d¡alguns moments estel.lars i alhora humans en la lluita de la ciència per desvelar els misteris de la naturalesa. Una lluita que és també la peripècia inacabada protagonitzada per persones que mostraren les virtuts més fosques de la nostra espècie i els sentiment. Des dels temps de la il.lustració, quan els primers pensadors científics maldaven per atraure les ments de les persones cap als corrents revolucionaris i lliurepensadors, les ciències de la naturalesa van iniciar una aventura del coneiximent que encara no ha acabat. Una aventura de la qual aquest llibre vol convertir-te en un participant més

Paraula de robot. Intel·ligència artificial i comunicació

Vilarroya,Òscar

El gosset AIBO és, potser, el robot més popular del planeta. A hores d'ara, i gràcies a les aportacions del lingüista belga i expert en robòtica Luc Steels, és capaç de crear un llenguatge propi i de comunicar-se amb altres robots semblants. Aquests avenços permeten a la ciencia començar a respondrre a algunes de les preguntes que ens hem formulat des de sempre: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres capacitats cognitives?, quina importància té la comunicació en el significat de les paraules? 'Paraula de robot' viatja pel temps i l'espai de la recerca cientifica, en un intinerari fascinant que ens...

El gosset AIBO és, potser, el robot més popular del planeta. A hores d'ara, i gràcies a les aportacions del lingüista belga i expert en robòtica Luc Steels, és capaç de crear un llenguatge propi i de comunicar-se amb altres robots semblants. Aquests avenços permeten a la ciencia començar a respondrre a algunes de les preguntes que ens hem formulat des de sempre: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres capacitats cognitives?, quina importància té la comunicació en el significat de les paraules? 'Paraula de robot' viatja pel temps i l'espai de la recerca cientifica, en un intinerari fascinant que ens descobreix el que sabem sobre el funcionament del cervell humà pel que fa a l'adquisició del llenguatge.

L'Espill, 12

AA. DD.

La iniciativa que ha polaritzat l’atenció internacional al llarg dels darrers mesos, l’anunciada i ben possible intervenció dels Estats Units a Irak, planteja tota mena de dubtes quant a la seua justificació i conseqüències. Probablement quan aquestes pàgines veuran la llum algunes incògnites s’hauran resolt, en un sentit o en un altre. Però en tot cas continuarà obert el problema de l’unilateralisme sense complexos que reclama per a si Estats Units, i que amenaça amb una profunda desestabilització de les relacions internacionals.

Resum i index de continguts

L'Espill, 11

AA. DD.

S’estén a hores d’ara una sensació molt marcada d’inmobilisme pel que fa a la redifinició possible del mapa autonòmic –de l’estructura de l’estat- per encarar velles reivindicacions i noves necessitats. En principi, qualsevol observador una mica atent i objectiu podria fer-se càrrec del fet que la configuració actual de l’Estat de les Autonomies és insuficient per acollir la pluralitat nacional i cultura real, i que subsisteixen aspiracions de reconeixement i d’eixamplament competencial raonables i àmpliament sentides en alguns territoris.

Resum i index de continguts

L'Espill, 10

AA. DD.

Es produeixen en aquest any 2002 una sèrie de coincidències de calendari relacionades amb Joan Fuster que no pidíem passar per alt. Fa deu anys de la mort de Fuster, que enguany hauria fet vuitanta anys. I en fa quaranta de la publicació de Nosaltres els valencians. Tot plegat, que ve a sumar-se d’altra banda a un conjunt d’esdeveniments editorials, constitueix una bona ocasió per a repensar un llegat intel·lectual que continua sent estimulant i digne de ser tingut en compte, i que no ha rebut el tracte que en bona lògica li pertocava.

Resum i index de continguts

Races, racisme i diversitat. La ciència, una arma contra el racisme

Lalueza,Carles

Durant dos segles, la ciència occidental va mantenir la idea que la humanitat estava dividida en entitats definides biològicament, anomenades races. Els excessos de la ciència racial van derivar en el racisme i van comportar el sofriment i la mort per a milions de persones, en la que ha estat la part més fosca de la història del segle XX. Com es pot comprovar al llarg d'aquesta obra, la diversitat humana existeix, però no s'estructura en forma de races. Des del punt de vista genètic, la humanitat és molt uniforme. Els trets externs més visibles depenen de pocs gens i mostren fonamentalment l'adaptació climàtica dels grups humans. Races, racisme i diversitat demostra que les races, des del...

Durant dos segles, la ciència occidental va mantenir la idea que la humanitat estava dividida en entitats definides biològicament, anomenades races. Els excessos de la ciència racial van derivar en el racisme i van comportar el sofriment i la mort per a milions de persones, en la que ha estat la part més fosca de la història del segle XX. Com es pot comprovar al llarg d'aquesta obra, la diversitat humana existeix, però no s'estructura en forma de races. Des del punt de vista genètic, la humanitat és molt uniforme. Els trets externs més visibles depenen de pocs gens i mostren fonamentalment l'adaptació climàtica dels grups humans. Races, racisme i diversitat demostra que les races, des del punt de vista científic, no existeixen. Un postulat que pot servir com a instrument en la lluita contra les actituds xenòfobes i racistes que contaminen la societat actual.

L'Espill, 8 y 9

AA. DD.

Hi ha esdeveniments que marquen punts d’inflexió històrics, evidents per a tothom. Fa poc n’hem viscut un d’especialment greu, brutal, imprevisible i carregat de conseqüències. D’entrada ha alterat el panorama geoestratègic, les aliances internacionals i fins algunes dades macroeconòmiques. En poques setmanes s’han acumulat, com a resposta, decisions i iniciatives amb escassos precedents. Tot plegat configura una entrada traumàtica en el nou segle. El debat sobre les causes i els efectes dels atacs terroristes de l’11 de setembre, i sobre les reaccions que se n’han derivat, no ha fet més que començar. Aquest debat apassionat i urgent ha desplaçat altres controvèrsies de fons que assenyalen...

Hi ha esdeveniments que marquen punts d’inflexió històrics, evidents per a tothom. Fa poc n’hem viscut un d’especialment greu, brutal, imprevisible i carregat de conseqüències. D’entrada ha alterat el panorama geoestratègic, les aliances internacionals i fins algunes dades macroeconòmiques. En poques setmanes s’han acumulat, com a resposta, decisions i iniciatives amb escassos precedents. Tot plegat configura una entrada traumàtica en el nou segle. El debat sobre les causes i els efectes dels atacs terroristes de l’11 de setembre, i sobre les reaccions que se n’han derivat, no ha fet més que començar. Aquest debat apassionat i urgent ha desplaçat altres controvèrsies de fons que assenyalen els centres de gravetat de l’interès públic en període immediatament anterior.

Resum i index de continguts

L'Espill, 7

AA. DD.

No seria gaire agosarat d’afirmar que sense comprendre el nacionalisme difícilment podrà interpretar-se la història del segle XX ni, segurament, el futur inmediat del que ara comença. Cancel·lar la reflexió sobre un fenomen social i polític tan complex, reduint-lo a una sorprenent –i desagradable- regressió al tribalisme excloent, de naturalesa antidemocràtica i més que potencialment violenta, no sembla la millor predisposició intel·lectual per a copsar la diversitat dels nacionalismes i les seues implicacions com a experiència de la modernitat. Perquè més enllà de les apel·lacions ideològiques a la tradició i al passat, el nacionalisme mira també cap al futur, es mou entre la voluntat de...

No seria gaire agosarat d’afirmar que sense comprendre el nacionalisme difícilment podrà interpretar-se la història del segle XX ni, segurament, el futur inmediat del que ara comença. Cancel·lar la reflexió sobre un fenomen social i polític tan complex, reduint-lo a una sorprenent –i desagradable- regressió al tribalisme excloent, de naturalesa antidemocràtica i més que potencialment violenta, no sembla la millor predisposició intel·lectual per a copsar la diversitat dels nacionalismes i les seues implicacions com a experiència de la modernitat. Perquè més enllà de les apel·lacions ideològiques a la tradició i al passat, el nacionalisme mira també cap al futur, es mou entre la voluntat de modernització de la societat i la por a la desintegració i a la pèrdua de la identitat.

Resum i index de continguts