Entre venenos. Crímenes y castigos desde la Edad Media hasta el presente.

Carmel Ferragud Domingo José R. Bertomeu Sánchez

Mediante la consulta de abundantes fuentes impresas y manuscritas, muchas de ellas inéditas, se reconstruyen minuciosamente seis casos trágicos de envenenamiento acontecidos entre la Edad Media y el siglo XX que nos ayudan a entender los cambios en los aspectos sociales, culturales, políticos, económicos y científicos del universo de los venenos. Esta combinación de la escala microhistórica con la larga duración y el estudio comparado permite cuestionar los tópicos más comunes en la actualidad acerca de los venenos, tales como el arquetipo de las mujeres envenenadoras o el valor atribuido a las pruebas científicas y médicas en los juicios. Estos casos muestran el papel decisivo de la...

Mediante la consulta de abundantes fuentes impresas y manuscritas, muchas de ellas inéditas, se reconstruyen minuciosamente seis casos trágicos de envenenamiento acontecidos entre la Edad Media y el siglo XX que nos ayudan a entender los cambios en los aspectos sociales, culturales, políticos, económicos y científicos del universo de los venenos. Esta combinación de la escala microhistórica con la larga duración y el estudio comparado permite cuestionar los tópicos más comunes en la actualidad acerca de los venenos, tales como el arquetipo de las mujeres envenenadoras o el valor atribuido a las pruebas científicas y médicas en los juicios. Estos casos muestran el papel decisivo de la pluralidad de formas de abordar los envenenamientos, tanto por las diversas concepciones acerca de las sustancias como por la diversidad de expertos involucrados en su investigación y el conjunto heterogéneo de métodos de detección disponibles en cada momento, cada uno de ellos con diferente poder probatorio en los contextos legales correspondientes. De este modo, a través de los productos tóxicos y de sus violencias asociadas, se exploran las intrincadas relaciones entre ciencia, medicina y justicia.

Entre verins. Crims i càstigs des de l'edat mitjana fins al present.

Carmel Ferragud, José R. Bertomeu

Mitjançant la consulta d’abundants fonts impreses i manuscrites, moltes de les quals inèdites, es reconstrueixen minuciosament sis casos tràgics d’enverinament esdevinguts entre l’edat mitjana i el segle XX que ens ajuden a entendre els canvis en els aspectes socials, culturals, polítics, econòmics i científics de l’univers dels verins. Aquesta combinació de l’escala microhistòrica amb la llarga durada i l’estudi comparat permet qüestionar els tòpics més comuns en l’actualitat sobre els verins, com ara l’arquetip de les dones emmetzinadores o el valor atribuït a les proves científiques i mèdiques en els judicis. Aquests casos mostren el paper decisiu de la pluralitat de maneres d’abordar...

Mitjançant la consulta d’abundants fonts impreses i manuscrites, moltes de les quals inèdites, es reconstrueixen minuciosament sis casos tràgics d’enverinament esdevinguts entre l’edat mitjana i el segle XX que ens ajuden a entendre els canvis en els aspectes socials, culturals, polítics, econòmics i científics de l’univers dels verins. Aquesta combinació de l’escala microhistòrica amb la llarga durada i l’estudi comparat permet qüestionar els tòpics més comuns en l’actualitat sobre els verins, com ara l’arquetip de les dones emmetzinadores o el valor atribuït a les proves científiques i mèdiques en els judicis. Aquests casos mostren el paper decisiu de la pluralitat de maneres d’abordar els enverinaments, tant per les diverses concepcions sobre les substàncies, com per la diversitat d’experts involucrats en la seua investigació i el conjunt heterogeni de mètodes de detecció disponibles en cada moment, cadascun amb diferent poder probatori en els contextos legals corresponents. D’aquesta manera, a través dels productes tòxics i de les violències associades, s’exploren les intricades relacions entre ciència, medicina i justícia. Carmel Ferragud Domingo és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Les seues línies d’investigació s’han centrat en la pràctica de la medicina i l’albeiteria, així com en l’estudi sociològic dels practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seues publicacions destaquen Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana’ (CSIC, 2005), ‘La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval’ (Afers, 2009) i ‘L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)’ (Afers, 2022). José Ramón Bertomeu Sánchez és professor d’Història de la Ciència i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València). Ha centrat la seua investigació en la història social i cultural de la ciència, la tecnologia i la medicina, amb especial atenció a la química i la toxicologia dels segles XIX i XX. És autor de llibres com ‘La revolución química’ (PUV, 2006), ‘Venenos, ciencia y justicia’ (PUA, 2015) o ‘Tóxicos: pasado y presente’ (Icaria, 2021).

Són els nostres amos i nosaltres els seus esclaus. Com els paràsits manipulen el comportament

José Ramón Alonso

Són els nostres amos i nosaltres els seus esclaus. Com els paràsits manipulen el comportament.

Que un organisme extern (un virus alienígena, un fong mutat o un ésser estrany) controle el cos i la voluntat dels éssers humans, vius o morts, és un dels temes més recurrents en la ciència-ficció. Un paràsit amb la capacitat d’anihilar el nostre control corporal o modificar les nostres accions ens aterreix. Per sort, això només passa en la ficció: ‘Alien’, ‘The Last of Us’ o ‘The Strain’ només són productes cinematogràfics, no sembla que allò que expliquen siga possible en la realitat. O potser sí? De fet, sí que ho és: els paràsits reals manipulen el comportament de moltes espècies d’animals, com ara formigues, ocells, peixos, gats, hienes..., i també dels humans. En aquest llibre...

Que un organisme extern (un virus alienígena, un fong mutat o un ésser estrany) controle el cos i la voluntat dels éssers humans, vius o morts, és un dels temes més recurrents en la ciència-ficció. Un paràsit amb la capacitat d’anihilar el nostre control corporal o modificar les nostres accions ens aterreix. Per sort, això només passa en la ficció: ‘Alien’, ‘The Last of Us’ o ‘The Strain’ només són productes cinematogràfics, no sembla que allò que expliquen siga possible en la realitat. O potser sí? De fet, sí que ho és: els paràsits reals manipulen el comportament de moltes espècies d’animals, com ara formigues, ocells, peixos, gats, hienes..., i també dels humans. En aquest llibre s’explica, d’una manera amena i accessible, com actuen els paràsits sobre els animals i els humans, i també com i per què els paràsits poden arribar a convertir un ésser viu funcional en poc més que un esclau.

L'Oxigen Història íntima d'una molècula corrent..

Álvaro Martínez Camarena (València, 1992) és graduat en Ciències Químiques i doctor en Nanociència i Nanotecnologia per la Universitat de València, matèria sobre la qual també ha fet un màster, així com en Periodisme i Comunicació Científica per la UNED. Actualment, treballa com a investigador postdoctoral a la Universitat de València i a la Universitat París-Saclay. La seua àrea de recerca està centrada en el disseny de nous sistemes moleculars amb activitat antioxidant, especialment destinats al tractament de malalties neurodegeneratives com l’alzhèimer o el pàrkinson. L’any 2016 va començar la seua carrera en el terreny de la investigació i, des d’aleshores, ha realitzat diverses estades de recerca a la Universitat de Viena i a laUniversitat de Florència.

Tots sabem què és l’oxigen. Som conscients que és un dels components de l’aire que inhalem durant la respiració i que són els organismes fotosintètics els encarregats de restituir-lo a l’atmosfera. El que sovint desconeixem és fins a quin punt aquest compost té un paper fonamental en el desenvolupament de malalties de caràcter neurodegeneratiu com l’Alzheimer o el Parkinson, que ha donat forma a figures mitològiques com els vampirs o de quina manera el podem emprar per a eliminar tumors amb una precisió microscòpica. Saber més sobre aquesta molècula ens permet adonar-nos de la complexitat del nostre organisme i del limitat coneixement que en tenim. Perquè, en ocasions, per a conèixer un...

Tots sabem què és l’oxigen. Som conscients que és un dels components de l’aire que inhalem durant la respiració i que són els organismes fotosintètics els encarregats de restituir-lo a l’atmosfera. El que sovint desconeixem és fins a quin punt aquest compost té un paper fonamental en el desenvolupament de malalties de caràcter neurodegeneratiu com l’Alzheimer o el Parkinson, que ha donat forma a figures mitològiques com els vampirs o de quina manera el podem emprar per a eliminar tumors amb una precisió microscòpica. Saber més sobre aquesta molècula ens permet adonar-nos de la complexitat del nostre organisme i del limitat coneixement que en tenim. Perquè, en ocasions, per a conèixer un compost, no n’hi ha prou amb observar-ne el costat més comú, cal penetrar en les rareses que amaga.

Idioma: català
Any ed.: 2021
Enquadernació: rústica
Format: 13 x 21 cm.
Pàgines: 200

Iluminando la evolución humana Ciento cincuenta años después de Darwin.

Juli Peretó y Jaume Bertranpetit, eds.

Detalles “Parecía merecer la pena probar hasta qué punto el principio de la evolución vertía luz en algunos de los problemas más complejos de la historia natural del hombre. [...] La principal conclusión a la que se llega en este libro [es] que el hombre desciende de alguna forma de organización inferior...” (Charles Darwin: ‘El origen del hombre’, 1871). Con motivo del 150 aniversario de “El origen del hombre y la selección en relación al sexo”, obra en la que Darwin aborda de manera explícita el origen natural de nuestra especie, se presentan una serie de perspectivas actuales sobre la evolución humana desde la psicología, la lingüística, la genómica, la anatomía, la paleontología, la...

Detalles “Parecía merecer la pena probar hasta qué punto el principio de la evolución vertía luz en algunos de los problemas más complejos de la historia natural del hombre. [...] La principal conclusión a la que se llega en este libro [es] que el hombre desciende de alguna forma de organización inferior...” (Charles Darwin: ‘El origen del hombre’, 1871). Con motivo del 150 aniversario de “El origen del hombre y la selección en relación al sexo”, obra en la que Darwin aborda de manera explícita el origen natural de nuestra especie, se presentan una serie de perspectivas actuales sobre la evolución humana desde la psicología, la lingüística, la genómica, la anatomía, la paleontología, la arqueología o la etología. Se ofrece, además, el contexto histórico e ideológico de la que se suele considerar la segunda gran obra de Darwin después de ‘El origen de las especies’.

El oxígeno Historia íntima de una molécula corriente

Álvaro Martínez Camarena

Detalles Todos sabemos qué es el oxígeno. Hemos estudiado que es uno de los componentes del aire, que lo consumimos durante la respiración y que son los organismos fotosintéticos los que lo restituyen a la atmósfera. Sin embargo, solemos ignorar que este compuesto tiene un papel fundamental en el desarrollo de enfermedades de carácter neurodegenerativo como el Alzheimer o el Parkinson, que ha dado forma a figuras legendarias como los vampiros o que se puede utilizar para eliminar tumores con una precisión microscópica. Conocer el lado más exótico del oxígeno nos permite darnos cuenta de la complejidad de nuestro organismo y del limitado conocimiento que tenemos de él. Y es que, para...

Detalles Todos sabemos qué es el oxígeno. Hemos estudiado que es uno de los componentes del aire, que lo consumimos durante la respiración y que son los organismos fotosintéticos los que lo restituyen a la atmósfera. Sin embargo, solemos ignorar que este compuesto tiene un papel fundamental en el desarrollo de enfermedades de carácter neurodegenerativo como el Alzheimer o el Parkinson, que ha dado forma a figuras legendarias como los vampiros o que se puede utilizar para eliminar tumores con una precisión microscópica. Conocer el lado más exótico del oxígeno nos permite darnos cuenta de la complejidad de nuestro organismo y del limitado conocimiento que tenemos de él. Y es que, para desentrañar los secretos de un compuesto químico, hace falta recorrer sus límites y pasear por su lado más extremo, penetrar en las rarezas que tiende a esconder. Y, en este sentido, no hay mayor rareza que las conocidas como especies reactivas del oxígeno. A ellas va dedicado este libro.

La mirada neandertal. Orígenes del arte visual

Valentín Villaverde Bonilla (Barcelona, 1952) es catedrático de Prehistoria de la Universitat de València. Especialista en el estudio del Paleolítico y el arte prehistórico, colabora habitualmente con el Servei d’Investigació Prehistòrica y el Museu de Prehistòria de València. Ha dirigido excavaciones arqueológicas en la Cova Negra de Xàtiva, la Cova de les Cendres de Teulada-Moraira y la Cova de les Malladetes de Barx. En el campo del arte prehistórico, ha estudiado y dado a conocer el arte mueble de la Cova del Parpalló y el arte parietal de la Cova de les Meravelles, ambas de Gandia, así como diversos conjuntos de arte levantino, como la Cova dels Cavalls de Tirig y les Coves de la Saltadora en les Coves de Vinromà. En el ámbito de la divulgación científica, fue comisario de la exposición «De neandertales a cromañones», organizada por la Universitat de València.

Exploracions pel planeta Menjar.

La capacitat artística defineix la nostra humanitat. Mentre que no hi ha dubte que la producció i l’ús d’imatges visuals constitueixen un caràcter humà universal, l’explicació dels seus orígens suscita més controvèrsia. En aquest llibre s’aborda aquesta qüestió. No es tracta només d’acostar-se a la documentació arqueològica existent, sinó de reflexionar sobre la definició d’art i la seua significació evolutiva. Les eines per a abordar aquest propòsit remeten a diferents disciplines, però l’anàlisi es formula a través d’un diàleg entre el component biològic del procés evolutiu humà i l’evolució de la Cultura, i en aquest procés els neandertals van tenir un paper rellevant.

Exploracions pel planeta Menjar.

Pere Puigdoménech i Rosell Pere Puigdomènech i Rosell (Barcelona, 1948) és un físic català. El 1970 es llicencià en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, el 1974 es doctorà en química física a la universitat de Montpeller mercè un treball al CNRS i el 1975 en biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1975 va fer un postgrau al laboratori de biofísica a l'Institut Politècnic de Portsmouth (Gran Bretanya) i el 1976 a l'Institut Max Planck de Genètica Molecular (Berlín), becat per la Fundació Juan March. De 1977 a 1979 fou professor adjunt de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona i de 1988 a 1990 d'"expressió genètica en plantes" del doctorat en genètica a la Universitat de Barcelona.

Exploracions pel planeta Menjar.

Menjar és una de les nostres ocupacions principals; de fet, li dediquem un temps cada dia. Tenim a l’abast la quantitat i varietat d’aliments més gran de la història i, a més, el menjar s’ha convertit en una font de plaer; de fet, en molts llocs és una pràctica artística refinada. Tanmateix, també és un problema: per exemple, l’excés provoca “epidèmies” de sobrepès i, al mateix temps, hi ha centenars de milions de persones al món que no poden accedir a la quantitat d’aliments necessària per a sobreviure dignament. Així, el mon del menjar s’ha convertit en un planeta complex amb multitud de viaranys. Aquesta obra és una guia per a explorar-lo, tal com feien els viatgers de temps llegendaris....

Menjar és una de les nostres ocupacions principals; de fet, li dediquem un temps cada dia. Tenim a l’abast la quantitat i varietat d’aliments més gran de la història i, a més, el menjar s’ha convertit en una font de plaer; de fet, en molts llocs és una pràctica artística refinada. Tanmateix, també és un problema: per exemple, l’excés provoca “epidèmies” de sobrepès i, al mateix temps, hi ha centenars de milions de persones al món que no poden accedir a la quantitat d’aliments necessària per a sobreviure dignament. Així, el mon del menjar s’ha convertit en un planeta complex amb multitud de viaranys. Aquesta obra és una guia per a explorar-lo, tal com feien els viatgers de temps llegendaris. A la tornada de la travessia, disposarem de millors criteris per a optar per una alimentació saludable i respectuosa amb el nostre entorn.

Las moléculas de la vida. Breviario para bioquímicos novatos

David González Jara. (Ávila, 1974) es licenciado en Ciencias Químicas y en Ciencias Ambientales, y doctor en Bioquímica. ha trabajado, como docente y como director, en el Departamento de Ciencias Experimentales de la Universidad Internacional de la Rioja en la actualidad ejerce como profesor de ESO en la especialidad de Biología y Geología en el CEO El Mirador de la Sierra de Villacastín. Desde hace más de cinco años dedica parte de su tiempo a la divulgación científica, además de a la investigación. Como frtuo de este trabajo ha publicado diversos artículos científicos en revistas especializadas y periódicos de información general, como El País o diario de ávila, así como varios manuales universitarios sobre didáctica de las ciencias expereimentales. con el libro de divulgación El encantador de saltamontes ganó el Premio Prisma de Bronce al mejor texto original e inédito de divulgación científica

Las moléculas de la vida. Breviario para bioquímicos novatos.

Las moléculas son las grandes protagonistas de este libro. A través de sus páginas conoceremos la estructura de los elementos básicos sobre los cuales se construye y se desarrolla la vida, las propiedades que los caracterizan y los diferencian, y las funciones que ejercen en los organismos. Así, mediante las moléculas que constituyen los seres vivos –las moléculas de la vida-, seremos capaces de inferir las características que definen la vida en el planeta. Esta es pues, una obra dedicada a la belleza y la complejidad de lo minúsculo: los átomos y las moléculas engendradoras de vida. Porque no tenemos que olvidar que la vida es mucho más compleja que las moléculas sobre las cuales se ha...

Las moléculas son las grandes protagonistas de este libro. A través de sus páginas conoceremos la estructura de los elementos básicos sobre los cuales se construye y se desarrolla la vida, las propiedades que los caracterizan y los diferencian, y las funciones que ejercen en los organismos. Así, mediante las moléculas que constituyen los seres vivos –las moléculas de la vida-, seremos capaces de inferir las características que definen la vida en el planeta. Esta es pues, una obra dedicada a la belleza y la complejidad de lo minúsculo: los átomos y las moléculas engendradoras de vida. Porque no tenemos que olvidar que la vida es mucho más compleja que las moléculas sobre las cuales se ha erigido, pero sus características emanan de la sencillez de estas.

Materia: ciencias
Submaterias: biología
Idioma: castellano
Coeditor: Càtedra de Divulgació de la Ciència
Año ed.: 2019
Encuadernación: rústica
Formato: 15 x 23,5 cm.
Páginas: 246