Juan Francisco Albert Moreno, Universitat de València i Nerea Gómez Fernández, Universitat Politècnica de València

És àmpliament conegut que l'efectiu, especialment els bitllets d'alta denominació, faciliten el finançament d'activitats il·legals. Tots coneixem alguns casos sonats d'aquesta mena de situacions amb l'efectiu com a gran protagonista.

En 2004, van caçar una mula europea amb 200 000 euros a l’estómac en bitllets de 500 euros. En 2014, una dona va ser interceptada a la frontera de Turquia amb 20 000 euros en bitllets d'alta denominació amb l'objectiu d'entregar-los al seu marit, combatent de l’ISIS a Síria.

Algunes estimacions apunten al fet que el 70% dels bitllets de 500 euros fabricats a Alemanya i Àustria entre 2002 i 2009 es troben fora de les fronteres de la zona de l'euro (la majoria a Rússia i als Balcans).

Alguns estudis assenyalen que el 75% dels ciutadans de l'Eurozona diuen no haver utilitzat en els darrers anys un bitllet de 500 o 200 euros. Tot i això, altres estimacions conclouen que Luxemburg (país amb només un 0,2 de la població de l'Eurozona) manté el 15% dels bitllets existents de 500 euros i el 30% dels de 200 euros.

És hora de dir-li adéu?

Encara que, evidentment, no tot l'ús de l'efectiu és delictiu, en l'actualitat hi ha un debat sobre si ja ha complert el seu paper en el sistema de pagaments i hem de moure'ns cap a formes més eficients de diner digital.

En aquest sentit, a Espanya el grup parlamentari socialista proposava fa poc l'eliminació gradual del diner en efectiu, en una proposició no de llei sobre l'orientació del sistema tributari davant la crisi provocada per la COVID-19.

La supressió de l'efectiu té una sèrie d'avantatges macroeconòmics i microeconòmics. Els primers estan relacionats amb l’aplicació d’una política monetària més eficient en un context de baixos tipus d'interès. Per a aprofitar aquests avantatges, ha de considerar-se una bona alternativa a l'efectiu (com una moneda digital emesa pel banc central) que, a més, ha de ser aplicable a tota la zona de l'euro.

Ara bé, per a aprofitar els avantatges microeconòmics de la supressió o la limitació de l'efectiu, n’hi hauria prou que un país com Espanya ho decidís de manera unilateral. Sempre que n’hi haja espai legal.

Avantatges microeconòmics d'eliminar l'efectiu

• Dificulta el finançament d'activitats il·legals. Els estudis que se n’han fet suggereixen que la major part del volum de diner en efectiu s'utilitza per a defraudar el fisc i finançar activitats il·legals. L'anonimat de l'efectiu facilita enormement les activitats delictives com l'evasió d'impostos, el crim organitzat, el terrorisme o la corrupció. No cal estranyar-se que l'extint bitllet de 500 euros se'l conegués popularment com a “Bin Laden”.

• Disminueix els costos. A diferència de l'efectiu, el diner digital no cal imprimir-lo, transportar-lo físicament ni reposar-lo per canvis en el disseny o per deteriorament. També redueix alguns costos relacionats amb la seguretat. En un món sense efectiu no es necessiten camions blindats, caixes fortes, equips físics i humans de seguretat als bancs o unitats de detecció contra la falsificació física, encara que sí digital.

  El diner digital també redueix els costos de transacció, perquè es pot transferir veloçment, perquè afavoreix l'ús de contractes intel·ligents, etc. D'altra banda, també pot ajudar a millorar l'estabilitat financera, pel fet de limitar els pànics bancaris.

• Incrementa la inclusió financera. Ens referim a l'accés de la població a serveis bancaris i financers. Les dades referents apunten al fet que una major inclusió financera s'associa significativament a un major desenvolupament econòmic i a la reducció de la pobresa.

• Redueix el contagi de virus i malalties infeccioses. Les monedes i els bitllets passen per moltes mans. Tot i que no hi ha encara proves concloents respecte a la COVID-19, un estudi realitzat en 2003 amb una soca del SARS va demostrar que els coronavirus d'aquest tipus romanien fins a 72 hores en fulls de paper amb característiques similars a un bitllet.

Reptes de la supressió de l'efectiu

Malgrat les bondats de la supressió de l'efectiu, una mesura d'aquestes característiques no està exempta de reptes.

Tal com adverteix el Banc Central Europeu, la supressió de l'efectiu pot representar un greu problema si els subministraments dels proveïdors de pagament fallen o pateixen un atac. Els problemes de ciberseguretat cobren especial importància si només es disposa de diner digital per a realitzar les transaccions.

D'altra banda, la supressió de l'efectiu, sense una alternativa o legislació que ho impedisca, atorga al sistema financer un monopoli per a establir comissions sense possibilitat d'eludir-les quan es duen a terme transaccions. Aquesta pràctica no sols podria danyar el consum, sinó que, a més, seria regressiva, atès que les rendes baixes són les que destinen al consum una major proporció dels seus ingressos.

Finalment, hi ha el problema de la inclusió financera. Aquells individus que se situen al marge del sistema financer quedarien automàticament privats de la possibilitat de fer transaccions.

En un recent estudi en què hem analitzat l'ús d'efectiu i la inclusió financera en l'Eurozona hem observat que les llars amb rendes més baixes i amb menors nivells educatius tenen més propensió a ser exclosos del sistema financer.

L'eliminació de l'efectiu sense un suport públic que afavorisca la inclusió financera a tots els estrats de població implicaria un greu problema per als col·lectius més vulnerables.

L'ús de l'efectiu a Europa

Si volem convertir Espanya en una societat amb escassa o nul·la presència de diner en efectiu, resulta necessari contextualitzar i comparar els nivells d'ús d'efectiu actuals al nostre país amb els nivells d'ús en altres estats.

És interessant, per tant, comparar el context d'Espanya amb el del seu entorn més pròxim: la resta dels països europeus.

Analitzant una transacció tan habitual com és el pagament de factures, trobem significatives diferències entre territoris.

A l'extrem superior se situa Grècia, país en què un 95,4% de la població fa aquest tipus de pagaments en efectiu. A l'extrem contrari es troba Dinamarca, on tan sols un 2,1% de la població usa efectiu per al pagament de factures. Aquestes dues dades posen de manifest la gran heterogeneïtat entre països.

En el cas d'Espanya, aquest percentatge se situa entorn del 27%, molt lluny de Dinamarca i de països com Suècia, França i Estònia, que també es troben en nivells menors al 10%.

Una altra de les transaccions més habituals és la recepció de salaris. Si distingim el mètode de pagament de salaris, trobem que tan sols un 2,4% de la població de Finlàndia rep el seu salari en efectiu, enfront d'un 28,6% a Xipre i un 25,1% a Espanya. El nostre país es converteix així en un dels líders a Europa en l’ús de l'efectiu per a rebre salaris.

Finalment, també és d'especial interès la recepció de transferències públiques. S'observa que l’interval d'ingrés en efectiu d'aquestes transferències és novament molt ampli, ja que abasta des de Finlàndia, amb el 0,5%, fins a Eslovàquia, amb un 35,4%. A Espanya, al voltant del 13% de la població receptora de transferències públiques rep aquests pagaments en efectiu.

De manera general i si establim un patró, països com Finlàndia, Dinamarca i Suècia, els països del Benelux, França, Alemanya, Àustria i Estònia fan un ús de l'efectiu menor en les transaccions més habituals. Al contrari, els països europeus mediterranis i els països de l'est d'Europa (exceptuant-ne a Estònia) presenten uns percentatges majors d'ús de l'efectiu.

Efectiu i inclusió financera, l'excepció espanyola

En termes generals, els majors usos d'efectiu solen coincidir amb menors nivells d'inclusió financera. Tot i això, hi ha una excepció que trenca la regla: Espanya.

El nostre país se situa entre les deu primeres economies europees amb majors nivells d'inclusió financera, amb un 97,6% de població amb compte financer. Ara bé, com ha quedat evidenciat, som encara un dels països d'Europa amb major ús d'efectiu i que menys s’ha decantat (fins al moment) per suprimir-lo.

Encara que és difícil d'estimar, aquesta singularitat espanyola, juntament amb els elevats nivells d'economia submergida que alguns estudis troben per a aquesta economia (entorn del 18% del PIB), suggereixen que l'ús de l'efectiu a Espanya està molt relacionat amb el frau fiscal i el pagament d'activitats il·lícites.

En conclusió, la supressió gradual de l'efectiu pot ser molt beneficiosa per al conjunt de l'economia espanyola. Això sí, una decisió de tal calibre ha d'estar acuradament dissenyada perquè siga capaç d'aprofitar tots els avantatges, alhora que minimitza els potencials riscos sense deixar ningú a l’estacada.

La història ens demostra que l'efectiu té els dies comptats. Quan la tecnologia ho permet, les formes de diner més rudimentàries desapareixen per ser substituïdes per altres de més eficients. L'efectiu no en serà una excepció.

Juan Francisco Albert Moreno, Investigador predoctoral en Economia, Universitat de València i Nerea Gómez Fernández, Investigadora predoctoral en Economia Aplicada, Universitat Politècnica de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.