Llúcia González Safont, Fisabio; Marisa Estarlich Estarlich, Universitat de València i Marisa Rebagliato Ruso, Universitat Jaume I

El nostre nivell d'ingressos, el tipus de feina que fem o les condicions materials de la nostra llar podrien estar afectant la salut mental dels nostres fills i filles sense que en siguem conscients.

Aquest procés es coneix com a desigualtat social en la salut, i depèn de característiques econòmiques, socials o de gènere, entre més. Normalment són injustes, evitables i solen perjudicar les persones més vulnerables.

Per a intentar analitzar aquestes desigualtats sense deixar cap cap per lligar, resulta bastant útil recórrer al model multinivell de Dahlgren i Whitehead (1992). Aquest model representa, mitjançant capes concèntriques, els individus, les conductes personals i estils de vida, les influències socials, els serveis de salut, les condicions de vida i de feina. Per damunt de tots aquests nivells col·loca el context econòmic, polític, cultural i físic o mediambiental, que és més difícil de canviar.

En el cas dels infants, el model fa curt. Perquè cal tenir en compte un altre factor de pes: l'entorn familiar, un àmbit ple d'interaccions que és més fàcilment modificable a curt termini que els factors estructurals. Un interessant treball va incorporar aquestes relacions en el model de les desigualtats, que quedava com segueix.
 

Investigant en salut infantil

La millor manera de saber com les desigualtats afecten les famílies i, sobretot, el desenvolupament dels seus fills i filles, és observant-les. Però per a poder extraure’n conclusions, cal observar moltes, moltíssimes famílies.

Una bona manera de fer-ho és per mitjà dels estudis de cohorts, que duen un seguiment periòdic dels seus participants. En cada presa de contacte, descriuen l'entorn i la salut a través de qüestionaris sobre estils de vida, mesuraments d'exposicions ambientals i proves de salut.

El Projecte Infància i Medi Ambient (INMA) és un estudi d'aquest tipus, que va començar amb l'objectiu de descriure els efectes dels contaminants ambientals en la salut, però que, amb el temps, també ha analitzat les desigualtats socials.
 

Risc de pobresa o exclusió, entorn familiar i salut mental en la infància

Arran del nostre estudi observem que, com més risc hi ha de pobresa o exclusió social, més símptomes de problemes de salut mental apareixen en la infància.

A més, comprovem l'enorme importància que té l'entorn físic i social en els problemes emocionals dels infants, incloent-hi recursos comunitaris com ara parcs infantils, el contacte amb el pediatre o el suport social de la família. La pitjor percepció de l'entorn físic i social s’ha relacionat amb més símptomes de problemes emocionals.

Altres factors importants de l'entorn familiar són l'estrès i el perfil parental. L'estrès parental pot veure's incrementat en situacions d'escassetat econòmica. Aquest estrès agrupa conceptes com la forma en què es resolen els conflictes en la llar, si s’hi discuteix molt o si els pares i mares s'atabalen més per la criança.

Quant al perfil parental, engloba elements com la percepció i la implicació com a mares i pares, l'assertivitat o els coneixements sobre el desenvolupament infantil.

Totes dues característiques intervenen en la relació entre risc de pobresa o exclusió social i salut mental infantil. En el nostre cas, trobem que l'estrès i el perfil parental han explicat el 42 % de la relació per a problemes com l'ansietat, depressió, retraïment o somatitzacions. Per a problemes d'agressivitat i conducta, el context familiar ha explicat el 62 %.

Propostes a llarg termini

1. Combatre la pobresa estructural, amb ajudes que podrien incloure's a través de la reforma laboral (pujada del salari mínim, millora de la cerca d'ocupació…).

2. Lluitar contra la pobresa infantil. Actualment s'està treballant en el Programa de Garantia Infantil Europea. Algunes iniciatives que s’hi haurien d'incloure són millorar l'accés a l'Ingrés Mínim Vital, flexibilitzar les jornades laborals o incentivar la conciliació laboral.

3. Millorar la salut mental. S’ha presentat recentment al Congrés una llei de salut mental. Ara bé, no recull propostes per a millorar la salut mental en la criança.

Propostes a curt termini

1. L'entorn familiar és un factor clau. Obrir un espai de diàleg a través d'escoles de criança positiva pot ser fonamental. Aquest entorn permetrà que tots els membres de la família puguen sentir-se escoltats. A més, ajuda a gestionar l'estrès de la criança i contribueix a fer que mares i pares se senten més segurs i còmodes en els seus rols.

2. Fomentar el teixit social i l'accés als serveis bàsics als barris. Això es pot abordar tant des d'un punt de vista associatiu com institucional. Ambdós tipus d'entitats poden contribuir a millorar l'entorn físic i social.

En suma, per a lluitar contra les desigualtats i els problemes de salut mental infantil és importantíssim fer costat tant a la família com a la comunitat.

Llúcia González Safont, Investigadora del Ciber en Epidemiologia i Salut Pública i membre de la Unitat Mixta d'Investigació en Epidemiologia, Ambient i Salut FISABIO-Universitat Jaume I -Universitat de València, Fisabio; Marisa Estarlich Estarlich, Professora ajudant doctor, Universitat de València i Marisa Rebagliato Ruso, Professora Titular, Universitat Jaume I

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.