Pou proper a Merzouga (Marroc). Joan Lacomba, CC BY-SA

Joan Lacomba Vazquez, Universitat de València i María Jesús Berlanga Adell, Universitat de València

Merzouga és una localitat situada al sud-est del Marroc, al costat de la frontera amb Algèria, que forma part d'una regió predesèrtica d'interior amb oasi de palmeres i un gran sistema dunar que projecta la imatge més turística del país. Els habitants de Merzouga són, en gran manera, antics nòmades que avui dia viuen sobretot del turisme internacional i l'emigració.

Més a l'oest, a la costa atlàntica, es troben les ciutats d'Agadir i Essaouira, grans centres turístics (especialment la primera) els ports dels quals mantenen una gran activitat pesquera comercial.

Entre Agadir i Essaouira se situen poblets de pescadors que viuen d'una pesca més artesanal i d'un nou turisme que cerca grans one per practicar surf.

Aquestes zones d'interior i de la costa estan notablement allunyades entre si i presenten ambientals i socials molt diferents. Però tant si ens situem als oasis de l'interior com als pobles de la costa, ja poden notar-se els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic, principalment en forma de sequeres i inundacions.

Les dificultats que afronta la població

Durant aquest any 2024 hem pogut visitar dues zones del Marroc en el marc d'un projecte de recerca sobre migració, canvi climàtic i cooperació al desenvolupament al Marroc i al Senegal en relació amb Espanya, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Les persones amb qui vam conversar a Merzouga ens parlaven de l'abandó de l'activitat ramadera, que abans practicaven en condicions de nomadisme o seminomadisme, a causa de la falta d'aigua i pastures, de les dificultats per mantenir els reduïts horts agrícoles per a l'autoconsum i del descens del nivell dels pous. També es referien a catàstrofes com els incendis als mateixos palmerars o les inundacions cada vegada més freqüents que posen fi a vides, collites i infraestructures (la darrera, aquest passat mes d'octubre).

El panorama, malgrat la distància geogràfica i ambiental, no és gaire diferent a la costa. De manera que els pescadors també ens van parlar de l'escassetat de pluges com un factor que afectava la reducció de les captures. Segons ells, la sequera a l'interior fa que els rius no transporten els nutrients que permeten el desenvolupament de la vegetació marina i l'alimentació dels peixos (també la construcció d'embassaments impedeix el flux i l'arrossegament de sediments).

Al seu torn, les inundacions són creixentment destructives a la costa i, unides a l'elevació del nivell del mar, produeixen danys als pobles o a la mateixa ciutat d'Essaouira. En aquesta darrera, per exemple, el barri jueu s'ha vist afectat per les marees ciclòniques amb ones que superen les muralles, cosa que ha obligat a enderrocar illes senceres de cases (sí, es tracta d'aquelles mateixes ones que busca el turisme del surf).

Alhora, a la costa també hi ha altres activitats com el conrreu i el processament de l'argània, amb la qual 'obtenen oli i tot tipus de productes cosmètics. Parlant amb les dones d'una cooperativa dedicada a produir-ne, ens relataven que enuany la sequera n'ha reduït notablement la collita i ha fet que augmenten els costos de producció i que, per tant, s'hagen reduït els seus ingressos.

A causa també de la sequera, moltes famílies han abandonat els animals que no poden alimentar, de manera que des de la carretera era fàcil veure molts rucs que vagaven sense amo.

El turisme com a principal activitat econòmica

Tant a l'interior com a la costa, els canvis climàtics han abocat la població cap al turisme com a principal activitat econòmica, mentre que l'agricultura, la ramaderia o la pesca menor són cada com més va inviables. Ara bé, el turisme genera importants impactes ambientals sobre el territori i incrementa notablement el consum de l'aigua.

Així, a Merzouga s'ha escampat la construcció de pous i l'ús de bombes solars per a permetre proveir d'aigua els hotels. I a Agadir ens van parlar de la pròxima construcció d'una gran planta dessaladora per atendre l'elevada demanda d'aigua.

Com hem anat dient, l'escassetat d'aigua, la irregularitat de les precipitacions i les pluges torrencials s'han convertit en la tònica general en una bona part de les regions del Marroc. Els experts coincideixen que aquesta combinació de sequera i pluges torrencials està relacionada amb l'escalfament de l'aigua del mar i la ràpida evaporació d'aquesta.

D'altra banda, els mateixos efectes del canvi climàtic impedeixen o dificulten la lluita contra el canvi climàtic. Per exemple, amb la degradació dels palmerars desapareix una important barrera per a frenar els efectes del canvi climàtic als oasis. I amb l'emigració (voluntària o forçada pel canvi climàtic) dels habitants locals, desapareixen els qui podrien mitigar-ne els efectes (si no hi ha qui cultive la terra, s'incrementa l'abandó dels camps, l'erosió dels sòls i la desertització) .

La situació és, doncs, complexa, perquè a més el canvi climàtic no arriba sol, sinó que va acompanyat de tota mena de vulnerabilitats. La precarietat econòmica i política i les desigualtats entre homes i dones i entre camp i ciutat no ajuden a poder fer afrontar els efectes del canvi climàtic.

A més, els impactes de sequeres, inundacions i incendis al Marroc poden tenir efectes sobre l'emigració cap a Europa, almenys de manera indirecta, en posar en perill els mitjans de vida locals.

Davant de tots aquests reptes la població local se sent impotent. A la sinagoga d'Essaouira hi ha penjada una fotografia dels anys cinquanta en què una abundant comunitat jueva va eixir al carrer per demanar la fi de la sequera, anticipant-se a l'escassetat de pluges actual. Ara a penes queden jueus que puguen omplir els carrers, i les pregàries s'adrecen més aviat cap als poders públics i els organismes internacionals perquè prenguen mesures urgents.

Joan Lacomba Vazquez, Professor Departament de Treball Social, Universitat de València i María Jesús Berlanga Adell, Professora en el Departament de Treball Sical i Serveis Socials, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.