Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

El 4 de març de 2024, el portal del Sistema d'Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos –RASFF per les sigles en anglès– notificava la “presència d'hepatitis A en maduixes procedents del Marroc” en alguns punts d'entrada d'aquest producte a Espanya. L'avís indica clarament que el nivell de decisió de risc és greu perquè supera el “nivell màxim permès”.

El sistema RASFF és una xarxa clau per a garantir el seguiment transfronterer d'informació i reaccionar amb absoluta rapidesa quan es detecten riscos per a la salut pública en la cadena alimentària. A Espanya, l'acció adequada no hauria de partir d'un sol ministeri sinó que probablement se n'haurien de coordinar tres: el d'Agricultura, Pesca i Alimentació; el de Sanitat, i el de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Ja s’hi està treballant.

De moment, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) ha exigit a través del seu president, Cristóbal Aguado, “mesures més contundents per a tots els productes importats del Marroc i una frontera més activa que verifique la idoneïtat dels productes de tercers països fora de la Unió Europea”.

L'hepatitis A i la seua repercussió sobre la salut

El virus de l'hepatitis A es dissemina al fetge a través de la vena porta, es replica i es secreta per la via biliar, arriba a l'intestí prim i és excretat en la femta. Aquest cicle persisteix fins que es desenvolupa una resposta immunitària amb anticossos. La transmissió del patogen es produeix principalment per via fecal-oral, cosa que involucra el consum d'aliments o aigua contaminats i el contacte persona a persona.

Els pacients solen experimentar un període d'incubació de 2 a 4 setmanes, amb febre, malestar, icterícia i altres símptomes, com ara debilitat, nàusees o vòmits. A mesura que passa el temps, entre el 10% i el 15% de les persones afectades pateixen símptomes generalment menys greus que en la infecció inicial. L'espectre comprèn des de casos asimptomàtics fins a insuficiència hepàtica aguda, i la gravetat de la malaltia augmenta amb l'edat i les malalties hepàtiques prèvies.

Encara que n’hi ha vacuna, no existeix cap tractament específic disponible contra la malaltia una vegada que s'ha produït: només per a alleujar-ne els símptomes.

A escala mundial i si tenim en compte les dades revisades de 2019, la infecció pel virus va causar 159 milions de casos, amb un resultat de 39 000 morts. Així i tot, es creu que aquesta xifra pot estar subestimada, cosa que converteix l'hepatitis A en un problema de salut pública mundial.

Altres deteccions del virus en aliments

Si bé pot semblar cridaner el cas que ens ocupa, no és una cosa nova per a la Unió Europea. En els darrers quatre anys s'han produït nou notificacions (incloent-hi la d'aquesta setmana) que alertaven de la presència del patogen de l'hepatitis A en altres aliments.

Així, en 2023 es va detectar en musclos vius procedents d'Itàlia i en nabius cultivats congelats de Polònia. Des de 2020 fins a 2022, hi ha hagut altres notificacions de fruita congelada de Bèlgica; de gerds provinents de Bulgària i Polònia; de cloïsses d'Itàlia; de tomaques seques de Turquia (en dos casos: un a l'agost de 2020 i un altre, al gener de 2021), i en musclos vius d'Itàlia.

Solucions preventives

Cal tenir en compte que la manipulació d'aliments per persones infectades continua sent un factor clau per a la transmissió. En països de baixos ingressos, les condicions sanitàries precàries beneficien la transmissió del virus, mentre que en llocs amb una situació més favorable, la introducció del patogen des de països endèmics –facilitada per la globalització– també està provocant brots significatius.

Per tant, la prevenció hauria de comprendre tres possibles enfocaments: les pràctiques d'higiene, la profilaxi mitjançant immunonuglobulines i la vacunació.

El grup de recerca de l'experta italiana Alessandra Fallucca ha revisat recentment l'ús de la vacuna contra l'hepatitis A en els manipuladors d'aliments. La seua conclusió és que una estratègia preventiva eficaç contra aquest virus –complementària a la immunització de grups d'alt risc– implica incentivar els empresaris de la indústria alimentària perquè vacunen els individus que busquen ocupació o que ja treballen en el sector, amb inclusió de les fases de processament i distribució. Això seria una estratègia clau per a reduir la transmissió del virus a través dels aliments i garantir la seguretat alimentària de manera íntegra.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.