Óscar Zurriaga, Universitat de València

Aquelles persones que treballen en epidemiologia, però de veritat, i no com a “epidemiòlegs de butaca”, es reuneixen tots els anys, en aquesta ocasió convocats per la Sociedad Española de Epidemiología (SEE) i l’Associação Portuguesa de Epidemiologia (APE). La reunió científica anual d'aquest 2020 ha sigut diferent, com no podia ser d'una altra manera i, per primera vegada, s'ha transformat en virtual. Enmig d'una pandèmia què interessa als qui es dediquen professionalment a l'epidemiologia?

Els aspectes d'interès

S'ha tractat de centrar el debat en el fet que la desigualtat, els factors socials i la deterioració del medi ambient són determinants per a la salut de la població. I que aquests són factors, a més, que afecten el nivell de vulnerabilitat dels pacients davant la COVID-19.

La presidenta del comitè organitzador del congrés, Amaia Bacigalupe, ha destacat precisament que la COVID-19 ha tornat a posar el focus sobre la rellevància dels determinants polítics i socials de la salut i que això ha demostrant que “les condicions de vida i feina, el lloc en què habitem, a més d'altres qüestions com el gènere o el nivell educatiu, exposen les persones a una major o menor vulnerabilitat davant la malaltia”.

La pandèmia hi ha estat molt present, però no ha sigut l'únic objecte d'interès. S'hi han debatut els aspectes d'alimentació i nutrició, la pobresa energètica, les malalties de transmissió sexual, el tabaquisme, l'alcohol, els cribratges de càncer, la resposta dels sistemes de salut davant la crisi, les malalties minoritàries i diferents aspectes de les vacunes, entre altres qüestions.

Epidemiologia, sostenibilitat i responsabilitat social

Aquest ha sigut el lema de la reunió científica anual de l'epidemiologia ibèrica, espanyola i portuguesa. Jordi Sunyer ha posat l'accent en el fet que el missatge més important que cal transmetre a les institucions i als ciutadans és que “sense equilibri, sense salut del planeta i sense respecte mediambiental no hi haurà salut humana. Es retrocedirà si no es gestionen els límits del planeta”.

El congrés ha finalitzat amb la intervenció d'Ana M.ª García García sobre “La influencia y la transferencia de conocimiento entre lo científico, lo técnico y lo social (con y sin crisis)”. En aquesta ha aprofundit en la importància de la transferència del coneixement científic i en com arriba aquest a la societat. També ha abordat la complexitat de les relacions entre la política i la ciència, especialment en temps convulsos.

La SEE, precisament, fa uns mesos va voler ja reconèixer el valor de la feina dels epidemiòlegs i les epidemiòlogues que treballen en l'administració pública i ho va fer amb la carta titulada “No disparen al pianista”. S’hi destacava que “els tècnics dedicats a l'epidemiologia i la salut comunitària en la funció pública no prenen decisions finals per si mateixos”. El seu paper és facilitar el seu coneixement a qui té assignat el paper decisiu: polítics i gestors designats per mitjans democràtics.

La SEE, fa uns dies, va tornar a insistir amb la carta titulada “Fatiga pandémica i fatiga epidemiológica”. Hi tornava a assenyalar que no és apropiat responsabilitzar el personal tècnic i els qui exerceixen de portaveus tècnics, en els diferents territoris i institucions, de les decisions dels governants, ja que desvirtua el seu paper, i sol·licita novament que la seua activitat no es polititze.

I què passa amb la COVID-19?

És clar que la COVID-19 va sobrevolar, i va aterrar, en aquesta reunió científica de l'epidemiologia. Tant que, a més, se’n va fer una conferència de premsa. I s’hi van intentar transmetre diverses idees importants:

• És imprescindible tenir en compte les dades científiques de qualitat.

• La transmissió del virus a Espanya ha sigut heterogènia, per la qual cosa és difícil aplicar de forma generalitzada una única recepta. Cal adequar les mesures al nivell d'intensitat de transmissió de cada territori.

• En la desescalada la vida social s’ha activat massa ràpidament i, després de les vacances i la represa de l'activitat, s'ha incrementat significativament la transmissió.

• Les mesures que estan prenent-se són necessàries, però no són sostenibles a llarg termini i per això cal pensar en mesures no sols de control sinó de prevenció i d'informació a la ciutadania. Cal deixar de fer mirades conjunturals i cal fer-ne d’estructurals.

• La tornada als centres escolars ha sigut positiva i no hi ha un efecte multiplicador en la transmissió des de les aules.

• La crisi climàtica i la sostenibilitat són elements centrals de la salut i es requereix més atenció a la multidisciplinarietat en les actuacions.

“Recàrrega” científica

En definitiva, els epidemiòlegs han fet una recàrrega científica que els permetrà afrontar, malgrat el cansament acumulat, aquests temps difícils que continuen afectant tota la població. No es pot oblidar que la salut de la població és el principal objectiu de l'epidemiologia.

Óscar Zurriaga, Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Serv. Estudios Epidemiológicos y Estadist. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras UV-FISABIO. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.