Ana Melero Zaera, Universitat de València

Neboda, tu que has estudiat farmàcia, a veure quan em fas una cremeta que em lleve de veritat la psoriasi!

Així començaven quasi totes les converses amb el meu oncle Juan. I, de tant sentir la cantarella, un dia em vaig posar a pensar seriosament com resoldre el seu problema.

Per a tots els qui no hi estan familiaritzats, la psoriasi és una malaltia de la pell. Més concretament, una malaltia inflamatòria crònica de la pell. D'origen autoimmunitari, per a ser exactes.

 Es manifesta de diverses maneres, però la més habitual és l'aparició de plaques escatoses de color rogenc, que apareixen preferentment en colzes, genolls i cuir cabellut. Els qui la pateixen saben bé que es presenta en forma de brots que alternen amb fases en què remet. Ara millora, ara empitjora. I així poden passar anys, fins i tot tota una vida.

Si bé no podem dir que siga una malaltia hereditària, sí que està relacionada tant amb factors genètics com ambientals (estrès, tabaquisme, infeccions, etc.). I, encara que no és una afecció que pose en perill la vida, repercuteix tant en l'àmbit físic com en l'emocional.

Massa efectes secundaris

Quan em vaig decidir a aprofundir en els tractaments per a combatre la psoriasi, em vaig trobar que, en general, se sol abordar usant un tractament tòpic amb glucocorticoides, això és, fàrmacs que redueixen la inflamació i la resposta immunitària local. En casos de psoriasis molt esteses, es pot recórrer a fototeràpia amb radiació ultraviolada. I solament en casos molt greus s'administren fàrmacs immunosupressors per via oral.

La part preocupant de la qüestió és que consumir medicaments de manera continuada per via oral ens exposa a possibles efectes secundaris en el pla global. I com que breguem amb fàrmacs immunosupressors, aquests efectes poden ser molt greus, perquè alteren la capacitat de defensa del sistema immunitari. La predisposició a patir infeccions dels pacients creix. Fins i tot poden convertir-se en blanc fàcil per als tumors.

I les cremes? La via tòpica no està tampoc exempta de risc en aquest cas. En general, els fàrmacs no travessen la pell amb facilitat. Excepte quan es tracta de corticoides en quantitats elevades, com els que usem contra la psoriasi.

A més, si es té en compte que la psoriasi pot estar molt estesa, el fàrmac s'aplica en una superfície molt àmplia i de manera continuada. I això implica que se n'incorpora prou quantitat a la sang per a donar lloc a efectes no desitjats importants.

Nova fórmula amb liposomes

Davant aquest panorama, és fàcil imaginar quin va ser el meu descontentament amb les teràpies actuals. I per què em vaig abocar a la feina de trobar alternatives, nous fàrmacs immunosupressors. En el meu laboratori de la Universitat de València en vam triar un de reduïda grandària, ja que aquesta és una característica fonamental perquè puga travessar la pell, encara que no és l'únic requisit. Intentàvem que se’n pogués absorbir prou quantitat fins a les capes internes de la pell, però sense accedir a la sang.

El fàrmac triat va ser la ciclosporina, que està aprovat per al tractament de la psoriasi. No és precisament petit, ja que el límit màxim perquè un fàrmac travesse la pell (500 Da) és menys de la meitat del seu pes (aproximadament 1 200 Da). Per això, administrar-lo per la pell representa un repte important.

Vam provar d'administrar el fàrmac en forma de cremes clàssiques, però no vam aconseguir que arribés a la zona de la pell on es genera la psoriasi. Per solucionar-ho, vam dissenyar uns sistemes transportadors basats en nanotecnologia anomenats liposomes, que es van preparar amb components molt semblants als de la pell, a més d'altres substàncies habituals en cosmètica.

Gràcies a aquests liposomes hem aconseguit que els fàrmacs arriben al teixit on han d'actuar. I, cosa que és més important: segons els assajos in vitro, la quantitat que arriba a la sang és tan ínfima que sembla que a penes n’hi haurà efectes secundaris. Aquest treball s'ha publicat en la revista Drug Delivery and Translational Research.

Objectiu aconseguit? No. Encara tenim molta feina per fer. Tot i que hem demostrat que administrar la ciclosporina per la pell és possible, hem de verificar que l'efecte és l'esperat. Per fer-ho, treballarem amb models de malaltia i amb pacients. Ens queda la fase d'assaig clínic, en què hem de demostrar l'eficàcia d'aquest nou medicament en models de psoriasi i en pacients. Però crec que ja tenim un voluntari per a provar la nostra fórmula!

Ana Melero Zaera, Professora Contractada Doctora en Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.