Empar Aguado Bloise, Universitat de València

La mobilització laboral i el continu augment de la taxa d'activitat de les dones a l'Espanya és un procés de llarg recorregut, que es va veure accelerat amb la crisi de la Gran Recessió.

La voluntat de les dones de ser presents en ocupacions ha crescut des de nivells inferiors al 30% a mitjan dècada dels vuitanta del segle passat, fins al 53,79% al tancament de 2022. La bretxa de gènere d'aquest indicador se situa ara per davall del 10%, quan en els anys noranta del segle XX es trobava en el 35%.

Ara bé, els índexs de segregació per gènere pateixen una revolució estancada: la majoria de dones i homes continuen entrant a treballar en branques d'activitat i ocupació on hi ha un predomini de persones del mateix sexe.

Ocupacions i gènere

Segons les recerques del Grupo Mujeres en Mundos de Hombres de la Universitat d'Oviedo a partir de les dades del cens de població de 2011 (el darrer disponible), a Espanya, el 31,1% de les dones treballaven en ocupacions en què més del 70% eren també dones. Més encara: només un 18% treballava en ocupacions en què es donava una situació de paritat.

Altres estudioses del tema han conclòs que les dones es concentren més en les ocupacions femenines que no els homes en les masculines. Això és així perquè els homes es distribueixen més homogèniament en les ocupacions (i en la tria d'estudis) que no les dones.

Les dades disponibles mostren que:

• El percentatge de dones en les ocupacions masculinitzades és reduït.

• Les ocupacions feminitzades solen ser menys nombroses que les masculinizadas.

Això resta oportunitats d'ocupació i espai de tria a les dones enfront dels homes. A més, es tracta d'una realitat compartida amb la majoria dels estats membres de la Unió Europea.

Estereotip i exclusió

Després de més de quatre dècades de polítiques d'igualtat a Espanya a a Europa, la tossuderia d'aquesta realitat continua present i té importants conseqüències sobre la dificultat per a l'accés o la permanència de les dones en professions masculinitzades. Recordem les dificultats que van experimentar les dones estibadores, especialment al port d'Algesires, cas que va ser molt mediàtic en el seu moment.

El nostre treball Mujeres en mundos de hombres: segregación ocupacional de género y mecanismos de cierre social de acceso en profesiones de dominación masculina mostra dades quantitatives, però també, i sobretot, mira de fer-nos reflexionar sobre els mecanismes i pràctiques que dificulten el canvi de les estructures sexuades en el mercat de treball, en els sectors econòmics i en les ocupacions i professions.

Per entendre millor quins mecanismes impedeixen que les dones accedisquen a llocs de treball majoritàriament masculins, l'article analitza set ocupacions (paletes, pilots, estibadores, mecàniques, policies, informàtiques, reporteres gràfiques i maquinistes).

Gràcies a aquest esforç, hem comprovat que les imatges estereotipades de les ocupacions són el mecanisme de tancament (les ocupacions continuen sent masculines i exclouen les dones) que comparteixen tots els casos analitzats. També constatem la importància de les decisions primerenques en les trajectòries educatives. I, sobretot, es demostra que cada mecanisme de tancament necessita la seua pròpia política d'igualtat.

La incorporació de les dones a l'ocupació no es dona per igual i gairebé sempre es produeix acompanyada de processos de segregació ocupacional.

Bons llocs i altres de menys desitjables

Segons la teoria sobre segmentació del mercat de treball, existeix un mercat primari amb bons llocs de treball: salaris elevats, estabilitat, oportunitats de promoció, etc.; i un mercat secundari, en què quedarien els llocs menys desitjables (salaris baixos, inestabilitat, escasses oportunitats d'ascens, etc.).

Aquesta teoria mostra que les condicions d'ocupació poden variar molt d'uns llocs a uns altres. I és ací on s'observa que l'ocupació femenina, encara que molt dual respecte a la condició d'ocupació, es concentra de manera important en sectors feminitzats i, sovint, en segments de baixa qualitat en els llocs de treball.

Desigualtat més enllà de la feina

Estudiar per què persisteix la segregació ocupacional és important perquè aquesta segregació produeix desigualtat en la vida de les persones treballadores i, a més, és una font d'ineficàcia i rigidesa en el mercat laboral.

En les ocupacions de dominació masculina es perceben majors remuneracions, cosa que perpetua la bretxa salarial de gènere. Així, queda condicionat el benestar material present de les persones assalariades, però també el seu futur.

Les menors rendes salarials redunden en menors prestacions retributives en la jubilació i són causa de desigualtat en els recursos econòmics percebuts pel conjunt de les dones. Però, a més, les ocupacions amb sobrerepresentació d'homes tenen, de mitjana, més reconeixement social i més oportunitats de promoció.

La segregació ocupacional hauria de ser tractada dins de les polítiques públiques d'ocupació per ser una situació que, lluny de corregir-se, es reprodueix. Els individus prenen les decisions de formació tenint en compte les oportunitats professionals amb més expectatives d'integració laboral i, a més, es veuen afectats per les diverses tradicions de la cultura del treball.

Empar Aguado Bloise, Professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social - Integrant de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (IUED), Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.