.jpg)
Claudia Martínez Megías, IMDEA AGUA i Andreu Rico, Universitat de València
Els aiguamolls costaners són ecosistemes a mig camí entre les aigües dolces i les marines. Concretament, els situats a la costa mediterrània han estat històricament lligats a l'ésser humà i el seu desenvolupament, perquè són font d'aigua, d'aliment i d'altres recursos.
A més, presenten un alt valor ecològic i es consideren zones crítiques de biodiversitat. També aporten serveis ecosistèmics, com l'emmagatzematge de diòxid de carboni, l'aprovisionament de menjar o el desplegament d'activitats turístiques i d'oci.
Ara bé, aquesta connexió tan pròxima amb l'ésser humà té també conseqüències negatives. L'activitat agrícola sol desenvolupar-se de manera intensiva prop d'aquestes àrees, cosa que comporta la presència de fertilitzants i pesticides en l'aigua que envolta aquests conreus.
D'altra banda, la concentració de grans poblacions en aquestes zones implica l'abocament d'aigües residuals. Aquestes aigües contenen restes de substàncies que les depuradores no són capaces d'eliminar, com ara productes farmacèutics d'ús comú, drogues recreatives, productes d'higiene personal i substàncies industrials.
Una situació així provoca que els aiguamolls de la costa mediterrània es troben contínuament exposats a mescles de contaminants, els efectes de les quals, en el millor dels casos, poden ser coneguts de forma aïllada, però no pas en conjunt.
Fàrmacs i pesticides a l'Albufera de València
En un estudi fet en 2023 al Parc Natural de l'Albufera de València, vam analitzar la presència de contaminants en els ecosistemes aquàtics representatius. En total, vam detectar 94 compostos, entre fàrmacs i pesticides.
Alguns dels pesticides més freqüents van ser el fungicida azoxistrobina i l'insecticida acetamiprid, àmpliament utilitzats en el cultiu de l'arròs, amb riscos ja coneguts sobre els organismes aquàtics.
D'altra banda, els fàrmacs van representar el 73% del total dels contaminants detectats. Alguns dels més comuns van ser els analgèsics tramadol i ibuprofèn, a més de la cafeïna, present tant en productes farmacèutics com en el cafè, que es consumeix àmpliament.
Riscos ecològics de les mescles de contaminants
Les concentracions de les substàncies analitzades van servir per a calcular el risc potencial que representen les mescles trobades en els organismes aquàtics del parc natural.
Els resultats van mostrar que, més enllà d'un nivell crònic d'exposició, totes les mescles analitzades comporten un risc potencial per als organismes aquàtics. S'estima que a les zones més contaminades es podrien veure afectades fins al 25% de les espècies.
Entre els compostos de major risc crònic, hi figuren l'ibuprofèn, el diürètic furosemida, el fungicida azoxistrobina i l'insecticida imidacloprid.
Eliminació natural de pesticides i fàrmacs
Encara que la majoria de les zones del parc natural presenten alts nivells de contaminació, l'eixida d'un aiguamoll artificial va mostrar valors de contaminació i riscos ecològics menors que la resta.
Aquests aiguamolls artificials –anomenats localment tancats– són àrees que utilitzen sistemes de filtració construïts a base de vegetació helòfita i diferents substrats filtradors.
La combinació de la vegetació amb el sediment, la llum solar i l'activitat microbiana permet que els contaminants queden atrapats i es degraden a mesura que l'aigua circula a través de l'aiguamoll.
En el cas del tancat de Mília que hem estudiat, l'eliminació de contaminants va oscil·lar entre un 45% i un 73%. Aquest aiguamoll artificial, situat a la vora de l'Albufera, rep aigua d'una depuradora de més amunt, de tal forma que redueix la càrrega de contaminants que arriben al llac. També depura una part dels pesticides que rep de les séquies de reg dels conreus dels voltants.
La degradació en l'aiguamoll va reduir el risc dels contaminants de major risc ecològic, com la furosemida, l'insecticida imidacloprid i el fungicida azoxistrobina.
Potencial dels aiguamolls artificials per a mitigar la contaminació
La contaminació química per pesticides i fàrmacs és una de les majors amenaces per als aiguamolls costaners mediterranis. Més enllà de les altes concentracions que es troben en aquestes aigües, les mescles de contaminants augmenten el risc ecològic sobre els organismes aquàtics que habiten aquests ecosistemes.
Encara que les mesures preventives són essencials i necessàries per a reduir la pressió antròpica sobre aquests ecosistemes, també és clau aplicar-hi mesures de mitigació.
Els resultats de l'estudi fet al Parc Natural de l'Albufera poden ser extrapolables a altres aiguamolls costaners. A més, confirmen que els aiguamolls artificials, considerats solucions basades en la natura, representen una eina fonamental per a reduir l'impacte de les mescles de contaminants als aiguamolls costaners mediterranis.
Claudia Martínez Megías, Investigador predoctoral, IMDEA AGUA i Andreu Rico, Ecotoxicológo, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
