El deliciós pastís Tatin va ser una invenció accidenta. TYSB/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Algunes invencions o descobriments poden semblar accidents o fruits de l'atzar: és allò que comunament s'anomena serendipitat. Però, en realitat, només les persones que estan mentalment preparades i tenen el coneixement adequat poden reconèixer el valor d'aquests accidents i aprofitar-los.

Com va escriure Louis Pasteur, “en el camp de l'observació, la sort afavoreix només les ments preparades”, i la història de la cuina en va plena d'exemples. Descobrim-ne alguns.

Pastís Tatin o la història d'un pastís invertit

Un dia entorn de l'any 1880, la cuina de l'Hotel Tatin, situat a la localitat francesa de Lamotte-Beuvron i regentat per les germanes Caroline i Stéphanie Tatin, estava estava molt ocupada. Aleshores va ocórrer el desastre: les pomes disposades per a elaborar un pastís convencional es van cremar a la paella amb mantega i sucre. Per salvar el plat, una de les germanes va decidir col·locar una massa com a tapa sobre les pomes i introduir la preparació al forn per evitar que es cremessen més.

Després d'enfornar-lo, van capgirar el pastís, i el resultat va ser tan reeixit que el nou plat, amb les pomes caramel·litzades i la base cruixent, es va fer famós. Així va nàixer un clàssic de la rebosteria francesa: el pastís Tatin.

Algunes persones el confonen amb el pastís de poma, però, a diferència d'aquest, es tracta d'un “pastís invertit”. El procés de preparació és el següent: les pomes –fermes i lleugerament àcides, com les varietats Granny Smith o reineta– es caramel·litzen en mantega i sucre directament en una paella, i després es cobreixen amb pasta de tipus trencada o brisa. Una vegada enfornada, es capgira perquè les pomes caramel·litzades queden a la banda superior.

La primeres galetes amb trossets de xocolata

En la dècada de 1930, el Toll House Inn era un famós restaurant i posada de Whitman (Massachusetts, EUA). Dirigit per Ruth Wakefield i el seu espòs, una de les seues especialitats era la galeta tradicional Butter Drop Do. S'elaborava amb mantega, sucre, ous, farina i un agent gasificant.

Un cert dia, Ruth va decidir enriquir amb cacau la recepta, però es va adonar que no disposava d'aquest ingredient, de manera que va afegir directament trossets de xocolata que sí que tenia a mà. La idea és que es fongueren, però no va ser així. Aquesta innovació improvisada va donar lloc a les Toll House Chocolate Crunch Cookies, les primeres galetes amb trossets de xocolata de la història. Cal no oblidar que, a més, la seua autora va aplicar una nova tècnica culinària per a millorar-ne el sabor i la textura: deixar reposar la massa durant 36 hores.

Fideuada o quan s'acaba l'arròs en alta mar

La fideuada o fideuà és un plat típic valencià. Originari de Gandia, va ser creat al principi del segle XX en un entorn mariner. Segons la història més difosa, la seua invenció va resultar de la falta d'arròs a bord del vaixell pesquer Santa Isabel. El cuiner, Gabriel Rodríguez Pastor, va decidir utilitzar fideus com a substitut a l'hora de preparar un guisat de marisc.

La variant va triomfar entre la tripulació i, amb el temps, es va popularitzar en tota la regió.

Patates fregides fines i l'efecte Matilda

En 1853, un client –possiblement el magnat del transport Cornelius Vanderbilt– del restaurant Moon’s Lake Lodge, a Saratoga (Nova York), es va queixar que les patates fregides no eren prou primes o cruixents per al seu gust.

Aquesta reclamació va donar lloc a les “patates de Saratoga”, l'origen de les xips, papes o patates fregides de bossa, l'autoria de la qual es va atribuir tradicionalment al cuiner George Crum. Però en els darrers anys s'ha especulat que en realitat van ser inventades per la seua germana, Catherine Wicks. En cas de confirmar-se, hauria sigut Catherine la primera que va deixar caure una finíssima rodanxa de patata en oli calent, amb el cruixent resultat que tots coneixem.

Si això fos veritat, seria el típic cas d'un descobriment o invenció realitzat per una dona i que s'atribueix a un home. Es coneix com a efecte Matilda, terme encunyat en 1993 per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter en honor a Matilda Joslyn Gage, una activista feminista del segle XIX que va denunciar aquest tipus d'injustícies.

L'autèntic inventor del cornet de gelat

En 1904, en la Fira Mundial de Saint Louis, un venedor de gelats es va quedar sense recipients per a servir-ne. A prop s'hi trobava Ernest A. Hamwi, que venia una espècie de gofra cruixent d'origen sirià denominat zalabia o zlabia. Davant aquesta situació, Hamwi va decidir enrotllar un de les seues gofres calentes en forma de con i oferir-la al venedor en dificultats com a solució improvisada, i així va donar lloc al cucurull o cucurutxo  comestible de gelat.

Aquesta és la història que va circular durant anys. Ara bé, la realitat és que un immigrant italià anomenat Italo Marchiony ja havia patentat, en 1903, un motle per a fer cons comestibles, amb l'objectiu d'evitar les fràgils copes de vidre en què servia tradicionalment el gelat.

Després de llegir aquest article, abans de llançar un plat que suposadament t'ha eixit malament, tasta'l amb mentalitat oberta: no se sap mai si tens un invent revolucionari entre les mans.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.