.jpg)
L’estrès oxidatiu –un procés relacionat amb l’envelliment i amb nombroses malalties cròniques– pot mitigar-se mitjançant programes d’exercici físic supervisat en persones majors hospitalitzades. Així ho indica l’anàlisi secundària d’un assaig clínic aleatoritzat que ha avaluat els efectes d’una intervenció d’exercici multicomponent utilitzant el malondialdehyde (MDA), un biomarcador de dany oxidatiu.
En l’anàlisi, amb participació d’universitats, hospitals i centres de recerca espanyols, ha intervingut la catedràtica de Fisiologia de la Universitat de València Consuelo Borrás.
L’estrès oxidatiu es produeix quan hi ha un desequilibri entre les espècies reactives d’oxigen i nitrogen i els sistemes antioxidants de l’organisme. Aquest fenomen està implicat en múltiples patologies associades a l’envelliment i pot contribuir a la deterioració funcional que sovint s’observa durant les hospitalitzacions en persones majors.
L’equip investigador va analitzar dades d’un assaig clínic en què s’avaluava un programa d’exercici físic adaptat a la capacitat funcional inicial dels pacients. L’objectiu era comprendre millor els mecanismes biològics que podrien explicar els beneficis funcionals prèviament observats amb aquesta mena d’intervencions.
Segons explica Borrás, “el programa d’exercici supervisat va produir millores en diversos plans funcionals: d’una banda, els pacients del grup d’exercici van millorar la seua capacitat física global, mesurada mitjançant la bateria SPPB, una prova estandarditzada que avalua l’equilibri, la velocitat en caminar i la capacitat d’alçar-se d’una cadira; d’altra banda, es van observar guanys de força muscular en els principals grups musculars treballats (cames, genolls i part superior del cos). Això demostra que fins i tot un programa de pocs dies pot produir millores musculars mesurables en pacients molt majors hospitalitzats”.
I afegeix: “Subjectivament els pacients del grup d’exercici també van assenyalar una millora en el seu estat de salut percebut, cosa que aporta una dimensió personal i qualitativa als beneficis observats”.
D’altra banda, destaca en l’obtenció de resultats que els beneficis no van ser uniformes: “En dones, les millores es van concentrar en la força de les cames i en el benestar percebut, mentre que els homes van guanyar força en la part superior del cos. A més, el nivell d’estrès oxidatiu amb què cada pacient arribava a l’estudi va condicionar quant podia beneficiar-se de l’exercici: qui partia d’un estat cel·lular més saludable va respondre millor funcionalment, i això reforça la idea que el perfil biològic de cada persona importa a l’hora de dissenyar aquestes intervencions”, subratlla la catedràtica de Fisiologia.
L’exercici evita l’augment de l’estrès oxidatiu
L’estudi va incloure 72 pacients hospitalitzats amb una edat mitjana de 87 anys, dels quals el 54 % eren dones. Els participants van ser assignats de manera aleatòria a un de dos grups: un d’exercici, que va realitzar durant tres dies un programa supervisat i adaptat al seu nivell funcional; i un grup control, que va rebre l’atenció hospitalària habitual.
Els investigadors van analitzar mostres de sang per a mesurar nivells de malondialdehyde (MDA) –indicador de peroxidació lipídica i dany oxidatiu– i oxidació total de proteïnes (PO).
Els resultats van mostrar una diferència clara entre els grups. Mentre que els nivells de MDA a penes van canviar en el grup d’exercici, el grup control va presentar un augment significatiu durant l’hospitalització. La diferència entre tots dos va ser de –0,24 μmol/ml, un resultat estadísticament significatiu (p < 0,01).
A més, les anàlisis per subgrups van revelar que els beneficis van ser especialment evidents en dones i pacients amb diabetis, dues poblacions particularment vulnerables a l’efecte de l’estrès oxidatiu.
Més enllà dels canvis biològics, la intervenció també es va associar a millores en la capacitat funcional i en l’estat de salut percebut pels pacients.
En la investigació també es va observar que les persones amb nivells inicials més baixos d’estrès oxidatiu van experimentar majors millores en la bateria de rendiment físic SPPB (Short Physical Performance Battery, per les sigles en anglès) en comparació amb els qui presentaven nivells més elevats a l’inici de l’estudi.
Cap a intervencions més personalitzades
Els resultats suggereixen que l’exercici físic estructurat pot exercir un paper rellevant per a evitar l’increment de l’estrès oxidatiu durant l’hospitalització en adults molt majors. D’acord amb l’estudi, la relació entre l’estat oxidatiu inicial i la millora funcional indica que les intervencions podrien beneficiar-se d’un enfocament més personalitzat, adaptat al perfil biològic de cada pacient.
Consuelo Borrás reconeix que aquest treball obri diverses línies de recerca rellevants: “En primer lloc, serà necessari fer estudis en diversos centres hospitalaris i amb un seguiment més prolongat, per a saber si els beneficis observats durant l’ingrés es mantenen una vegada que el pacient torna a casa. En segon lloc, convindria ampliar l’anàlisi a altres biomarcadors, incloent-ne també marcadors d’inflamació, per a comprendre millor quins mecanismes biològics expliquen per què l’exercici funciona i en quins perfils de pacients aquest últim ho fa amb major intensitat. I, en tercer lloc, els resultats apunten al fet que els programes d’exercici haurien de personalitzar-se segons el nivell d’estrès oxidatiu i el sexe de cada pacient, perquè tots dos factors condicionen clarament la resposta a la intervenció. En aquest sentit, ampliar lleugerament la duració del programa podria traduir-se en beneficis encara majors, tant físics com cognitius”.
Per tant, aquest estudi reforça l’evidència creixent que l’activitat física adaptada pot ser una eina terapèutica clau per a preservar la funció i la salut cel·lular en persones majors hospitalitzades.
Referència de l’article: Chenhuichen C., Azanón-Nogueira P., Izco-Cubero M., Echeverría-Beistegui I., Álvarez-Rodríguez P., Zambom-Ferraresi F., Fernández González de la Riva M., Borrás C. i Martínez-Velilla N. (2026). “Interplay between oxidative stress and physical exercise in hospitalized older adults: a secondary analysis of an RCT using malondialdehyde as a biomarker”. Front. Aging 6:1708162. https://doi.org/10.3389/fragi.2025.1708162
