Meritxell Soria Yenez, Universitat de Lleida; Lucía Sapiña, Universitat de València i Martí Domínguez Romero, Universitat de València

La salut mental de la població es va deteriorar a conseqüència de la crisi del coronavirus i la seua gestió (confinaments i restriccions a la mobilitat, per exemple). Si afegim a l'equació la discriminació i l’estigma que han d'afrontar les persones afectades, trobem una necessitat evident de visibilitzar i normalitzar aquests problemes.

La comunicació i l'humor gràfic exerceixen ací un important paper. En el primer cas, perquè resulten essencials per a fer visibles les malalties mentals. I en el segon, perquè l'humor s'erigeix com una forma molt poderosa de donar a conèixer l'actualitat de temes o aspectes molt estigmatitzats i ajudar a afrontar situacions amenaçadores.

Les vinyetes gràfiques o els mems permeten arribar a públics molt diversos, gràcies a la seua facilitat per a ser compartits de manera ràpida per internet i les xarxes socials. Per tant, evidencien el seu valor com a eina d'anàlisi de l'actualitat i com a instrument per a conscienciar.

Contra l'estigma, bona comunicació

Les persones amb malalties mentals s'han enfrontat tradicionalment a la discriminació, als estereotips negatius i als prejudicis, elements centrals de l'estigma. Encara que aquest és comú a moltes afeccions, la vulnerabilitat és major en aquelles que són poc compreses per la població, com és el cas de la salut mental.

És veritat que les malalties mentals han rebut més atenció pública durant la pandèmia, però fins a quin punt aquesta major visibilitat n’ha reduït l'estigma?

Una bona comunicació resulta essencial per a defensar els drets de les persones amb aquests problemes. Els mitjans, amb la seua cobertura informativa, influeixen en la percepció que la societat té de la realitat. I, en aquest context, les vinyetes poden exercir un paper rellevant.

Humor gràfic sobre salut mental: més, però amb poc d'efecte

Las viñetas son elementos habituales de información y difusión (tanto en medios tradicionales como en formatos digitales), pero aún no cuentan con normas y directrices propias para abordar algunos temas sobre salud mental, a diferencia de los textos periodísticos que cubren esos asuntos. Les vinyetes són elements habituals d'informació i difusió (tant en mitjans tradicionals com en formats digitals), però encara no disposen de normes i directrius pròpies per a abordar alguns temes sobre salut mental, a diferència dels textos periodístics que cobreixen aquests assumptes.

En el nostre estudi, hem analitzat 317 vinyetes sobre aquesta temàtica des de 2019 (any previ a l'inici de la crisi del coronavirus) fins a 2022. Les dades mostren que la pandèmia va contribuir a augmentar la presència d'humor gràfic sobre salut mental: 42  daten de 2019 (13%), 174 de 2020 (55%), 73 de 2021 (23%) i 28 de 2022 (9%).

Ara bé, aquest increment quantitatiu no va contribuir a millorar la situació, ja que, segons la classificació de la investigadora Rossana Hildersley i els seus col·legues (2020), més del 62% de les obres analitzades contenen elements estigmatitzadors. El comportament estrany és el més comú, però la representació de persones en les vinyetes com a víctimes desesperades i l'escepticisme social sobre la gravetat d'alguns trastorns també hi són protagonistes.

Un decàleg de recomanacions per a vinyetistes

A partir d'aquesta anàlisi es proposa un decàleg de bones pràctiques per a la representació de la salut mental en vinyetes:

1. No presenteu les persones amb problemes de salut mental com un perill per als altres.

2. Ni com a víctimes desesperades.

3. Ni com a dèbils o fràgils. Totes les persones tenim moments de debilitat i moments de fortalesa.

4. No descrigueu els símptomes o comportaments com a “rars” o “estranys”.

5. No mostreu detalls dels mètodes utilitzats en un intent de suïcidi, ja que això pot donar idees a persones vulnerables.

6. Eviteu la representació d'autolesions, perquè pot fomentar comportaments similars.

7. No utilitzeu textos irrespectuosos ni vulgaritzeu la malaltia mental amb un llenguatge incomprensible o absurd.

8. No mostreu persones amb malalties mentals fent cares o gestos ridículs.

9. No useu imatges estereotipades (camises de força, electroxocs).

10. Mostreu empatia.

Aquesta investigació pot ajudar en tres àmbits: l'humor gràfic, la recerca en comunicació social de la ciència i la societat en general.

En primer lloc, els dibuixants poden prendre consciència de l'estigma al qual poden contribuir sense pretendre-ho.

En segon lloc, obre una nova línia de recerca per a examinar com evolucionen les vinyetes sobre salut mental.

I, finalment, la difusió d'aquesta mena de treballs pot sensibilitzar la població sobre els prejudicis que pateixen les persones afectades.

L'humor gràfic és una eina d'anàlisi de l'actualitat i un element per a conscienciar sobre salut mental. Incloure-hi elements normalitzadors com l'explicació de les seues causes o nomenar ambaixadors que compartisquen les seues experiències podrien ajudar a reduir-ne encara més l’estigma. La responsabilitat no recau únicament en les institucions i les administracions: qualsevol possible solució ha d'implicar tota la societat, incloent-hi periodistes i vinyetistes.

Meritxell Soria Yenez, Investigadora en formació, Universitat de Lleida; Lucía Sapiña, Professora associada de Periodisme. Departament Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, Universitat de València i Martí Domínguez Romero, Professor titular de Periodisme. Director de Mètode. Especialitzat en anàlisi del discurs, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.