Ricard Martínez Martínez, Universitat de València

La transferència de 10 000 milions d'euros dels fons Next Generation constitueix una oportunitat única per a la transformació d'Espanya. Aquesta injecció econòmica hauria de ser el punt de partida per a un canvi profund en el sector públic, la societat i l'empresa.

A més, ha d'implicar un impuls a la recerca, en què la universitat ofereix possibilitats en totes les àrees de coneixement i una vertebració publicoprivada paneuropea d'altíssima qualitat.

Aquest article ofereix un breu quadern de bitàcola per a evitar riscos reguladors en els projectes de recerca que s'emprendran en els pròxims mesos. La intenció és compartir les lliçons apreses després de la participació en projectes europeus com BigMedilytics.

Investigació, normativa i ètica

Fins ara, quan un equip de recerca optava a fons comunitaris, la presentació del projecte se centrava en la definició dels seus objectius i es dedicava una atenció relativa al compliment normatiu.

Per a l'ús dels fons Next Generation en recerca resultarà indispensable redefinir la composició dels equips de treball i incorporar personal encarregat del compliment normatiu. És el moment que la recerca universitària espanyola interioritze el concepte de risc regulador. Ja no n'hi ha prou amb disposar d'un protocol de consentiment informat; s'han d'evitar riscos sistèmics que puguen fer inviable la recerca o impedir-ne l’aplicació.

En l'execució dels fons europeus serà habitual conformar consorcis publicoprivats. La seguretat jurídica i la integritat econòmica de cada projecte no pot veure's compromesa ni exposar-se a sancions o indemnitzacions milionàries que arrisquen la viabilitat futura d'una empresa. Per tot això, sembla raonable no desatendre les següents recomanacions bàsiques:

1. Incorporar experts en dret i ètica als equips de treball. L'equip de treball ha d'incloure experts en dret i ètica des de la fase de concepció de la recerca. La seua participació no ha de limitar la imaginació i les capacitats dels investigadors, però, una vegada definida la recerca, aquesta ha de ser objecte d'una anàlisi jurídica i ètica que contribuïsca a modular-la. Per fer-ho, s'ha de recórrer a professionals capaços d'interactuar en equips de recerca científica i tecnològica i d'entendre la naturalesa, el context i els objectius de la recerca. 

2. L'equip investigador no ha d'autoregular-se. Quan els equips de recerca se senten concernits per l’aspecte jurídic es produeix un efecte pervers: tendeixen a l'autorestricció. De cap manera s'ha de limitar el caràcter creatiu i innovador del projecte, que només serà objecte de judici quan se’n tindrà una primera versió. En aquest punt, l'equip jurídic i ètic, mitjançant l'anàlisi de riscos i avaluacions d'impacte, identificarà aquells aspectes que impliquen riscos i hi proposarà solucions. Això implica una metodologia de vigilància del compliment normatiu que ha de mantenir-se durant tot el cicle de vida del projecte.

3. El disseny del projecte ha de considerar els aspectes jurídics i ètics i preveure els mitjans necessaris. És desitjable que el compliment normatiu i ètic assolisca una dimensió pròpia dins del projecte. En una gran part de les convocatòries europees hi ha un paquet de treball específic per a aquesta àrea. En cas que això no siga possible, sí que cal almenys entendre que aquesta tasca resulta imprescindible per a garantir la futura viabilitat del projecte. No fer-ho així podria conduir a greus errors en àrees com el desenvolupament d'aplicacions mòbils, d'entorns d'analítica de dades, d'intel·ligència artificial o de dispositius mèdics. Citem ací entorns en què un incompliment jurídic o ètic que no haja sigut degudament governat i gestionat pot conduir al fracàs del conjunt de la iniciativa.

4. El suport jurídic i ètic s'ha de mantenir durant tot el cicle de vida del projecte. La mateixa dinàmica de la recerca és evolutiva o iterativa, cosa que obliga a fer que, durant la fase d'execució del projecte, s'haja de disposar d’un acompanyament jurídic i ètic. Els juristes han de ser capaços de fluir en consonància amb el conjunt del projecte. L'acompanyament iteratiu es manté més enllà de la posada en producció o de la consecució dels resultats objecte de la recerca i haurà d'acompanyar tot el cicle de vida del producte.

Organitzacions i reguladors

En aquest improvisat quadern de* bitàcola hi ha dos elements que caldria destacar en particular. Ens referim al suport intern dins de les organitzacions, particularment les universitàries, i a la posició que hi haurien d'ocupar els reguladors.

1. Les organitzacions que investiguen han de comprometre's a dotar de recursos el suport ètic i jurídic o conformar aliances estratègiques en aquesta matèria. Fins ara, els investigadors s'han enfrontat en solitari a entorns d'altíssima complexitat jurídica i ètica. És el moment de fer un esforç en innovació i emprenedoria per facilitar-los aqueixa tasca.

2. Els reguladors han de fer l'esforç d'entendre la recerca. En el dia a dia, la recerca paneuropea afronta un enorme grau de complexitat a causa de l'existència als països membres de la UE de marcs legals asimètrics i dret tou (actuacions que, encara que estan mancades de força jurídica vinculant, produeixen efectes pràctics). Aquesta situació no és sostenible. Calen ments obertes, sandboxes reguladors i una definició clara del bé comú i dels valors centrals que han d'inspirar la recerca a Europa.

Drets digitals

La Llei orgànica de protecció de dades i garantia dels drets digitals parteix d'una afirmació molt clara: «els drets i llibertats consagrats en la Constitució i en els tractats i convenis internacionals en què Espanya siga part són plenament aplicables en Internet». Concepte que la Carta de Drets Digitals estén als «entorns digitals».

Aquesta matèria ha adquirit tal protagonisme que és un paquet de treball obligat en els projectes finançats per la Comissió. Això ha permès desenvolupar un conjunt d'estratègies particularment útils que poden servir com a model.

Quan la Constitució espanyola i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea afirmen la dignitat humana i la garantia dels drets, no s'ancoren en una noció purament defensiva que entén els drets com a límits.

La lectura de l'article 9.2 de la Constitució ofereix un mandat molt clar: les polítiques públiques han de ser proactives. L'ús de la recerca i la tecnologia pot incloure un potencial alliberador i inclusiu. La universitat i la societat espanyoles han de ser capaces de fer aquesta lectura i definir condicions coherents de compliment normatiu i ètic.

Tots i cadascun dels factors enunciats poden afectar significativament la viabilitat dels projectes Next Generation centrats en la recerca. No es tracta d'una llista exhaustiva, però sí d'un elenc significatiu de qüestions i estratègies imprescindibles.

Així, l'objectiu d'aquest article podria resumir-se en una única conclusió: cal incorporar a l'equip de treball personal especialitzat en suport jurídic i ètic que acompanye el projecte des de la fase de disseny inicial i durant el desenvolupament de la recerca i l'execució d'aquesta.

Ricard Martínez Martínez, Professor de Dret Constitucional. Director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.