Una voluntària reparteix menjar entre els residents de Hostomel (Ucraïna) durant els primers compassos de la guerra. Sergey Zuyev/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Des de l'esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna en 2022, la comunitat internacional ha sigut testimoni d'una sèrie de violacions greus del dret internacional humanitari. Entre aquestes, una de les més preocupants i menys visibilitzades és l'ús sistemàtic de la fam com a tàctica de guerra. Tant els presoners de guerra ucraïnesos com la població civil han sigut víctimes de situacions extremes de desnutrició, falta d'accés a aliments bàsics i condicions de vida incompatibles amb la dignitat humana.

Aquesta situació s'emmarca dins d'una estratègia de control i repressió que s'ha utilitzat històricament en conflictes armats i que en el context ucraïnès continua marcant el dia a dia.

Presoners de guerra: fam, càstig i tortura

Segons un estudi de l'investigador danès Ergun Cakal, de la Universitat de Copenhaguen, la privació d'aliments en contextos de detenció no és només una violació del dret a la salut, sinó que pot constituir tortura o tracte cruel, inhumà o degradant. El seu article publicat en la revista Torture detalla com la qualitat i la quantitat dels aliments oferts en els centres de detenció ha de complir els requisits internacionals per a garantir els drets humans. Conegudes com les Regles Mandela de les Nacions Unides, es van adoptar en 2015.

Aquest reglament inclou normes sobre alimentació adequada, accés a atenció mèdica, prohibició de tortura i càstigs cruels, i condicions d'higiene, allotjament i seguretat. Prohibeix explícitament l'ús de la fam, l'aïllament prolongat o la violència com a mesures disciplinàries.

Ara bé, hi ha informes d'Amnistia Internacional o de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans que denuncien que, en el cas dels presoners ucraïnesos, les Regles Mandela són ignorades de manera sistemàtica.

Una entrevista amb l'advocada ucraïnesa Lidiia Volkova, publicada en l'International Policy Digest, revela testimoniatges esgarrifosos: presoners sotmesos a dietes consistents únicament en pa i aigua, pèrdua extrema de pes (fins a 40-50 quilograms en alguns casos), absència d'atenció mèdica i alimentació utilitzada com a forma de càstig o pressió psicològica.

Tal com estableix el dret internacional humanitari (en l'article 26 de la Tercera Convenció de Ginebra), els presoners de guerra han de rebre racions suficients en quantitat, qualitat i varietat per a mantenir la salut i prevenir la desnutrició. A Ucraïna, la violació d'aquestes normes es podria qualificar com a crim de guerra, i caldria portar les autoritats responsables davant tribunals internacionals.

Del graner d'Europa a la fam generalitzada

La situació no és menys greu per a la població civil. Ucraïna s'ha considerat històricament el “graner d'Europa” per la seua elevada producció agrícola, especialment de blat, panís o blat de moro i gira-sol. Ara bé, la invasió russa ha provocat la destrucció de terres de conreu, la interrupció de les cadenes de subministrament, el blocatge de ports com Odessa i atacs directes a infraestructures logístiques clau. Com a resultat, milions d'ucraïnesos s'enfronten a una inseguretat alimentària greu, especialment a les regions més afectades per l'ocupació i els bombardejos.

Diversos informes d'organismes internacionals, com la FAO, el Programa Mundial d'Aliments i la Unió Europea coincideixen a assenyalar que el conflicte no sols ha desestabilitzat l'accés als aliments dins del país, sinó també el sistema alimentari mundial. La guerra ha provocat interrupcions en les exportacions agrícoles, alces sostingudes en els preus d'aliments, inflació i restriccions comercials, i tot plegat ha incrementat els nivells de malnutrició. I sobretot entre els sectors més vulnerables: infants, persones grans i desplaçats interns.

Així mateix, el risc de fam s'ha intensificat en diversos països del Sud Global altament dependents dels cereals i els fertilitzants ucraïnesos. A més d'agreujar la inseguretat alimentària, aquesta situació multiplica l'impacte humanitari del conflicte més enllà de l'Europa de l'Est.

Un instrument històric de dominació

L'ús de la fam com a mètode de guerra no és nou. Com assenyala Joaquín David Rodríguez Álvarez, professor en la Universitat Autònoma de Barcelona, el control o la privació d'aliments ha sigut un instrument recurrent en la història dels conflictes. Des dels setges de l'antiguitat fins a les guerres modernes, la fam s'ha utilitzat no sols per a debilitar l'enemic, sinó també per a sotmetre i castigar poblacions senceres.

Rodríguez fa especial èmfasi en la dimensió ètica d'aquesta tàctica, que converteix un recurs vital en arma de guerra. L'autor destaca que l'evolució del dret internacional ha mirat de limitar aquest tipus de pràctiques mitjançant convencions i protocols, però l'aplicació efectiva encara és insuficient.

A Ucraïna, aquest patró històric es repeteix, i es projecta sobre un rerefons especialment sensible: el record del Holodomor, la gran fam provocada pel règim estalinista entre 1932 i 1933. Causant de la mort d'entre tres i mig i cinc milions d'ucraïnesos, ha sigut reconegut pel Parlament ucraïnès i altres països com un acte de genocidi.

Segons Jakov Kandido, de la Universitat de Zagreb, aquest esdeveniment constitueix un dels exemples més clars de fam induïda com a crim internacional.

Crida a l'acció

Vist aquest escenari, és urgent que la comunitat internacional actue. Les agències humanitàries han de redoblar els esforços per a assegurar el subministrament d'aliments i assistència nutricional tant a presoners com a civils. Al seu torn, organismes com el Tribunal Penal Internacional han d'investigar possibles crims de guerra relacionats amb la utilització de la fam com a arma.

Jelena Pejic, assessora jurídica del Comitè Internacional de la Creu Roja, indica que la importància de garantir el dret a l'alimentació durant conflictes armats no és una qüestió de caritat, sinó una obligació legal i moral. La fam no es pot normalitzar com a dany col·lateral de la guerra: es tracta d'una violació estructural i profunda que s'ha de visibilitzar i sancionar.

Per tots els fets anteriors, la desnutrició patida pels presoners de guerra i la població civil ucraïnesa no és un accident del conflicte, sinó una manifestació clara de la utilització de la fam com a arma de sotmetiment.

Enfront d'aquesta realitat, la defensa del dret a l'alimentació ha de ser un pilar central de tota resposta humanitària i legal. Reconèixer, documentar i sancionar aquestes pràctiques és el primer pas per a evitar que es continue utilitzant la fam com a instrument de poder.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.