PeopleImages.com - Yuri A/Shutterstock

Roberto Sáez Hernández, Universitat de València; Jordi Cruz Sanchez, Universitat Autònoma de Barcelona i Sara Soriano Hernández, Universitat de València

La química és una de les ciències bàsiques amb més reconeixement avui dia. Els materials que utilitzem, els fàrmacs que tracten les malalties o els productes cosmètics solen generalment associar-se a aquesta disciplina i donen forma a les nostres vides. Un altre debat és si aquesta associació és positiva o negativa, i en el darrer cas la quimiofòbia n’és la màxima expressió.

Ara bé, hi ha una aplicació de la química que és menys coneguda, però igualment interessant: l’ús en l'àmbit forense. En aquest article, explorem tres exemples que mostren com la química pot ajudar a resoldre crims.

Anàlisi de restes de pólvora

El tret d'una arma de foc deixa rastres visibles en l'entorn, com ara orificis o casquets. I, a banda, també deixa residus invisibles a l'ull humà, però molt importants per a l'anàlisi forense: els residus de trets (en anglès, gunshot residues).

Aquests poden ser tant orgànics com inorgànics, i són projectats per la mateixa energia que impulsa el projectil. La seua dispersió genera un rastre que pot ajudar a respondre algunes preguntes, com, per exemple: hi ha restes de trets en l'escena del crim? I, en cas afirmatiu, quins són i en quina quantitat? O també, existeixen restes en la pell d'alguna persona involucrada?

Per a respondre-les, hi ha algunes eines analítiques que permeten detectar aquestes restes, és a dir, fer-ne una anàlisi qualitativa i quantificar-los, donar una estimació de quant n’hi ha.

Per exemple, els residus inorgànics solen estar compostos de plom, bari, antimoni… Tots aquests metalls presents en el projectil s’evaporen i es condensen després del tret. Per a analitzar-los s'utilitzen tècniques analítiques com l’scanning electron microscopy - energy dispersive X-ray spectroscopy (SEM-EDS).

Aquesta tècnica bombardeja la mostra amb un feix d'electrons d'alta energia, cosa que provoca l'ejecció d'electrons de les capes internes dels àtoms presents en la mostra. Això genera vacants en les capes internes que són “reomplertes” per electrons de nivells energètics superiors, que emeten radiació en l’interval dels raigs X.

La radiació emesa és característica de cada element, de manera que permet identificar-lo. A més, la intensitat d'aquests raigs X ens dona una estimació de la quantitat de cada element en la mostra.

Anàlisi de substàncies verinoses

Un altre exemple d'aplicacions analítiques a la resolució de casos forenses és la detecció de substàncies verinoses. I n’és un exemple el famós cas de l'espia rus Aleksandr Litvinenko.

Litvinenko va morir el 23 de novembre de 2006 a causa d'un agreujament sobtat del seu estat de salut. Això va ocórrer després d'haver-se trobat amb dues persones en un hotel de Londres. En un primer moment, els metges no van ser capaços d'atribuir la seua mort a cap substància particular. Tot i això, i ateses les sospites, van sotmetre una mostra d'orina del pacient a anàlisis més detallades.

Gràcies a l'espectrometria de raigs gamma, una tècnica que permet identificar l'energia emesa per un radioelement quan aquest es descompon, van ser capaços de detectar la presència de poloni 210, un element que emet una gran quantitat d'energia i que va derivar en la mort de l'espia rus. Així es va aconseguir determinar que Aleksandr Litvinenko no havia mort per motius naturals, sinó que l’havien enverinat.
 

Anàlisi de l'autenticitat de documents

L'escriptura mitjançant tintes, tant naturals com sintètiques, també pot ser objecte d'anàlisi des del punt de vista de la química analítica per a resoldre casos. Un exemple d’això es va publicar en aquest mitjà fa escassos mesos. S’hi explicava la resolució d'un cas d'assassinat, encobert com a suïcidi, gràcies a l'anàlisi de la tinta d'una carta.

Les tintes poden ser caracteritzades mitjançant tècniques analítiques per a descriure’n el perfil i la identitat. Per a aquest fi, es disposa de mètodes espectroscòpics, com la espectroscòpia Raman.

En aquesta, es fa incidir una radiació d'una determinada longitud d'ona sobre el text, i s'estudia quina és la interacció d’aquella amb aquest. Depenent de la composició de la tinta, s'obtindrà un senyal específic que permet identificar compostos químics característics.

Una altra alternativa a aquest mètode són les tècniques cromatogràfiques, que es fonamenten en el conegut exemple de separar els colorants presents en una fulla vegetal, i funcionen de manera similar. Amb aquestes tècniques es poden separar els diferents colorants i compostos presents en la tinta, de manera que es genera un perfil que els és propi i les identifica.

Hi ha molts exemples més en què la química té un paper crucial per a resoldre casos, com ara l'anàlisi de substàncies il·lícites, la investigació d'incendis o l'examen de precursors i substàncies explosives. Són mostres de com la combinació de coneixements en diferents disciplines i la col·laboració amb altres àrees poden oferir solucions més precises i efectives als problemes de la societat.

Roberto Sáez Hernández, Professor Ajudant Doctor, Universitat de València; Jordi Cruz Sanchez, Professor Universitari de Química Anàlítica, Universitat Autònoma de Barcelona i Sara Soriano Hernández, Investigadora en formació, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.