Empar Aguado Bloise, Universitat de València i Tania García Sedano, Universitat Carlos III

La violència sexual és un delicte que no ha deixat d'augmentar des que se’n disposa d'estadístiques oficials a Espanya, segons l'Informe sobre delitos contra la libertad e indemnidad sexual en España 2019 del Ministeri d'Interior. En 1989 es van registrar 5 770 denúncies, mentre que l'any 2018 s'havien més que duplicat fins a arribar a la xifra de 13 782. El 80 % corresponien als delictes més agreujats (agressió i abús sexual).

Tot i això, la quantificació d'aquest fenomen està allunyada de la seua presència real, ja que la tendència a denunciar la violència sexual és encara molt baixa. S'estima que de cada 100 agressions sexuals només se’n denuncien 12. La resta queden silenciades, com ens indiquen algunes fonts.

A Espanya s’ha gestat un moviment d'intolerància social respecte a aquest greu problema, una reacció que ha sigut alimentada tant pel tractament rebut per determinats casos i la seua percepció per l'opinió pública com per l'existència del moviment de dones i la quarta onada del feminisme.

El paper exercit tant per l'opinió pública com per part del moviment organitzat de dones a Espanya, i també a escala mundial, juntament amb l'ús de les eines digitals com a mecanisme polític, han donat suport a la construcció d'un relat crític i menys tolerant amb la cultura de la violació que impera en la societat i en les nostres representacions culturals.

És en aquest context i sota la influència de la cruenta agressió coneguda com a “cas Sant Fermí 2016” que naix el grup SEXVIOL, del qual formem part les signants d'aquest text. Des d'aquesta interpel·lació social, diferents investigadores, sacsejades per la notícia, van anar teixint una petita xarxa de debats sobre la gravetat de l’esdeveniment, el desenvolupament del procés judicial i les seues ressonàncies mediàtiques, i van adoptar un compromís activista amb vista a contribuir al coneixement científic de les violències sexuals a Espanya.

Aquest grup d’investigació va iniciar en 2017 un projecte de treball amb dos objectius: conèixer la incidència estadística de les agressions sexuals a Espanya i explorar les característiques d'aquesta forma de criminalitat mitjançant una anàlisi de contingut de sentències judicials relatives a aquest tipus d'agressions.

El desembre de 2021 SEXVIOL va presentar en la I Jornada Científica sobre Investigación e Intervención sobre Violencia Sexual en España els resultats preliminars de Violencia sexual en España, informe de su incidencia mediante el análisis de fuentes estadísticas y jurídicas, un treball del qual ara mateix està disponible l'accés al resum informe executiu i que d’ací a poc serà extensible a l'estudi complet.

178 sentències analitzades

En aquest primer informe, SEXVIOL presenta els resultats derivats de l'anàlisi de 178 sentències emeses per l'Audiència Provincial de Madrid entre els anys 2016 i 2018, totes les quals estan associades a processos d'enjudiciament d'agressió sexual. Algunes de les principals conclusions que s'extrauen d'aquesta investigació són les següents:

• En més del 80 % de les agressions sexuals existia prèviament algun tipus de vincle entre víctima i victimari. En el 17,4 % dels casos el vincle era íntim (parella o exparella). Per la seua banda, els victimaris desconeguts representen el 19,1 % de les agressions sexuals.

• Els habitatges són el lloc on es cometen la majoria de les agressions sexuals (60,1 %), seguides de l'espai públic (20,2 %).

• L'ús d'armes únicament apareix en un 13,5 % dels casos d'agressió sexual jutjats.

• En el 90 % de les agressions no s'empra violència física extrema. En un 4,6 % de les sentències les víctimes presenten lesions greus o mortals; més de la meitat dels casos van reportar lesions físiques lleus (51,5 %); per altra banda, en un 31,5 % dels casos analitzats no es van identificar lesions físiques.

• L'hora del dia en què es produeixen les agressions sexuals és irrellevant: un 45,2 % van tenir lloc de dia, enfront del 54,8 %, que van ocórrer de nit.

• La violència sexual és violència de gènere, ja que el 95,5 % de les víctimes de les agressions sexuals eren dones. El 99,4 % dels victimaris són homes.

• Els agressors sexuals no sempre responen a un patró antisocial o patològic. De fet, un 70,2 % dels victimaris no presentaven antecedents penals de cap tipus i només un 1,7 % dels processaments tenien antecedents per agressió sexual.

No ataca violentament de nit

Aquestes conclusions ens condueixen en una doble direcció. D'una banda, ens porten a desmentir el mite consistent a presentar la violència sexual com l'assalt d'un agressor desconegut, amb un perfil patològic, que ataca violentament de nit, en un lloc aïllat i per sorpresa. La víctima es defensa tenaçment i, en conseqüència, l'agressió causa ferides, traumatismes o mort [Estrich (1987): Real Rape].

Per altra banda, contribueixen a visibilitzar, sensibilitzar i conscienciar sobre aquesta mena d'agressions, un camí que es construeix mitjançant la producció de coneixement científic contrastat que porta llum a la foscor generada pels mites emboscats darrere estereotips.

Ara bé, les víctimes ens apel·len. Cal continuar treballant en polítiques públiques que prevegen serveis d'acompanyament, assessoria jurídica i atenció especialitzada que atenguen els danys físics, psicològics, socials i afectivosexuals que causen aquestes agressions. Així mateix, és essencial educar, en la mesura que l'educació sempre és la millor prevenció. Educar tant en l'àmbit afectivosexual com en la construcció de masculinitats igualitàries.

Ningú no està lliure de patir violència sexual i ningú no és prescindible en la feina d’erradicar-la.

Empar Aguado Bloise, Professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social - Integrant de l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (IUED), Universitat de València i Tania García Sedano, Magistrada Suplent i Profesora Associada de Dret Penal, Universitat Carlos III

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.