Estem prenent un granissat o mosseguem un gelat massa ràpid i, de sobte, sentim un dolor agut, gelat i punxant, tan breu com intens, que ens travessa el front. Segons la Classificació Internacional de Trastorns de Cefalea, es tracta d'una “cefalea per estímul fred”, també coneguda amb el nom de mal de cap per gelat (en anglès brain freeze). I encara que semble trivial, revela una sorprenent complexitat neurològica i mèdica.

En els últims anys, diverses recerques han revelat que aquest lleuger “mal d'estiu” podria ensenyar-nos coses sobre el tractament de les migranyes, les reaccions cerebrals al fred i, increïblement, com protegir el cervell en situacions crítiques.

Un senyal al cervell

El brain freeze és el dolor frontal o temporal de curta duració, que pot ser intens, induït en persones susceptibles al pas de material fred (sòlid, líquid o gasós) sobre el paladar o la paret faríngia posterior. Aquest canvi de temperatura tan brusc provoca una vasoconstricció, seguida de vasodilatació en els vasos sanguinis de la zona. El nervi trigemin, que connecta la cara amb el cervell, interpreta aquest canvi com una amenaça tèrmica i llança un senyal de “dolor” al cervell.

El fet curiós del cas és que aquest dolor no el sentim a la boca, sinó al front o a les temples. És el que s'anomena dolor referit: el cervell interpreta malament la font de l'estímul, una cosa molt comuna en altres tipus de dolor visceral.

Un article publicat en Critical Care Medicine en 2010 –amb el provocador títol “Can an Ice Cream Headache Save Your Life?” ('Pot salvar-te la vida un mal de cap per gelat?')– va suggerir que els mecanismes que hi ha darrere del brain freeze podrien inspirar estratègies clíniques per a protegir el cervell després d'una parada cardíaca usant hipotèrmia terapèutica. Aquest tipus de reaccions neurovasculars ràpides ajudarien a regular la pressió intracranial, el flux sanguini cerebral i els reflexos autònoms.

En altres paraules, un gelat pot activar rutes que els metges intenten replicar de manera controlada en vigilància intensiva.

Un dolor que diu més del que sembla

Un article de revisió publicat en 2023 va examinar la implicació en aquest fenomen d'estructures profundes del crani, com el nervi trigemin i el gangli esfenopalatí, tots dos coneguts per estar involucrats en migranyes, cefalees en agrupament i neuràlgies facials.

A més, hi ha múltiples treballs que han mostrat que la resposta dolorosa al fred podria revelar una hipersensibilitat del sistema trigemin, especialment en persones predisposades. La prevalença d'aquest fenomen varia en un interval del 15% al 37% en la població general, però és significativament més alta en infants i adolescents, en què arriba a xifres entre el 40,6% i el 79%, segons dades recopilades en la bibliografia científica.

Un estudi clau alemany fet amb estudiants de 10 a 14 anys, pares i professors, va mostrar una prevalença del 62% en els menors i del 31% en els adults. Aquesta diferència podria deure's a una combinació de factors: l'aprenentatge conductual per a evitar desencadenants dolorosos, més estabilitat neuronal enfront del fred amb l'edat i diferències anatòmiques que fan que els infants siguen més susceptibles a una ràpida estimulació dels receptors del fred.

D'altra banda, el dolor per estímul fred té una forta relació amb antecedents de migranya. Les persones afligides per aquest tipus de dolor presenten prevalences entre el 55,2% i el 73,7%, molt per damunt dels qui pateixen cefalees tensionals (23%-45,5%). Un estudi ha revelat fins i tot una sorprenent prevalença del 94% en persones amb antecedents de cefalea punxant. Això suggereix que el brain freeze podria servir com a marcador clínic indirecte d'una sensibilitat trigeminal augmentada, compartida amb altres cefalees més incapacitadores.

Altres factors de risc identificats inclouen antecedents de traumatisme cranial i, sobretot, història familiar: els fills de pares amb cefalea per estímul de fred tenen un risc significativament més alt de desenvolupar-la. Si la mare l'ha patida, el risc es multiplica per 10,7, i si és el pare, per 8,4.

Totes aquestes dades revelen que allò que moltes vegades es percep com un simple “mal de gelat” és, en realitat, una expressió de processos neurològics complexos. Lluny de ser banal, podria ajudar a entendre millor els llindars de dolor i la predisposició a trastorns neurosensorials més amplis.

És perillós?

En general, no. Es tracta d'un fenomen benigne, autolimitat i sense conseqüències mèdiques. Ara bé, existeix un cas clínic extraordinari, publicat en 1999 en l'American Journal of Forensic Medicine and Pathology, en què un home jove va patir un col·lapse després de beure aigua molt freda. Els forenses van sospitar un reflex vagal extrem com a causa de mort, no pas un brain freeze clàssic, sinó una resposta autònoma descontrolada en un context de calor extrema i predisposició fisiològica.

Aquest esdeveniment aïllat serveix més per a mostrar la capacitat del cos per a reaccionar dràsticament davant estímuls extrems que no per a generar alarma sobre els gelats o les begudes fredes.

Com evitar-ho?

La bona notícia és que aquesta peculiar cefalea es pot evitar amb algunes estratègies simples. La més eficaç és menjar o beure lentament. Quan ingerim aliments freds a gran velocitat, l'estímul tèrmic al paladar és massa brusc perquè el cos el compense a temps, i s'activa la resposta dolorosa.

També és important evitar que la matèria a baixa temperatura toque directament el paladar superior, ja que aquesta zona està altament vascularitzada i és pròxima al trajecte del nervi trigemin. Usar una palleta, mantenir el líquid en la llengua abans d'engolir-se'l o no deixar que el gelat es fonga massa ràpid a la boca hi poden ajudar.

I si el dolor ja ha començat, hi ha un truc senzill: pressionem la llengua contra el cel de la boca. Aquest contacte ajuda a restaurar la temperatura i alleujar la molèstia en segons.

De manera que la pròxima vegada que una cullerada de gelat ens congele el front, recordem: no estem exagerant. El nostre sistema nerviós està assajant una resposta que els científics encara estan tractant de desxifrar… i potser d'aprofitar.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.