Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Junta de Andalucía; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Federico Eduardo Arribas Monzón, Departamento de Sanidad de Aragón; Maica Rodríguez-Sanz, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Mario Fontán Vela, Universidad de Alcalá; Óscar Zurriaga, Universitat de València i Pere Godoy, Universitat de Lleida

Recentment, el director de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha expressat la preocupació sobre la capacitat de resposta de la comunitat internacional davant la possibilitat d'aparició de noves pandèmies. En el seu informe a la 76a Assemblea Mundial de la Salut ha manifestat que “el final de l'emergència global no és el final de la COVID-19 com una amenaça global per a la salut”. I s'ha preguntat: “Si no fem els canvis necessaris, qui els farà?; i si no els fem ara, quan?”.

És un avís –d'una font autoritzada– del fet que hi haurà noves pandèmies en el futur enfront de les quals la comunitat internacional haurà de demostrar la capacitat per a respondre de manera efectiva.

Les emergències de salut pública d'importància internacional

L'anunci es produeix després de la finalització oficial de l'emergència de salut pública d'importància internacional (ESPII) per COVID-19. Una ESPII, segons el Reglament Sanitari Internacional (RSI), es formula quan sorgeix una situació greu, sobtada, inusual o inesperada, amb implicacions per a la salut pública més enllà de la frontera nacional de l'estat afectat i que pot requerir una acció internacional immediata.

Entre 2009 i 2020 hi ha hagut set declaracions d’ESPII:

• la pandèmia de grip H1N1, en 2009;

• la poliomielitis en 2014;

• el brot de febre hemorràgica per virus de l’Ebola a l’Àfrica occidental en 2014;

• l'epidèmia de febre vírica per virus Zika en 2015-2016;

• l'epidèmia de febre hemorràgica per virus de l’Ebola a Kivu en 2018-2019;

• la pandèmia de COVID-19, per virus SARS-CoV-2, en 2020;

• el brot d’mpox (abans denominada verola o pigota del simi o mico), al juliol de 2022.

Brots de grip aviària i bacteris multiresistents

Més recentment, s'han anat produint brots de grip aviària. Entre l’octubre de 2021 i el setembre de 2022, Europa ha patit una epidèmia de grip aviària altament patògena que ha afectat 37 països europeus, amb més de 2 500 brots en ocells de corral, més de 200 brots en ocells captius i quasi 4 000 casos en ocells silvestres captius.

És probable que aquestes infeccions en animals persistisquen en els pròxims mesos. El risc per a la població general és baix, encara que no per a les persones amb exposició laboral: entre 2004 i l'actualitat s'han notificat 876 casos de grip A(H5N1) amb 458 defuncions en 23 països, sense que se n'haja detectat cap cas de transmissió interhumana.

Els microorganismes multiresistents a antibiòtics són també motiu de preocupació per l'amenaça que comporten, igual que altres malalties, com la tuberculosi o les infeccions de transmissió sexual, que podrien ocasionar brots de patògens multiresistents d'abast internacional.

Revisem la nostra relació amb l'ecosistema

Sabem, per l'evolució històrica, que les amenaces són sempre presents per la dinàmica d'evolució dels microorganismes i la seua interacció amb els humans i els animals, en uns ecosistemes cada vegada més condicionats per l'acció humana. La modificació dels equilibris per acumulació de circumstàncies de risc pot produir-se de forma relativament ràpida i tenir conseqüències devastadores.

En les darreres dècades s'han incrementat els brots de malalties transmissibles amb potencial pandèmic, i més de la meitat d'aquests brots els provoquen microorganismes que poden transmetre's d'animals a humans. Tot això en un context de globalització amb una mobilitat que facilita la transmissió de patògens a escala mundial. Cal, doncs, reconsiderar la nostra manera d'organitzar-nos i de relacionar-nos amb l'ecosistema per tractar de minimitzar la probabilitat que es produïsquen esdeveniments amb potencial pandèmic.

Malgrat els avanços que s'han implementat tant en els sistemes d'informació com en els de vigilància epidemiològica, així com en el desenvolupament de vacunes, resulten necessàries mesures de prevenció primària que eviten l'emergència de nous patògens.

El cas d'Espanya: estratègia de vigilància i mesures preventives

A Espanya s'ha avançat bastant amb la publicació de l'Estratègia de Vigilància en Salut Pública del Sistema Nacional de Salut i els desplegaments efectuats en les comunitats autònomes. La pandèmia de COVID-19 ha servit per a incorporar avanços tecnològics en els laboratoris, que ofereixen més precisió i celeritat en els diagnòstics, així com la seqüenciació genòmica completa dels microorganismes i el desenvolupament en un temps rècord de vacunes d'elevada eficàcia i efectivitat.

Paral·lelament, els sistemes de vigilància han incrementat la seua integració amb els sistemes d'informació clínica i microbiològica. I s'ha avançat en la utilització de mesures preventives no farmacològiques que, quan no es disposa encara de vacunes ni de tractaments, resulten fonamentals per a frenar la transmissió. Tot i això, encara falta molt de camí per a concretar les actuacions i disposar d'un sistema de salut pública capaç d'afrontar noves situacions de crisi.

L'Estat ha de preveure amb antelació la disponibilitat de recursos necessaris per al control de futures epidèmies, intentant no ser dependents de tercers països i donant suport a indústries que puguen modificar les seues cadenes de producció i orientar-les cap a les necessitats sanitàries.

Les desigualtats socials

La pandèmia de la COVID-19 no ha afectat igual els diferents grups socials. Les persones en una situació més desfavorida han patit més les conseqüències de la pandèmia en termes de salut, socials i econòmics.

Les desigualtats socials representen un risc per a la salut, també en el cas de les malalties transmissibles. Per això més que mai és necessari un esforç per part dels països per a tractar de reduir les desigualtats i de mitigar les inequitats en salut que puguen produir-se en futures pandèmies.

La comunicació

També cal fer més esforços de preparació en la informació i la comunicació amb la ciutadania. Amb el terme infodèmia s'ha volgut advertir que no sempre les dades generen informació i que fins i tot un excés de dades pot arribar a danyar la població i la salut pública.

Per això, l'OMS ha desenvolupat un projecte que facilita el reconeixement de la informació falsa a partir de la pandèmia. Es requereix que la vigilància, mitjançant la selecció i l'ús de les dades oportunes, sistemàtiques i necessàries, convertisca les dades en informació útil per al control dels problemes de salut.

Així mateix, l'OMS ha posat en marxa una iniciativa per a guiar la resposta integrada per a la preparació i la resiliència enfront d’amenaces emergents davant qualsevol patogen respiratori, com el virus de la grip o els coronavirus, denominada PRET (Iniciativa de Preparació i Resiliència per a les Amenaces Emergents).

També impulsa una xarxa mundial per a aprofitar les possibilitats que ofereix la informació genòmica (Xarxa Internacional de Vigilància de Patògens, IPSN), una plataforma per a connectar els països i regions, millorar els sistemes de recopilació i anàlisi de mostres, utilitzar les dades resultants per a impulsar la presa de decisions sobre salut pública i ampliar l'abast d'aquesta informació.

És un bon moment per a reflexionar, pensar i debatre sobre què cal per a afrontar els riscos, i és també, per tant, el moment d'actuar per pervenir-los. No és només un crit d'atenció.

Article elaborat amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Metge epidemiòleg, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Junta d'Andalusia; Ángela Domínguez García, Catedràtica Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Medicina, CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de Barcelona; Federico Eduardo Arribas Monzón, Cap de Servei d'Avaluació i Acreditació Sanitària. Direcció General d'Assistència Sanitaria, Departament de Sanitat d'Aragó; Maica Rodríguez-Sanz, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Coordinadora dels Programes de cribratge de càncer colorrectal i prenatal. Osakidetza-Servei Basc de Salut, Osakidetza - Servei Basc de Salut; Maria João Forjaz, Investigadora en salut pública, Institut de Salut Carlos III; Mario Fontán Vela, Doctorand en Epidemiologia i Salut Pública, Universitat d'Alcalà; Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Estadíst. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unit. Mixta Investigació Malalties Minoritàries FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València i Pere Godoy, Medical Doctor, Professor Public Health, Universitat de Lleida

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.