.jpg)
Vinyeta de la “nova dona” dreta al centre, vestint pantalons, amb les mans en les butxaques i mirada desafiadora. Library of Congress
Laura Monrós-Gaspar, Universitat de València
La història de la cultura occidental està repleta d'imatges de l'estètica femenina construïdes a través de la mirada patriarcal. La premsa, la literatura i les arts del segle XIX a la Gran Bretanya, testimonis indiscutibles del seu temps, ofereixen una font inesgotable de tipologies de dona que bé perpetuen o bé desafien els rols establerts.
Des de l' “àngel de la llar” fins a la “nova dona”, passant per la fallen woman, la institutriu asexuada o l'eterna femme fatale, les etiquetes són múltiples, alhora que variades.
Un dels diversos rols que acompanyen la dona britànica vuitcentista és el de la strong-minded woman, que podria traduir-se com a dona decidida, resolta o determinada. És a dir, allò que l'Oxford English Dictionary, en la seua segona accepció, defineix com un adjectiu utilitzat de manera pejorativa per a referir-se a dones amb “qualitats o comportaments convencionalment considerats masculins o oposats a les restriccions de la llei i de l'actitud imperant de la societat respecte a la dona”.
Fotografia satírica que retrata una dona observant un home fer la bugada. Library of Congress
Des de mitjan segle XIX, quan els moviments en defensa de la woman question –la qüestió femenina– comencen a desplegar estructures organitzatives més visibles al Regne Unit, la ridiculització de la strong-minded woman serà una pràctica recurrent a través de la qual la cultura patriarcal intentarà minar les veus que desafiaran els valors tradicionals de la segona meitat de segle.
Les ments de les strong-minded women faran por i els seus cossos seran vilipendiats o desfigurats amb característiques masculinitzants que amenaçaran els cànons de bellesa predominants. Pantalons, faldilles curtes i indecoroses, binocles, cabells descurats i un interès inapropiat per l'intel·lecte es converteixen en constant sàtira menyspreadora de la dona determinada.
Bigotudes amb pantalons i ulleres
Portada de l'obra de teatre Electra in a new electric light: an entirely new and original extravaganza, in one act de Francis Talfourd. Hathi Trust
L'arquetip social de la strong-minded woman apareix perfilat amb trets masculins en nombroses manifestacions culturals. Serà la dona descurada en la seua estètica i vestimenta que, interessada per la lectura o la política, abandona els seus “deures” en l'esfera de la llar per altres ambicions en l'esfera pública que es consideraran menys apropiades per al seu sexe.
En el teatre, un clar exemple és la representació d’Electra en l'obra burlesca de tema clàssic Electra in a new electric light, de Francis Talfourd, que es va estrenar al Teatre Royal Haymarket de Londres el 1859. En la descripció dels personatges al començament de l'obra, Electra es mostra de manera còmica com la filla strong-minded d'Agamèmnon i Clitemnestra, amb vestidures descurades i cabells despentinats, que s'interessa més per la seua lluita política contra un poder corrupte que no per la seua aparença física.
El mateix to pejoratiu que descriu Electra serà utilitzat en la premsa coetània per a referir-se, per exemple, a la líder sufragista Lydia Becker, que el Penny Illustrated Paper en 1890 caracteritza com l'epítom de la strong-minded woman amb trets massa marcats, roba mal ajustada i binocles. Aquestes ulleres o monocles al·ludiran a la condició intel·lectual i poc desitjable d'aquesta dona decidida, que a vegades veurà el seu rostre enlletgit fins i tot amb borrissol als llavis, vestint pantalons o lluint qualsevol altre signe de masculinitat.
Vinyeta satiritzant l'aparença de Lydia Becker. Chetham's Library
Criminals i moroses
Amb el temps, la strong-minded woman de mitjan segle es convertirà en la nova dona o la sufragista que en les darreres dècades del XIX i principi del XX lluitarà per una major igualtat legal i social. En aquesta incansable batalla, la dona es concep com a insistent amenaça per a la institució del matrimoni, però també per a les diferents facetes de l'ordre social.
En aquest sentit, són recurrents els articles de premsa titulats “a strong-minded woman” en què els lectors troben associada la determinació femenina amb la criminalitat. Ens trobarem, doncs, enfront de dones que han abandonat els seus esposos, que han assassinat transeünts o que han deixat impagada la tarifa d'un taxi.
En un d'aquests casos, el de Miss Lily Duer de Maryland, el periòdic denuncia que, a més de ser una convençuda advocada dels drets de la dona, fumava incessantment, portava faldilles curtes i una jaqueta on solia guardar una pistola. Tot plegat, fal·làcies per a incriminar la dona avançada i intel·lectual que desafia les institucions més ortodoxes.
Nous models
Autoretrat de Frances Benjamin Johnston com a ‘nova dona’, asseguda enfront de la llar, mirant cap a l'esquerra, amb un cigarret en una mà i un pitxer de cervesa en l'altra, al seu estudi de Washington, D. C. Library of Congress
L'accepció pejorativa del terme strong-minded va estar vigent al voltant d'unes set dècades. No obstant això, la seua empremta continua latent en les diferents manifestacions culturals que encara intenten soscavar l'intel·lecte femení associant-lo a la lletjor, la raresa o l'extravagància.
Les diferents tendències del feminisme des de ben entrat el segle XX han obert pas, per fortuna, a nous models de dona que creen i transmeten coneixement i que participen activament en la construcció de la societat. A la dona política, científica o humanista, amb una strong-mindedness que porta la bandera d’estètica no imposada. La qüestió ara seria observar si en veritat s'han aconseguit superar aquestes barreres o si encara planen en l'ombra les nostres predecessores vuitcentistes.
Laura Monrós-Gaspar, Professora de Filologia Anglesa, Universitat de València
Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.
Images:
.jpg)
