.jpg)
José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València
El 28 d'abril de 2025 una apagada massiva va deixar sense subministrament elèctric milions de persones a Espanya i Portugal durant unes quantes hores. Les xarxes socials es van omplir ràpidament de fotos de carrers col·lapsats pel trànsit, comerços tancats i ciutadans desconcertats. Però una imatge en particular va tornar a captar l'atenció del públic: les prestatgeries buides de paper higiènic als supermercats.
L'escena evocava records recents: l'inici de la pandèmia de COVID-19 al març de 2020, quan la incertesa generalitzada i la por al confinament van impulsar adquisicions massives de productes considerats essencials. Encara que l'origen de totes dues crisis és radicalment distint, el comportament col·lectiu de compra compulsiva es repeteix.
Però què impulsa la població a acaparar paper higiènic davant qualsevol tipus d'amenaça?
Desproveïment en temps de pandèmia
Durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus, la venda de paper higiènic es va multiplicar fins i tot per cinc en alguns països. Les imatges de persones empenyent carros plens de rotllos es van tornar virals i van generar alhora alarma i burla. Hi ha diversos estudis que han tractat de comprendre aquest fenomen des de diferents perspectives.
Una revisió feta pel grup de l'investigador espanyol Javier Labad va identificar uns quants mecanismes que podrien explicar aquest comportament. Entre aquests, hi destaquen els biaixos cognitius socials com l'“efecte d'arrossegament" (bandwagon effect) (quan les persones imiten comportaments observats en uns altres) i l'estrès provocat per la situació.
La percepció d'escassetat, magnificada per xarxes socials i mitjans de comunicació, va incrementar l'ansietat i va portar moltes persones a actuar de manera impulsiva. El mateix estudi va identificar un paper significatiu d'uns certs trets de personalitat, com la conscientiousness, la tendència a ser organitzat, prudent i previsor que s'associa amb més arreplega de productes, i l'emotivitat (emotionality: ansietat, dependència emocional), que es relaciona amb una percepció més gran d'amenaça.
Curiosament, aquest comportament va ser més freqüent en països com Austràlia, el Japó o Taiwan, cosa que apunta a l'existència de diferències culturals en la reacció al risc.
D'altra banda, un article australià del Centre for Emotional Health va fer una distinció entre l'acaparament reactiu per crisi i el trastorn d'acumulació patològic (hoarding disorder), que requereix criteris clínics per ser diagnosticat. Segons els autors, no cal considerar patològica l'arreplega puntual de paper higiènic davant situacions d'emergència, encara que pot generar conseqüències socials, com ara desproveïment i tensions entre els consumidors.
Símbol cultural de seguretat
Encara que puga semblar anecdòtic, aquest producte té un fort valor simbòlic en moltes cultures occidentals. Com assenyala el sociòleg australià Jon Stratton, representa una part essencial de la vida moderna, vinculada al control, la higiene personal i la dignitat. Que puga escassejar es viu com una amenaça directa a la nostra rutina civilitzada. En aquest sentit, comprar paper higiènic no respon necessàriament a una necessitat immediata, sinó a un desig de conservar una sensació d'ordre enmig del caos.
Durant la pandèmia de COVID-19, hi va haver intents d'explicar el fenomen per causes fisiològiques: aproximadament un 10-12% de pacients presentaven diarrea com a símptoma. Ara bé, com apunta Labad, aquestes explicacions no justifiquen el comportament col·lectiu global, ja que les compres massives es van produir abans fins i tot que es conegués aquesta característica del virus. El factor més determinant sembla que va ser la incertesa i la forma en què les persones van mirar d'aferrar-se a una cosa tangible per a recuperar el control.
Aquesta conducta no és nova. En 1973, un simple acudit del comediant Johnny Carson sobre una possible escassetat de paper higiènic en va provocar una onada de compres als Estats Units.
Recentment, el toilet paper challenge (repte viral en YouTube i TikTok que consistia a fer malabarismes amb un rotllo de paper higiènic) ens va mostrar fins a quin punt aquest objecte s'ha convertit en una icona emocional col·lectiva.
Del confinament a l'apagada: patrons que es repeteixen
La recent apagada va reactivar patrons de comportament similars als observats durant la crisi de la COVID-19. Encara que no hi va haver risc sanitari immediat ni tancament de fronteres, la interrupció de serveis bàsics va generar una percepció de vulnerabilitat que va activar respostes instintives d'autoprotecció.
Aquest fenomen pot entendre's com una percepció del risc. En els casos que la causa és incerta o invisible (com un virus, una fallada elèctrica o un ciberatac), les persones tendeixen a sobrecompensar-ho adquirint béns que associen amb seguretat. El paper higiènic, pel fet de no caducar, presentar un ús quotidià i ocupar un espai visible a casa, compleix aquest rol de “reserva de tranquil·litat”.
En aquest sentit, tant l'acaparament durant la pandèmia com l'observat després del tall del servei elèctric s'han de veure com a expressions d'una mateixa lògica emocional: el desig de controlar l'incontrolable.
En una societat saturada d'informació, però vulnerable a la desinformació i als rumors virals, aquestes reaccions col·lectives no són irracionals, sinó, al cap i a la fi, profundament humanes.
José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
