Óscar Zurriaga, Universitat de València

És ja un clàssic, des del segle XIX, en totes les situacions d'alerta sanitària per malalties transmissibles, sol·licitar el tancament de les escoles per a controlar la transmissió. Però en el cas de la COVID-19 no es disposa de prou proves ni dades per a aplicar-ho amb la finalitat d'interrompre la transmissió i protegir la salut dels menors.

En aquesta pandèmia, allò que mostren les dades és que no s’ha provat el benefici que pot representar el tancament d'escoles. A més, no és possible descriure de manera aïllada l’efecte en la transmissió comunitària, atès que hi ha factors contextuals que modifiquen l'impacte dels tancaments.

D'altra banda, el paper dels infants en la transmissió comunitària no és tampoc prou clar i les dades de què hom disposa mostren que, entre els escolars d'educació primària, les taxes de transmissió tendeixen a ser baixes.

Transmissió a casa

S'ha observat que la transmissió dins el domicili o la llar és més important que la transmissió a l'escola: les taxes d'atac secundàries han sigut clarament més baixes a les escoles que no als domicilis.

També a Espanya s'aprecia aquesta situació: el nombre de casos segons l'àmbit de possible exposició mostra que només el 2 % s'han relacionat amb l'àmbit escolar. Molt per davall de l'àmbit domiciliari (35,7 %) i per davall també del social (5,9 %) o laboral (5,1 %).

El darrer informe de situació fet a Espanya just abans de les vacances escolars de Nadal, en què es recollien les dades dels brots de COVID-19, esmentava que “l'impacte en l'activitat educativa és baix, de manera que, en l'última setmana, el 99,51 % de les aules estan en funcionament sense estar en quarantena”.

Danys documentats

En canvi, han anat acumulant-se proves del dany que pot originar-se en els menors amb el tancament escolar. Entre aquests danys es troba l'augment de l'ansietat i la soledat en els joves. Així mateix, també es recull un increment de l'estrès, de la tristesa, la frustració, la indisciplina i la hiperactivitat dels infants.

Però és que, a més, afecta altres aspectes de la salut infantil, com la nutrició, l'exercici físic o l'obesitat. Per a molts escolars, especialment els de menor nivell socioeconòmic, les escoles són també un lloc per a menjar de manera saludable i regular.

I, mentre dura el tancament escolar, es redueix també l'activitat física diària dels menors. Tot això pot repercutir en un augment de la prevalença d'obesitat infantil. A més, els problemes d'aprenentatge també poden incrementar-se, especialment per als infants amb menors recursos.

No poden obviar-se tampoc els problemes d’atencions que significa una escola tancada, no sols per als pares i mares que hagen d'absentar-se de la feina per estar amb els xiquets, sinó de persones grans, més vulnerables, que també exerciran les tasques d’atendre’ls: els avis i àvies.

Si s'accepta que el propòsit del tancament d'escoles és la reducció dels contactes socials per a disminuir la transmissió, no sembla raonable exposar persones vulnerables. El tancament de les escoles hauria de plantejar-se només com el darrer recurs.

Este artículo fue publicado originalmente por la agencia SINC.

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Estadíst. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unitat Mixta Investigació Malalties Minoritàries FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.