Victor Moussa/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

L'Atles Mundial de l'Obesitat 2025, publicat recentment per la Federació Mundial d'Obesitat per mitjà del seu Observatori Global de l'Obesitat, presenta un panorama alarmant.

Segons les projeccions, per a 2030 prop de 3 000 milions d'adults viuran amb sobrepès o obesitat, cosa que representa aproximadament el 50 % de la població adulta mundial. Aquest augment no és només un problema de salut, sinó també un desafiament econòmic i social que amenaça de col·lapsar els sistemes sanitaris i afectar la productivitat global.

Dades d'una epidèmia

Segons el rànquing de l'informe, els països més afectats per l'obesitat en adults són la Samoa Nord-americana (amb una projecció de fins al 77 %), Nauru i Tokelau (tots dos amb un 72 %). Valors més baixos, però així i tot preocupants, registren els Estats Units (44 %), Mèxic (30 %) o Espanya (15 %). Aquestes xifres es poden explicar per una combinació de factors, incloent-hi dietes poc saludables, accés limitat a aliments frescos i saludables i estils de vida cada vegada més sedentaris.

A mesura que la crisi d'obesitat s'expandeix, també se n'escampen les conseqüències en la salut pública. És un factor determinant per a l'aparició de malalties no transmissibles (MNT), incloent-hi afeccions cardiovasculars, diabetis de tipus 2 i alguns tipus de càncer. Les dades de l'informe reflecteixen que 1,6 milions de morts prematures tenien relació amb un alt índex de massa corporal (IMC), cosa que equival al 15 % de totes les defuncions prematures per MNT.

A més, la càrrega de patologies associades va augmentant en països d'ingressos mitjans, especialment a l'Amèrica Llatina, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental. En aquestes regions, les taxes experimenten un ràpid ascens, i això genera pressió sobre sistemes de salut ja fràgils per si mateixos.

La plaga de l'obesitat infantil

Un dels aspectes més preocupants d'aquesta crisi de salut global és la tendència creixent de l'obesitat infantil, amb xifres alarmants: per exemple, als Estats Units, l'experimenten el 19,7 % dels infants i adolescents; a Mèxic, el 30 %; i a Espanya, el 18,6 %.

Mentre que abans era considerat com un problema exclusiu dels països rics, ara va incrementant-se en regions d'ingressos mitjans i baixos. Els canvis en els hàbits alimentaris, l'augment del consum de productes ultraprocessats i la reducció de l'activitat física han contribuït a fer que més i més infants i adolescents tinguen sobrepès o obesitat des d'edats primerenques.

Això no sols augmenta el risc de malalties cròniques en l'adultesa, sinó que també afecta la salut mental i la qualitat de vida dels menors.

Un cost econòmic aclaparador

L'informe de l'impacte econòmic d'aquesta patologia, elaborat pel mateix Observatori, estima que el cost acumulat a escala mundial serà entre el 3 % i el 4 % del PIB mundial anual, si no es prenen mesures significatives.

Aquesta càrrega deriva de múltiples factors, com ara l'augment de la despesa en salut associada amb el tractament de malalties relacionades amb l'obesitat, la pèrdua de productivitat laboral a causa de discapacitat i mort prematura, i els costos indirectes, com l'impacte en l'educació i el benestar social.

A més, l'obesitat entrebanca la capacitat dels països per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible, ja que limita l'accés equitatiu a la salut i redueix el potencial de creixement econòmic.

Els països d'ingressos mitjans-alts i alts seran els més afectats per l'impacte econòmic, amb l'Amèrica del Nord, Europa i algunes economies emergents liderant els costos sanitaris i socials associats.

Ara bé, els estats més pobres també veuen un augment en les taxes d'obesitat, sense disposar dels recursos necessaris per a afrontar el problema. En aquests països, l'acumulació excessiva de greix coexisteix amb la desnutrició, cosa que agreuja la crisi de salut pública i dificulta la implementació de solucions efectives.

Malgrat la creixent crisi, molts sistemes de salut no estan preparats per a oferir un tractament adequat. Segons una anàlisi de 68 països, la majoria manca de serveis adequats.

Entre els principals obstacles trobem la falta de programes de tractament accessibles i de qualitat, l'absència de polítiques de cobertura mèdica, el dèficit de formació en els professionals de salut per a abordar l'obesitat com una malaltia crònica i l'estigmatització de les persones afectades dins del sistema de salut.

Només 13 països disposen de sistemes sanitaris amb prou capacitat per a atendre l'obesitat de manera efectiva, mentre que la resta hi tenen una preparació mínima o nul·la. Això perpetua el problema i augmenta el risc de complicacions de salut a llarg termini en la major part del món. En molts casos, els pacients han de cobrir els costos del seu propi tractament, cosa que limita l'accés als qui no poden pagar atenció especialitzada.

Solucions ara mateix!

Les dades presentades en l'Atles reforcen la necessitat d'accions immediates. La falta de polítiques preventives, l'escàs accés a tractaments mèdics adequats i l'estigmatització continuen sent barreres importants. Sense un canvi estructural en la manera en què els sistemes de salut i els governs aborden l'obesitat, el problema continuarà agreujant-se amb conseqüències devastadores per a la salut pública i l'economia global.

És fonamental posar en funcionament polítiques que regulen la publicitat d'aliments ultraprocessats dirigits a infants, que promoguen entorns urbans que fomenten l'activitat física i que incentiven l'accés a aliments saludables a preus assequibles. També cal que els professionals de la salut reben la formació necessària per a oferir un tractament integral i basat en proves científiques.

En definitiva, la solució requereix un compromís global i l'adopció d'estratègies efectives que aborden l'obesitat des de la prevenció fins al tractament i que asseguren que no queda abandonat ningú en la lluita contra aquesta creixent epidèmia.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.