.jpg)
La Universitat de València i la Fundació Fisabio han participat en un estudi internacional que analitza l’impacte de la metagenòmica clínica en el diagnòstic d’infeccions greus i la repercussió d’aquesta en l’atenció als pacients.
El treball, publicat en la revista The Lancet Infectious Diseases, revisa de manera sistemàtica més d’un centenar d’investigacions per a avaluar la utilitat d’aquesta tècnica en la pràctica clínica. Els resultats mostren que la metagenòmica clínica està oferint bons resultats en el diagnòstic d'algunes infeccions respiratòries com a pneumònies greus o atípiques en pacients ingressats a l’UCI. A més, està demostrant ser útil en casos complexos de meningitis o encefalitis quan les proves microbiològiques tradicionals no aconsegueixen detectar l’origen de la infecció.
La metagenòmica clínica també ha resultat beneficiosa per al diagnòstic de precisió en pacients oncològics, persones trasplantades o amb sistemes immunitaris molt afeblits, en els qui la detecció ràpida de qualsevol patogen és crítica per a la seua supervivència.
Finalment, segons l’estudi, l’ús més freqüent d’aquesta prova és el cribratge ràpid d’infeccions difícils de diagnosticar i de patògens resistents a fàrmacs. Això permet al personal mèdic tant prendre decisions més ràpides sobre els tractaments que rebien els pacients, com ajustar, canviar o retirar antibiòtics.
A més, la revisió posa de manifest que aquesta tècnica facilita la detecció precoç d’infeccions complexes i de microorganismes resistents als antibiòtics, la qual cosa permet ajustar abans els tractaments i afavorir un ús més racional d’aquests medicaments.
Una tècnica amb aplicació clínica creixent
La metagenòmica clínica permet analitzar el material genètic present en una mostra biològica i identificar virus, bacteris, fongs i altres microorganismes sense necessitat de sospitar prèviament quin hi pot ser la causa de la infecció. Aquesta capacitat la converteix en una eina especialment útil per al diagnòstic d’infeccions complexes o d’origen desconegut.
L’evidència científica acumulada recolza el seu rendiment tècnic, la utilitat manifesta en diversos casos específics i el potencial com a prova transformadora en el diagnòstic de malalties infeccioses. Xavier López Labrador, coautor de l’article, professor titular en la Secció de Microbiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, i cap del Grup de Virologia i Salut Pública de l’Àrea de Genòmica i Salut de Fisabio, explica que la metagenòmica clínica mitjançant seqüenciació massiva “representa un enfocament diagnòstic transformador i la que la incorporació d’aquesta a la pràctica clínica està en plena expansió”.
Així mateix, assenyala que aquest treball “ofereix una visió de l’ús real d’aquesta tècnica en pacients hospitalitzats. L’evidència acumulada recolza el seu rendiment tècnic, demostra la utilitat en diversos escenaris clínics i confirma el potencial per a transformar el diagnòstic de les malalties infeccioses”.
López Labrador coordina, des de la Societat Europea de Virologia Clínica (ESCV), el grup de treball europeu sobre seqüenciació massiva per al diagnòstic clínic.
Referència de l’article: Brown J, Chiu C, López-Labrador F., et al. (2026). “The impact of clinical metagenomic testing on patient management: facts versus fantasy”. The Lancet Infectious Diseases. DOI: 10.1016/S1473-3099(26)00106-4
Images:
