Aquest número de Futura hauria d’haver arribat en paper al mes de maig, però el context de crisi sanitària i les dificultats que s’hi han derivat, han retardat la seua publicació que, finalment, ja podem oferir en PDF.
El número 37 de Futura dedica el seu tema central a la creativitat en l’educació. Coordinat per Francesc J. Hernàndez, aporta reflexions i exemples d’iniciatives que, després de tot el que ha hagut d’enfrontar el món de l’educació en els últims mesos, poden ajudar a repensar com ho es poden millorar alguns processos. El monogràfic s’enceta amb un article de José Beltrán, Daniel Gabaldón i Ignacio Martínez, que argumenten per què la innovació educativa ha deixat de ser desitjable per convertir-se en necessària, en un requisit. Anna Giulia Ingellis apropa el projecte europeu Free to choose, orientat a la creació d’eines innovadores per a la reducció de l’impacte dels estereotips de gènere en la transició de l’escola al treball. Per la seua banda, Francesc d’Assís Sañé escriu sobre els mems, una forma d’expressió genuïna i que, segons explica, emmarca una tendència artística de les generacions que ara estan per la vintena. Finalment, Rosa Isusi-Fagoaga s’interroga d’on ve la creativitat i les possibilitats per incrementar-la amb l’exemple dels festivals de música, i Adolf Murillo reivindica la investigació de la creació musical a l’Estat espanyol perquè aquesta també puga fer-se un lloc a les aules i revitalitzar l’àrea de música.
L’entrevista a Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana), es realitzà el passat mes de gener, després de la seua conferència en la XXIV Jornada d’Informació per a professionals de l’orientació, equips de direcció i professorat, que organitza el Sedi. Martínez-Celorrio, expert en desigualtats educatives, mobilitat social i polítiques de cohesió social, apuntava aleshores la necessitat de dur a terme una transició digital que no deixés ningú enrere, així com també algunes claus per actuar contra la segregació escolar i els riscos que es corren si no ens preparem, des de l’educació, per a un futur on les màquines assumiran els processos més rutinaris.
La secció Diàlegs s’aproxima als graus en Òptica i Optometria i en Intel·ligència i Analítica de Negocis (BIA, per les sigles en anglés); a la Carpeta d’Experiències coneixerem el projecte Amoraescena, grup de teatre i literatura extraescolar de l’IES Ferrer i Guàrdia de València, i en Campus d’informació trobarem detalls dels nous dobles graus de la Universitat de València: Física+Matemàtiques i Física+Química, i del joc Valències: juga i formula (PUV, 2019). Tancant el número, Anabel Forte i Silvia Rueda aporten algunes idees sobre els entrebancs que dificulten l’atracció de les joves cap a les àrees STEM.
Futura és una publicació de la Universitat de València especialitzada en educació, editada des del Servei d’Informació i Dinamització (Sedi), dirigida a professionals de l’orientació i l’ensenyament secundari.
